Entitats en defensa de la llar impulsen una iniciativa a la UE per augmentar la despesa pública en habitatge

ACN

Entitats en defensa de l'habitatge a Catalunya han presentat una iniciativa ciutadana europea, coordinada amb organitzacions de diversos estats europeus, per "garantir el dret a la llar". Aquesta campanya, que necessita un milió de signatures per poder-se debatre a la Comissió Europea, vol modificar el límit de dèficit en despesa pública establert al Tractat de Maastricht perquè la inversió en habitatge social no hi sigui inclosa.

També vol augmentar el finançament disponible per a les administracions amb nous crèdits bancaris del grup d'inversions. Segons la distribució de signatures entre els països impulsors, Espanya n'haurà de recollir 40.500, xifra que els promotors a Catalunya han assegurat que "no els preocupa gens".

Durant la roda de premsa, en què han participat representants de la PAH, el Sindicat de Llogaters o l'Observatori DESC, entre altres entitats, han explicat que el fet que la despesa en habitatge no computi dins el límit de dèficit "desmuntaria l'excusa" d'alguns països per evitar fer inversions. D'altra banda, també demanen que el dret a l'habitatge sigui "universal i no garantit només a les persones amb menys recursos", així com una nova línia de finançament amb crèdit del grup d'inversions per a les administracions.

La iniciativa ciutadana també busca una regulació explícita dels lloguers de curta durada així com un programa estadístic que permeti tenir dades de manera estandarditzada per fer comparacions entre països, ja que, segons consideren, les dades actuals no són "fiables".

Les demandes a Catalunya i Espanya

Segons els impulsors, la campanya farà que la Unió Europea transformi la "retòrica" del dret a l'habitatge "en un marc jurídic clar i amb fonament legal". D'altra banda, han apuntat que aquest projecte, que serà a nivell europeu amb els 20 països que ja s'hi ha sumat, també implicarà campanyes diferenciades per països, perquè han recordat que els contextos difereixen segons l'estat.

Així, han explicat que a Catalunya i a Espanya es centraran en exigir l'ampliació del percentatge de parcs d'habitatge públic, que han recordat que és de l'1,5%, mentre que la mitjana europea se situa al 15%. L'objectiu serà assolir els nivells europeus en un termini de 10 anys i arribar fins al 30% en un marge de 20 anys. Asseguren que amb el crèdit bancari i amb la modificació del Tractat de Maastricht aquests canvis són viables.

A més, també demanen que les entitats bancàries Bankia i Sareb cedeixin els pisos a l'administració pública per fer-ne habitatges socials, així com el retorn del rescat bancari per finançar la construcció de més parcs socials.

El funcionament de la iniciativa

Els impulsors han destacat que les iniciatives ciutadanes a nivell europeu fixen uns terminis d'un any per a la recollida del milió de signatures, que han de ser repartides entre, com a mínim, set països.

Tot i això, han apuntat que la recollida pot ser tant física com telemàtica a través de la web habilitada, i han avançat que esperen doblar la quantitat mínima, tenint en compte que es compta amb el suport de 20 països. Un cop les firmes estiguin recollides i validades, han explicat que el debat es farà en el marc de la comissió europea amb els grups membres.

La iniciativa està impulsada per 77 organitzacions de 20 països diferents i han destacat que no en formen part partits polítics. D'altra banda, han apuntat que a l'Estat són 11 les organitzacions treballant en la iniciativa, encara que han assegurat que la xifra anirà augmentant amb el temps.