El cas Castor podria acabar resolent-se davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Aquesta és el pronòstic que ha plantejat davant la Comissió d'Investigació del Parlament sobre el fiasco del projecte el professor de Dret Internacional públic de la UB i membre de l'equip tècnic del cas Castor, David Bondia.
El jurista ha carregat de forma contundent contra les instàncies judicials espanyoles per negar-se sistemàticament a investigar un cas de possible corrupció de gran envergadura, vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva de la ciutadania. Per la seva banda, en la mateixa sessió, el catedràtic d'Estratigrafia de la UB, Mariano Marzo, ha reconegut que el context geològic en el qual es desenvolupava el projecte era "esfereïdor" però, tot i això, ha defensat la necessitat de construir aquest tipus de magatzems.
La negativa dels tribunals espanyols a investigar les implicacions del cas Castor, després que l'Audiència Nacional rebutgés la querella presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització i X-Net, i que el Tribunal Constitucional tombés el recurs d'aquestes entitats, ha planat sobre la sessió de la Comissió d'Investigació que ha tingut lloc aquest dilluns al Parlament.
Bondia, en aquest sentit, ha alertat que aquestes decisions suposen a l'hora d'enfortir la impunitat i la manca de coneixement sobre un cas reconegut com "un dels graus fraus del sector energètic a l'Estat espanyol". I és que més enllà que pugui ser considerat com un cas paradigmàtic de la corrupció estatal, la desestimació de la querella, presentada contra responsables polítics i empresarials per malversació de cabals públics, prevaricació, frau a l'administració i estafa, considera el jurista que desvirtua la funció de la justícia l'hora d'investigar els indicis i els fets.
"Els tribunals no es poden negar a investigar", ha clamat, tot recordant també el "sorprenent" paper de la Fiscalia Anticorrupció, que en cap moment ha mostrat interès en aquest assumpte ni ha volgut intervenir-hi. "Per transformar-se en probabilitat cal obrir la causa, processar i instruir judici., Després veurem amb certesa si s'han produït. Però si ho tanques negues el dret a la informació", ha insistit.
En aquest sentit, ha recordat, la magistrada Carmen Lamela va arxivar el cas abonant una suposada normalitat administrativa i sense requerir proves pericials. Bondia, però, es mostra especialment escandalitzat davant l'argument que el cas es va iniciar temps enrere, molt abans que els querellats adoptessin les decisions. Això, ha insistit, suposa un "desconeixement" de la jurisprudència en aspectes com la coautoria adhesiva o successiva, que ajudaria a explicar tot l'entramat al llarg del temps i exigint responsabilitats independentment del govern de torn.
"Es va perdre una oportunitat històrica: no hi ha doctrina del Constitucional per garantir el dret de la tutela judicial efectiva en casos de corrupció. Hauria d'haver un plus per admetre aquests casos", sentencia. Partidari de reforçar el vincle entre corrupció i la vulneració de drets humans, creu que el cas arribarà a mans del Tribunal Europeu de Drets Humans Creu que una sentència condemnatòria d'Estrasburg permetria donar peu a un recurs de revisió i reobrir alguns aspectes del cas, sobretot pel que fa a la jurisprudència que ha marcat en els casos de coautoria adhesiva o successiva que rebutgen les instàncies espanyoles.
En la sessió d'aquest dilluns ha comparegut també davant la Comissió d'Investigació del Parlament el catedràtic d'Estratigrafia de la UB, Mariano Marzo. A diferència de la resta de compareixents que havien declarat fins ara, l'expert ha declinat fer una exposició inicial sobre el tema, segons ha assegurat, per no disposar d'informació, i ha demanat als diputats que li plantegessin qüestions arribat el torn de preguntes.
Defensa dels magatzems subterranis
Marzo ha defensat la necessitat de construir magatzems subterranis de gas –ha posat els exemples dels que hi ha al subsòl de ciutats com Berlín i París- davant la possibilitat futura que, amb el tancament de les centrals nuclears, les centrals tèrmiques puguin funcionar com a backup davant la "intermitència" de les fonts d'energia renovables. En aquest sentit, ha justificat la inclusió del Castor en la planificació de magatzems de gas durant la primera dècada del 2000 per garantir les importacions des d'Algèria i fer front a eventuals problemes de subministrament davant una demanda que creixia en magnituds de dos dígits.
Sobre el cas concret del projecte, el catedràtic de la UB s'ha mostrat molt prudent a l'hora de criticar els punts foscos del projecte, novament amb l'argument de manca d'informació. Així, ha reconegut que "el context geològic de la zona, pel que fa a les fractures, és esfereïdor". Malgrat aquestes dificultats, considera que no calia portar la "precaució fins a l'extrem, perquè no faríem res". El fet d'ubicar-se en un jaciment petrolífer esgotat no era suficient, ha precisat, per descartar-lo, i ha recordat que les moviments sísmics "són consubstancials a qualsevol operació que es fa al subsòl i pot fer variar les pressions".
El catedràtic de la UB, que considera que la falla d'Amposta no va ser la que van mobilitzar les injeccions de gas, considera positiva la proposta d'encarregar una auditoria tècnica per determinar els errors del Castor. També ha declarat desconèixer la competència tècnica dels promotors per poder executar el projecte. "Em consta que es van fer estudis de modelització del gas matalàs en instituts ben reputats. Altra cosa es si la injecció s'hi va ajustar o no", s'ha limitat a apuntar, tot matisant que sota el mar l'aplicació de models geològics pot resultar inexacta.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari