Fitxar a la feina pot posar en perill la flexibilitat horària dels treballadors

ACN

A partir del 12 de maig, tots els treballadors de l’Estat hauran de fitxar a l’entrada i a la sortida de la feina. Es tracta de la principal novetat que entrarà en vigor després de la convalidació del Reial Decret Llei 8/2019, publicat al BOE del 10 d’abril de 2019, que obliga totes les companyies, sense excepcions, a implantar un sistema de registre d’horari. Si no ho fan, es poden veure obligades a afrontar sancions que poden anar de 626 a 6.250 euros, depenent del nombre de treballadors o del volum de negoci de l’empresa.

La nova mesura té l’objectiu de posar fi a les hores extres sense cobrar, garantir el dret a la desconnexió digital (no haver de respondre ni missatges electrònics, ni whatsapps, ni trucades fora de l’horari laboral) i assegurar que entre jornada i jornada hi hagi un descans mínim de 12 hores. Pere Vidal, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assegura que “és una bona notícia per als treballadors que fan més hores de les que es declaren o fan hores extraordinàries sense remunerar ni compensar”. “El registre de la jornada permetrà prevenir riscos psicosocials associats a la manca de descans dels empleats i, al mateix temps, serà un aliat a l’hora de detectar situacions de frau”, raona Vidal.

També Mar Sabadell, experta en prevenció de riscos laborals i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, explica que “respectar l’equilibri establert entre temps de descans i temps de treball és molt important”. “El temps de treball té un paper clau en la salut i el benestar dels treballadors, i el descans respon al dret social de desconnectar de la feina, tant físicament com virtualment”, destaca Sabadell. Les jornades superiors a 48 hores per setmana, alerta, “provoquen malalties i perjudicis en la salut, com ara l’aparició de símptomes de depressió, malalties cardiovasculars o trastorns musculoesquelètics”.

El registre d’horari: una amenaça per a la flexibilitat i al teletreball?

Mar Sabadell assegura que “establir més flexibilitat i millorar la capacitat dels treballadors per a fer ajustaments en el seu temps de treball és positiu”, però que “caldrà veure si la flexibilitat queda minvada amb l’enregistrament de l’horari”. Al seu torn, Vidal apunta que en els sectors en què predomina la flexibilitat horària i laboral la implantació del registre obligatori “pot provocar que els treballadors quedin encotillats en un horari d’entrada i de sortida, una opció molt allunyada dels seus interessos”.

El que la normativa no especifica és com s’ha de portar a terme aquest registre, de manera que l’empresa pot triar qualsevol mètode que vegi viable a l’hora de fitxar, però ha de respectar la protecció de les dades dels treballadors. “Probablement hi pot haver més d’un sistema de registre horari en una mateixa companyia, perquè hi ha tipus de feina diferents. Entre aquests sistemes hi pot haver, per exemple, un registre en un full que firmi el treballador, o bé una aplicació mòbil o una empremta digital”, exemplifica el professor.

Actualment, algunes empreses dels sectors de l’alimentació, la restauració i la indústria ja apliquen el registre de jornada, però els experts apunten que aquesta tasca serà més complicada en els sectors en què es treballa per projectes o objectius o en què s’aplica el teletreball. “Hi ha sentències que apunten que treballar des de casa no és cap impediment per a controlar i registrar la jornada, de manera que les empreses hauran de fer servir un mètode que garanteixi que els teletreballadors també puguin fitxar”, destaca el professor.

Tanmateix, Mar Sabadell apunta que el registre d’horari “no és del tot adequat per a lluitar contra la precarietat laboral, ja que no garanteix l’acompliment dels límits en matèria de jornada”. “L’adaptació a la normativa fa preveure la necessitat d’implantar sistemes digitals que permetin la signatura del treballador amb funcions mòbils i això comportarà un flux de dades i d’informació de control més gran, que no necessàriament es traduirà en més seguretat jurídica”, conclou la professora.