Desenvolupen un nou material per fabricar aïllants del calçat reutilitzant pneumàtics

Investigadors de la URV i de la UPC li donen una segona vida a la goma de les rodes en desús, el que suposaria reduir 40.000 tones de CO2


Un equip d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), juntament amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), desenvolupa un nou material per fabricar aïllants del calçat reutilitzant rodes velles. L'equip investigador, encapçalat a la URV per Marc Marín, del Departament d’Enginyeria Mecànica, ha trobat una nova aplicació a la goma vulcanitzada procedent dels pneumàtics, la qual, mitjançant un procés senzill i combinant-la amb un polímer, es pot reconvertir en material aïllant per a sabates.

Segons informen fonts de la URV, aquest reaprofitament de la goma de les rodes en desús pot suposar un estalvi de 20 milions d’euros l’any en matèria primera en el sector del calçat i una reducció de 40.000 tones d’emissions de CO2

Durant aquesta recerca, que ha publicat la revista 'Applied Sciences', els investigadors van fer assajos amb diversos polímers en concentracions diferents fins a trobar la combinació idònia que permetés desenvolupar un material aïllant per al calçat que complís amb els criteris de conductivitat, elasticitat i resistència a la ruptura aptes perquè puguin fer la seva funció.

“Aportar un 10% dels polímers a la goma vulcanitzada ens permet crear aquest nou producte, que dona els millors resultats quan el polímer utilitzat és l’etilè/acetat de vinil, amb el qual es fa la goma EVA“, apunta Marc Marín.

Una solució sostenible

En la seva recerca, els investigadors també han tingut en compte la sostenibilitat i viabilitat econòmica d’aquest producte. “Implementar-lo suposaria un estalvi en el procés de producció de les empreses, ja que permetria una reducció de costos perquè s’utilitzaria un percentatge més baix de matèria primera, que substituiria la goma vulcanitzada procedent dels abocadors”, afegeix Marín.

Segons els resultats de la recerca, i fent un càlcul amb les dades del volum de producció de calçat a escala global, Marín afirma que “si les empreses productores de calçat al món substituïssin el material actual pel residu pneumàtic triturat -un procés que ja es fa a les plantes de valorització- i hi afegissin un 10% de goma EVA, es podria aconseguir un estalvi d’uns 20 milions d’euros cada any en la despesa per matèria primera i una reducció d’unes 40.000 tones d’emissions de CO2”.

Actualment, els investigadors de la URV i la UPC treballen per buscar noves aplicacions utilitzant la mateixa tècnica i, de moment, han obtingut resultats prometedors amb aplicacions com recobriments i safates per a cables.

A més de l’investigador Marc Marín, que imparteix docència a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ), per part de la URV formen part de l’equip Jordi García i Lluís Massagués, investigadors del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica i professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la URV. I per part de la UPC, la recerca ha estat dirigida per Ramon Mujal, del Departament d’Enginyeria Elèctrica, i ha comptat amb la participació de Xavier Salueña, del Departament d’Enginyeria Mecànica, ambdós professors de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).

300.000 tones de pneumàtics en desús cada any

Segons informa la URV, es calcula que unes 300.000 tones de pneumàtics passen a estar fora d’ús a l’Estat espanyol cada any i unes 2.000.000 de tones a tot Europa, de les quals una tercera part va a parar a abocadors il·legals. Es tracta d’un residu de difícil tractament que pot trigar uns 1.000 anys a desaparèixer de forma natural. L’enorme volum de pneumàtics en desús ha fet que en els darrers anys s’hagin buscat fórmules per donar una segona vida a aquest residu. Productes per fer paviments, material per a obres públiques o el terra dels parcs infantils són algunes de les sortides que s’han trobat per alleugerir de pneumàtics els abocadors, però la gran majoria va a parar a plantes de valorització energètica, on es minimitza aquest residu a través de la combustió i se n’aprofita l’energia per produir vapor i electricitat.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article