Més de 22 milions de litres d'oli s'han reciclat durant el 2018

Redacció

L’oli lubrificant que és imprescindible per fer funcionar els motors de tot el parc de vehicles (turismes, pesants, especials, etc.) i tota mena de maquinària (des de la industrial a l’agrícola o la d’obres) esdevé, al final de la seva vida útil, un residu perillós i dels més contaminants que hi ha. Tanmateix, es pot recollir i reciclar al 100%, i generar-hi noves matèries primeres o energia. El 2018, el sistema encarregat a l’estat espanyol de la gestió de l’oli industrial usat, SIGAUS, va aconseguir recuperar 22,5 milions de litres a Catalunya, fent-ne la recollida en gairebé 9.000 punts diferents. El resultat: més de 14 milions de litres de nous lubrificants retornats al mercat i gairebé 58.000 tones de CO2 estalviades.

Catalunya disposa d’un bon model d’aquest nou paradigma econòmic que estan impulsant les autoritats d’Europa, i que advoca per minimitzar la generació de residus i per reintroduir els que es produeixin en noves cadenes productives. Es tracta del cas de l’oli industrial usat.

El residu que generen els lubrificants utilitzats en els motors dels vehicles i en la indústria és un gran desconegut per a la majoria dels ciutadans. No obstant això, es tracta d’un residu perillós, que conté substàncies tòxiques i metalls pesants i amb un impacte potencial sobre el medi ambient important. Des de fa més de 10 anys, SIGAUS és l’entitat que se n’encarrega de la recollida i el reciclatge.

El 2018, a Catalunya es van recollir 23.014 tones brutes (incloent-hi l’aigua i els sediments amb què l’oli usat se sol presentar), que equivalen a 93 tones cada dia feiner de l’any.

Aquesta recollida exigeix un sistema logístic que arribi a tots els racons en què es produeix una gota d’oli usat. I és que l’amplíssima diversitat d’usos de l’oli industrial provoca que la generació del seu residu sigui extremadament fragmentada i dispersa arreu del territori.

A Catalunya, 8.973 establiments van generar olis usats el 2018. El 77% van ser establiments que van generar petites quantitats d’oli usat (un màxim de 2.000 kg a l’any). Per tipologies, gairebé el 59% de punts generadors van ser tallers de reparació de vehicles. D’altra banda, se’n va recollir residu en més de 1.500 indústries i diversos milers més d’instal·lacions de diversa mena, des de construcció a agricultura, hoteleria o altres servei

Pel que fa a la dispersió territorial, va caldre recollir oli usat en 614 municipis catalans (que abasten més del 98% de la població), incloent-hi 300 municipis situats al medi rural, en els quals el sistema de recollida articulat contribueix a la protecció de l’entorn en aquestes zones amb una despoblació més gran, tot prestant un servei de valor per al teixit econòmic local.

Un cop recollit, mitjançant una flota de camions cisterna de mides diverses, l’oli usat es trasllada a instal·lacions especialitzades per analitzar-lo i tractar-lo. En concret, són 19 les instal·lacions de recollida, emmagatzematge i tractament ubicades a Catalunya que participen contractualment amb SIGAUS. En primer lloc, cal separar l’oli net d’aigua i sediments. Posteriorment, dos tipus de tractament diferents atorguen al residu una nova vida, sigui com a base lubrificant o com a combustible industrial. En ambdós casos, l’emmagatzematge i el lliurament correctes per part dels establiments que generen olis usats fan possible que el residu sigui 100% aprofitat.

La quantitat d’oli usat net finalment gestionat i valoritzat a Catalunya va ser de 22,5 milions de litres. Un 95% d’aquest oli es va destinar a regeneració, el tractament prioritari que permet extreure olis base, el component fonamental en la fabricació de nous lubrificants, que poden arribar a tenir característiques similars a les de primera refinació.

Així, amb l’oli usat recuperat a Catalunya es van poder retornar al mercat 14,2 milions de litres de nous lubrificants. A més de matèries primeres, la regeneració és un procés amb importants beneficis quant a la lluita contra el canvi climàtic: gràcies a la gestió a Catalunya, es va evitar emetre a l’atmosfera 57.706 tones de CO2.