Horts als terrats de Barcelona per millorar la vida de persones discapacitades i proveir d’aliments els menjadors socials

Redacció

El 80% de la collita es reparteix a menjadors socials propers i bancs d’aliments, per la qual cosa els participants se senten orgullosos de ser útils i ajudar els altres. El projecte ha estat reconegut amb el premi a la pràctica més innovadora i eficient del sector públic d’Europa, d’entre 160 candidatures de 18 països.
Els horts utilitzen la hidroponia, una tècnica de cultiu sense sòl, i són una oportunitat per estudiar el seu comportament en els terrats d’un entorn urbà

“Als nois que venen als horts se’ls ensenya tot el que cal saber per treballar els cultius hortícoles, és a dir, com es planten les hortalisses, com s’han de cuidar...”, explica Pepe Montero, tècnic de suport a la recerca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). És un dels treballadors del projecte “Hort al Terrat”, que recentment va rebre l’European Public Sector Award com la pràctica més innovadora i eficient del sector públic, pel qual competia amb 160 candidatures de 18 països. L’IRTA aporta assessorament tècnic a aquesta iniciativa de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona, en què participen persones procedents de tallers ocupacionals de persones amb discapacitat intel·lectual i mental del diversos barris de la ciutat.

El primer hort el van dissenyar i instal·lar l’any 2016 l’IRTA i l’empresa Inèdit a la teulada de lIMPD. Quatre anys més tard, ja són cinc els horts que ocupen la coberta d’edificis municipals, i les persones usuàries dels horts han passat de ser 50 a 120.

Per ara, hi ha cinc horts en funcionament a la coberta d’edificis municipals de Barcelona: a la seu de l’IMPD al carrer de València (districte de l’Eixample), a la seu del districte Sants-Montjuic al carrer de la Creu Coberta (districte de Sants-Montjuïc), a l’edifici de Gerència i al de Relacions Internacionals situats al carrer d’Avinyó (districte de Ciutat Vella) i a l’Espai Jove La Fontana (districte de Gràcia). L’objectiu de l’Ajuntament és que hi hagi un hort a cadascun dels deu districtes de la ciutat.

Una producció d’11kg/m2

Als horts s’hi conreen, entre d’altres, bledes, enciams, espinacs, cogombres, carbassons, pebrots i tomàquets; s’hi treballa en torns d’entre sis i deu persones, i la producció és d’11kg/m2, similar a la d’un hort convencional. Així, per exemple, poden arribar-s’hi a collir més de 400kg de tomàquets. La collita es reparteix entre els propis usuaris, i el sobrant, que representa un 80%, el reparteixen ells mateixos als menjadors socials i bancs d’aliments propers. “Quan es va començar a distribuir als menjadors socials, els usuaris de l’hort, sabent que anava a persones necessitades, no volien quedar-se res; ara hauries de veure com d’orgullosos estan de sentir-se útils i ajudar altres persones!”, afirma Montero. El tècnic de l’IRTA comenta, emocionat, que una de les coses que més el van impactar va ser que un dia, un dels nois li va dir: “És que nosaltres sempre rebem, i ara podem donar”.

A més de complir la doble funció social d’ocupar i ensenyar a portar un hort a persones amb discapacitats i de procurar aliments als menjadors socials, la participació en el projecte augmenta l’índex de qualitat de vida de les persones amb discapacitat així com el seu rol social, més actiu i implicat amb l’entorn. Aquestes conclusions són d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), el Barcelona Laboratory for Urban Environmental Justice and Sustainability, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’ISGlobal.

Un banc de proves per millorar els horts urbans

Els horts utilitzen la hidroponia, una tècnica que cultiva sense sòl utilitzant solucions nutritives per a les plantes. “Es un avantatge per als terrats, ja que en no emprar terra, no afegim un pes gaire significatiu a les estructures dels edificis”, apunta Montero. Aquesta mena d’horts suposen per a l’IRTA “un banc de proves i d’experimentació dels conreus hortícoles a la ciutat que ens permet estudiar com es comporten els sistemes hidropònics en els terrats d’un entorn urbà i, així, millorar-ne la gestió de l’aigua i els nutrients”, comenta Carme Biel, investigadora de l’IRTA en el projecte.