Urbanisme redueix els sectors de la Costa Brava que queden verges però continua impedint fer-hi 15.000 habitatges

ACN

La comissió territorial d'Urbanisme de Girona ha aprovat provisionalment aquest dijous el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles de la Costa Brava, que redueix els sectors que quedaran verges al litoral (de 91 a 84) però que continua impedint la construcció de gairebé 15.000 habitatges. El document desclassifica 907 hectàrees i s'impedeix directament la construcció d'11.000 habitatges. Això suposa set sectors menys dels previstos al pla aprovat inicialment perquè la majoria deriven de la tramitació del POUM de Blanes, que s'ha aprovat inicialment avui. Per contra, s'incrementen els àmbits on es fan modificacions de superfície, edificabilitat o densitat passant dels 50 inicials als 56.

Això implica que dels 6.830 habitatges potencials s'eviti la construcció de gairebé 4.000. Entre ells, hi ha Sa Guarda, a Cadaqués. El document inicial preveia una reducció del 25% del sector, que ara s'eleva fins al 50%.

El mes de desembre de l'any passat Urbanisme va donar llum verda a l'aprovació inicial del PDU del litoral de Girona. A principis de gener i per guanyar temps, es va implementar una primera moratòria que aturava l'atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava i, un mes més tard, la comissió n'aprovava una segona que ampliava la prohibició a segona línia de mar.

Aquest dijous, la comissió territorial ha aprovat provisionalment el document que recull en un 97% els objectius fixats al pla aprovat inicialment, després d'atendre les informes i al•legacions presentades. El document preveu prohibir que es construeixin prop de 15.000 habitatges al litoral gironí (14.852, concretament). Es tracta d'una xifra lleugerament inferior a la prevista al primer document (15.037). Segons ha explicat el secretari d'Hàbitat Urbà, Agustí Serra, això es deu, sobretot, a la tramitació del POUM de Blanes, que aquest dijous s'ha aprovat inicialment, i alguns "ajustos".

En concret, el pla ha revisat 201 sòls (166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà) on es podria construir ubicats en els disset municipis de la Costa Brava que no tenen el planejament adaptat al contingut del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.

Aquests municipis compten amb 351 sectors amb un potencial d'aproximadament 31.000 habitatges. Amb la revisió dels 201 sectors, s'ha reduït el potencial a pràcticament la meitat.

En aquest sentit, s'han desclassificat directament 907 hectàrees de 84 àmbits (set menys dels previstos inicialment) evitant la construcció d'11.350 habitatges. A més, en els sectors desclassificats on hi ha habitatges preexistents, s'ha establert que el planejament municipi pugui regular-los com correspongui. Entre les que queden definitivament esborrades del mapa, hi ha Aiguafreda a Begur, de la Cala Morisca a Tossa de Mar o Cap Ras, a Llançà.

El pla, a més, obliga a modificar 56 sectors que hauran de canviar la seva superfície, els usos, la densitat, l'edificabilitat o la tipologia dels edificis. En aquest cas, el document en suma sis més dels previstos inicialment. En total, sumen 551 hectàrees amb un potencial de 6.830 habitatges. Amb els canvis que fixats, se n'impedeix la construcció de gairebé 4.000.

Sa Guarda a Cadaqués

Entre ells, el polèmic projecte de Sa Guarda, a Cadaqués. En aquest cas, s'amplia l'àmbit a reduir, que abasta tota la part oest, restringint encara més els habitatges resultats –i que haurà de concretar el planejament municipal-. Amb el document inicial, la reducció era del 25% i ara s'arriba al 50%. En canvi, es manté la rebaixa prevista a Rodors-Roca Blanca de Pals o Riera dels Molinets a Santa Cristina d'Aro.

Hi ha cinc municipis dels 22 municipis on el nou pla no pot actuar perquè ja tenen el planejament municipal adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Són Palafrugell, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós i Castelló d'Empúries. En aquests casos i en tota la resta, també hauran de complir la nova normativa d'integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades per preservar la fisonomia de la Costa Brava.

Tampoc s'han pogut incloure dins la moratòria ni dins el pla aquelles urbanitzacions que ja comptaven amb els permisos per tirar endavant i que, per tant, estaven en un punt més avançat. Així, no pot actuar com el de la pedrera de s'Antiga a Begur, que ja està en marxa.

Un pla pioner

Serra ha remarcat que es tracta d'un pla "pioner" a l'estat espanyol i que no busca frenar l'activitat econòmica sinó "estimular-la" per "tenir un territori més atractiu". Ha recordat també que el pla respon a una voluntat "política" de mantenir la protecció ambiental i paisatgística del territori. En aquest sentit, ha recordat que hi havia molts planejaments amb creixements "molt expansius", amb forts impactes paisatgístics i amb evidents efectes en relació al canvi climàtic.

Projectes polèmics

De les urbanitzacions que han aixecat més polseguera, el pla director prohibeix que s'aixequin les d'Aiguafreda a Begur (374 habitatges), Cala Morisca (122 habitatges) a Tossa de Mar, la del Cap Ras de Llançà (76) i tres dels sectors del Paratge Rodors de Pals (582).

En el cas de Pola Giverola, que inicialment es preveia desclassificar, s'estableix una directriu perquè sigui l'ajuntament, en el marc de l'adaptació al pla, qui fixi o bé una desclassificació o bé una reducció del sector excloent els terrenys amb pendent superior al 20% i reconsiderant els usos.

Desenes d'al·legacions

El pla ha rebut 21 informes d'organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 escrits d'al·legacions de particulars i d'entitats però Serra ha remarcat que, de moment, no han rebut cap demanda. Fruit de les al•legacions, s'han introduït alguns canvis respecte del document inicial i s'ha "reforçat" la seguretat jurídica.

Un cop aprovat provisionalment, el PDU haurà de rebre un segon informe de Costes i l'informe favorable de la Comissió de Territori, que previsiblement es reunirà el mes de desembre. Amb aquest darrer vistiplau, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, podrà signar l’aprovació definitiva i el Pla es publicarà al DOGC i entrarà en vigor al dia següent de la publicació.

La moratòria, vigent

Paral·lelament, Urbanisme va aprovar dues moratòries de llicències per evitar que es pogués urbanitzar en algun d'aquests sectors mentre es tramitava el document. Amb l'aprovació inicial, ja es va aixecar en aquells sectors on el pla no preveia cap canvi. La moratòria seguirà vigent per als sectors que es desclassifiquen o es modifiquen fins que el Pla entri en vigor, moment en que regirà el nou planejament.