Catalunya només està tramitant el 0,29% de la potència d'energia renovable necessària per complir l'objectiu climàtic

ACN

L'Observatori de les Energies Renovables ha alertat que Catalunya no està avançant en la transició energètica ja que només està tramitant el 0,29% de la potència renovable necessària per a assolir els objectius climàtics i es troba en “la pitjor situació de l’Estat”. L'entitat ha reclamat al Govern que posi fi a les moratòries al sector per evitar dependre energèticament de l'Aragó o de França i han avisat que Catalunya té entre tres i cinc anys per recuperar el terreny perdut.

Aquest 2020 la demanda elèctrica coberta a partir de renovables ha sigut del 19,6%, un augment respecte al 15,9% del 2019, que s'explica per la baixada de la demanda per la Covid-19 i l'increment del consum d'hidràulica afavorit per la meteorologia. Segons la presidenta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC), Ester Izquierdo, una nova moratòria a les energies solars i eòliques “pot suposar un fre definitiu a les noves renovables a Catalunya”.

En aquest any, “les úniques dades positives destacables” per l'Observatori són l'avanç en l'autoconsum, que ha sumat 49,7 megawatts i 2.200 instal·lacions noves, i la posada en servei d'instal·lacions de biomassa tèrmica amb 65,9 megawatts de potència.

L'associació ha demanat un canvi de rumb al Govern per canviar la situació actual, que és “la pitjor d'Espanya amb molta diferència”, segons Daniel Pérez, portaveu de l'associació d'empreses fotovoltaiques Unefcat. En aquest escenari, una nova moratòria seria “un greu error”, que condemnaria Catalunya a importar energia a partir de la xarxa d'alta tensió des d'altres zones per suplir la demanda catalana. Aquesta situació s'agreujaria sobretot quan deixin de funcionar les nuclears, que és l'energia que cobreix principalment la demanda catalana. I és que els cicles combinats tan sols aporten l'11,8% de la demanda i la hidràulica un altre 11,6%. Pel que fa a la resta de renovables, l'eòlica cobreix un 5,7% de la demanda, un 16,3% menys que l'any anterior i la fotovoltaica un 0,86%, un 7,7% menys que l'any anterior.

L'associació també ha rebaixat l'anunci de la inversió de 35 milions d'euros per promoure panells solars a les teulades comunitàries per part del Govern, tot afirmant que, tot i que el foment de l'auto consum és “positiu”, la Generalitat es limita a “implementar” una partida d'ajuts que ja s'ha aprovat per part del govern espanyol.

Els representants de l'Observatori de les Energies Renovables han sigut especialment crítics amb el funcionament de la ponència creada pel Govern encarregada de donar llum verda als projectes. En un any i vuit mesos, aquest òrgan col·legiat no ha tramitat cap autorització administrativa i només s'ha concedit la sol·licitud prèvia d'informació d'emplaçament al 5% dels megawatts fotovoltaics presentats i el 36% dels eòlics. En total, han rebut 149 projectes d'energia eòlica i 389 de solar.

És més, només es troben en fase prèvia a l'obtenció de l'autorització quatre projectes d'energia solar amb una potència de 29 megawatts. “Això és un 0,29% de l'objectiu del 2030. Només un 0,29% dels megawatts estan en una fase de tramitació avançada i no es tramitaran fins a l'any que ve”, ha avisat el portaveu de l'associació d'empreses fotovoltaiques. Pérez ha recordat que la Comissió Europea ha de revisar aquesta setmana els objectius d'energies renovables dels Estats. Per l'any 2021, l'estimació de l'Observatori era de 600 megawatts fotovoltaics i 400 megawatts eòlics, xifra “ara impossible d'assolir” que constata el "retard" del país en la transició energètica. Catalunya té entre tres i cinc anys per recuperar el terreny perdut, ja que “d'aquí a 10 anys estarà tot el peix venut”, ha avisat Pérez.

L'associació ha xifrat en 6.000 milions d'euros el cost d'instal·lació d'infraestructures de generació que tindrà “no optar per un model que prioritzi l'optimització de la producció renovable on els criteris d'eficiència siguin més rellevants que els d'ubicació”. Així, han dibuixat dos escenaris a partir de les previsions de l'Icaen: el que prioritza la generació amb un cost de 51.525 milions d'euros i el que prima ocupar zones ja alterades per l'activitat humana, tal com reclamen col·lectius d'agricultors i defensors del medi ambient, amb una inversió necessària de 57.210 milions d'euros.

Els representants de l'Observatori de les Energies Renovables han demanat que s'abordin canvis normatius sense aturar la implementació de les energies renovables. A més, han reclamat que es dona la “paradoxa” que els macroprojectes per sobre de 50 megawatts quedarien fora de la moratòria perquè es tramiten al Ministeri de Transició Ecològica. De moment, ja hi ha cinc projectes terrestres, dels quals tres, amb 210 megawatts, han superat el període d'informació pública a través del govern espanyol. En aquest sentit, han assegurat que a les comarques de l'Aragó properes a Catalunya s'estan impulsant 7.000 megawatts eòlics i 8.500 megawatts fotovoltaics per cobrir la demanda catalana. Victor Cusí, president de l'Associació Eòlic de Catalunya (EolicCAT), ha avisat que “no serà tan fàcil portar energia” de l'exterior i que la manca de desplegament de renovables al territori català pot allunyar inversions.

“Demanem accions urgents que desbloquegin el sector i donin lloc al desplegament de les energies renovables. La situació actual és insuficient per fer front a l'emergència climàtica”, ha dit, en la mateixa línia, la presidenta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya.