Els contaminants atmosfèrics NO2 i PM10 s'han reduït un 25% i un 17% respectivament a la superilla de Sant Antoni, a Barcelona, segons dades recollides el 2017, abans de les obres, i el 2018, un cop acabades, a la cruïlla dels carrers de Comte Borrell i de Tamarit.
Així ho mostra un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que analitza l'impacte en la salut de les superilles implantades a Poblenou, Sant Antoni i Horta. Els nivells de NO2 i partícules no van variar a Horta amb la intervenció, tot i que són baixos, segons l'ASPB, i de la del Poblenou, no se'n tenen dades comparatives. La recerca de l'ASPB mostra beneficis ambientals i en la qualitat de vida dels veïns de les superilles i dels seus usuaris.
L'ASPB ha analitzat amb estudis observacionals, quantitatius i qualitatius l'impacte de les superilles en la salut i el benestar dels ciutadans i ha recorregut a diferents metodologies en els tres espais analitzats. A la superilla de Sant Antoni, s'observa un descens dels principals contaminants. També es percep una reducció de la contaminació acústica i que els nous espais afavoreixen la socialització. S'observa que, si bé hi ha molta gent gran fent-ne ús, n'hi ha poca de jove. El 94% de les dones i el 89% dels homes caminen per la superilla, però només el 2% de les dones i el 6% dels homes hi fan una activitat vigorosa.
A la del barri d'Horta, el 45% de les dones i el 56% dels homes considera que el benestar ha augmentat als carrers intervinguts. El 60% de les dones i el 66% dels homes apunta que la comoditat per caminar ha augmentat i el 68% de dones i el 74% d'homes valora que ha millorat l'accessibilitat per als cotxets. Ara bé, en el carrer principal intervingut, es percep encara un nombre elevat de vehicles i els vianants se senten menys segurs que abans, sobretot amb infants.
A la superilla del Poblenou, l'ASPB ha dut a terme un estudi qualitatiu amb sis grups de discussió amb diferents perfils. Es percep una reducció del nombre de vehicles motoritzats, una millora de la qualitat de l'aire i una reducció de la contaminació tan ambiental com acústica. Pel que fa a l'ús de l'espai i la mobilitat, les famílies amb infants i les persones treballadores són les que més utilitzen la superilla. Es percep una millora en la mobilitat per aquesta reducció de vehicles motoritzats, a l'interior, tot i que preocupa el possible impacte als carrers dels voltants.
El grup de persones adultes sense menors a càrrec informa d'un ambient més relaxat i d'una disminució de l'estrès. En el grup de discussió de persones treballadores, els participants consideren que els espais de pícnic podrien afavorir que la gent s'emportés el menjar de casa i suposar una millora en la dieta. També va sortir la idea que l'espai facilita caminar i aporta tranquil·litat i, per tant, beneficia la salut mental, i que afavoreix la interacció entre els veïns. Algunes dones veuen la zona buida i això els genera inseguretat, mentre que altres perceben el contrari per ser un espai obert.
Gemma Tarafa, regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que els resultats mostren una millora en la percepció del benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i augment de la interacció social. Per la seva banda, la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, considera que l'estudi referma que les superilles tenen “efectes positius” en la vida de les persones i ha recordat que el consistori vol seguir avançant en la implementació d'aquests espais que prioritzen el vianant davant del vehicle privat i oblir-los a tota la ciutat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari