Quin cost té per al planeta una reunió a Zoom, una hora de Netflix o una cerca a Google?

Redacció

Netflix reconeix que veure una hora dels seus continguts a Espanya suposa una emissió de 55 grams de CO2, i ho compara amb fer quatre bosses de crispetes en un microones. I es compromet a intentar reduir aquest dany al planeta.

És un dels exemples que demostren que les empreses tecnològiques estan començant a preocupar-se per la petjada de carboni digital, que encara sembla invisible per a la ciutadania però que creix cada vegada que fem una videotrucada, mirem una sèrie o baixem un document del correu electrònic. Les dades globals que aporten alguns estudis apunten a un gran impacte ambiental: les 47.000 cerques de Google cada segon generen 500 quilograms de CO2 i el consum de YouTube d'un any, deu milions de tones, és semblant al de la ciutat escocesa de Glasgow.

“No cal buscar un únic culpable; el volum de dades que s'utilitzen en la societat actual és immens”, admeten els investigadors del centre Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Xavier Vilajosana i Borja Martínez. Primer va ser el comerç digital i, ara, el “boom de les plataformes de streaming”, enumeren. A més, adverteixen que aquest consum d'energia a través de la tecnologia continuarà creixent: “La digitalització s'anirà estenent a tots els sectors de la societat, des de l'educació fins a l'administració pública”.

Les dades avalen que cada vegada ens enganxem més a les pantalles, tant per treballar com per al lleure, i no som conscients que també contaminem, com quan conduïm un turisme o generem escombraries. “Cal que la presa de consciència que a poc a poc hem anat incorporant a l'àmbit més físic de la nostra petjada ambiental es traslladi també a un consum responsable de plataformes”, defensa la professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Elena Neira.

La construcció i el manteniment dels “enormes” centres de dades on es processen totes les nostres transaccions digitals són la raó d'aquesta despesa d'energia “molt elevada”. “A escala global s'estima que consumeixen la mateixa electricitat que un país de grandària mitjana com Espanya”, afirmen els investigadors, citant un estudi sobre aquest tema. Des del punt de vista individual, rebutgen que es pugui fer un càlcul exacte, ja que aquests centres “donen servei a incomptables aplicacions simultàniament”, però els experts sí que poden estimar que la visualització de continguts multimèdia, com que generen una “gran quantitat” de dades, és el que té més impacte energètic.

I, una vegada més, depèn de quin tipus d'acció fem: una videotrucada de Zoom, per exemple, comprimeix al màxim la informació per optimitzar la fluïdesa de les converses, mentre que una pel·lícula a HBO multiplica el volum de dades perquè la gaudim en alta definició. “A la pràctica, no hi ha gaire diferència entre veure el contingut en streaming o baixar-lo, perquè el que importa és el tipus de contingut”, argumenten.

Dins d'aquestes mateixes aplicacions hi ha decisions que també influeixen en l'empremta digital, com, en una videotrucada, no activar la càmera per reduir l'impacte d'un 61 %, o escoltar música sense reproduir els vídeos, és a dir, utilitzar Spotify en comptes de YouTube si no ens interessa la imatge. Quant als informes que comparen les diferents xarxes socials o plataformes, la conclusió és que TikTok és la que genera més contaminació, ja que es tracta exclusivament de veure vídeos i penjar-los.

Apagar els dispositius com apaguem el llum

Els aparells també contribueixen a la nostra petjada, ja que poden ser més o menys eficients energèticament, però, adverteixen els investigadors, també depèn del nombre d'hores que estan encesos. Així, per exemple, un mòbil consumeix menys que un televisor de grans dimensions, però hi afegeixen que el telèfon pot estar engegat les 24 hores del dia i, en canvi, el televisor, no.

“Com ens van ensenyar els nostres pares amb els llums de casa, apagar els dispositius quan no s'usen hauria de ser una pràctica habitual”, proposen Vilajosana i Martínez. Igual que en aquest cas, consideren que la pedagogia ha de ser fonamental per ser conscients del dany al planeta i “sembrar en el futur”, encara que també aposten per la responsabilitat compartida amb les empreses tecnològiques. Tots dos van fer, juntament amb Cristina Cano, un estudi sobre l'ús del Campus Virtual de la UOC i van arribar a la conclusió que es podrien millorar els “hàbits de navegació”, per exemple, desconnectar-se quan no s'ha d'utilitzar durant una estona llarga.

“Un 40 % dels usuaris han mostrat interès en la informació que se'ls va mostrar sobre el consum energètic associat a la navegació a la plataforma, però no hem aconseguit que aquest interès es materialitzi en accions concretes”, assenyalen els investigadors, que remarquen que les dades de l'informe, en el qual van participar 100.000 usuaris, encara estan pendents de publicació. Davant la manca d'actuació per part dels internautes, aquests experts suggereixen que sigui la mateixa plataforma la que els desconnecti: “És com si la infraestructura de distribució d'aigua fos capaç de detectar que no necessites tenir l'aixeta oberta i la tanqués per tu”.

A més d'apagar els dispositius, hi ha una altra recomanació per disminuir la nostra contaminació invisible, que passa per “racionalitzar” el consum de continguts en línia. Però, després del confinament, no sembla que la ciutadania tingui intenció d'abandonar les plataformes digitals per veure sèries o contingut en streaming. “L'oferta cada vegada és més abundant i la ficció està consolidant el seu regnat”, assegura la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, que opina que aquest tipus d'oci s'ha convertit en el “moment d'evasió després de la feina que abans ocupava la televisió”. Un estudi xifra en un 26 % l'increment del vídeo per demanda a Espanya durant el 2020, en coincidència amb la pandèmia de coronavirus. I les projeccions el mantenen a l'alça els pròxims anys.

Els investigadors de la UOC marquen com a “necessàries” aplicacions com la consulta del compte bancari personal i d'altres com a “normals”, com ara gaudir d'una pel·lícula o una sèrie, però consideren que passen a ser “tòxiques” pràctiques com l'anomenat binge-watching, que suposa passar diverses hores veient aquest tipus de continguts en línia. Sobre les plataformes que visitem per treballar i estudiar o durant el temps de lleure, recomanen desconnectar-se quan no s'usen i baixar el contingut al dispositiu si s'ha de consultar més d'una vegada, com el material didàctic d'un curs.