Preservació de la biodiversitat i una nova estratègia per a l’ús públic dins el Parc Natural de la Metròpolis de Barcelona

Redacció

L’AMB i el Consorci del Parc Natural de Collserola han organitzat una visita per conèixer, visualitzar i explicar la transformació que suposa el nou planejament territorial: el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), que s'estava treballant des del desembre del 2012 i es va aprovar el passat 7 d’abril de 2021.

Els principals plantejaments i objectius del PEPNat estan basats en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d'una gestió dinàmica i adaptativa per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració del Parc Natural. Entre les diferents propostes, hi ha la delimitació d’àrees prioritàries per a l’agricultura, el manteniment i creació de mosaics agroforestals o la identificació d’àrees d’especial significació com basses, pantans o pedreres. 

El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en sis àmbits: preservant i millorant els valors ecològics de la serra, la valorització dels recursos naturals, infraestructures i serveis per minimitzar l’ocupació i fragmentació de Collserola, crear espais funcionals, fomentar l’ús públic i valoritzar el patrimoni històric construït a la zona. 

D’altra banda, i fent referència a les propostes concretes per a potenciar la biodiversitat, el Pla es planteja un manteniment i creació de mosaics agroforestals i zones d’ecotò; la delimitació d’àrees prioritàries per a l’agricultura; la promoció i recuperació d’espais oberts i agrícoles a partir de la gestió de finques abandonades; increment de la protecció natural dels cursos fluvials; identificació d’àrees d’especial significació.  

El director gerent del consorci del Parc Natural de Collserola, Raimón Roda, ha afirmat que “el potencial que marca el PEPNat en activitats agrícoles és assolir les 400 hectàrees per dur a terme aquesta activitat. A més, també es vol augmentar el nombre de persones que es dediquen a l’activitat agrícola per assolir les condicions perquè aquesta es continuï desenvolupant dins el territori”. 

Superar la fragmentació territorial

Amb relació a la connectivitat, el PEPNat estableix projectes estratègics de millora de les infraestructures existents, com els passos de fauna, o la neteja i desmantellament d’estructures existents, com la retirada de vegetació a la llera de rieres o l’eliminació d’obstacles. 

“Per preservar la biodiversitat i els valors del parc és important fer-ho tenint en compte la connectivitat ecològica, interrelacionant els espais naturals de l’àrea metropolitana. El Pla analitza els espais connectors funcionals, tenint en compte la connectivitat externa i la interna, a causa de la fragmentació”, afirma l’Ambientòloga de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB i membre equip redactor PEPNat, Laura Cid. 

“L’enfocament de gestió dels espais naturals ha de ser adaptatiu als paisatges canviants. Quan es declara un Parc Natural no es pot pretendre conservar-lo i gestionar-lo d’una forma fixa, els paisatges són vius i dinàmics, i si no s’intervé o s’intenta mantenir tal com està, el pla fracassà”, ha subratllat el biòleg del Servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Seán Cahill.

Un pla cooperatiu que gestiona l’AMB, juntament amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, els  Ajuntaments dels municipis integrats dins el Parc Natural, i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.