L’Observatori d’Energies Renovables avisa que Catalunya està lluny dels objectius de sobirania energètica verda pel 2030

ACN

L'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya assegura que Catalunya continua lluny dels objectius de sobirania energètica renovable pel 2030. Segons l'informe de situació de 2021 –que ha presentat aquest centre d’investigació, i que recull el el progrés en la implantació d'energies renovables al territori català– l'avenç ha estat mínim en termes de potència instal·lada.

Segons l'Observatori, el dèficit acumulat el 2021 és de 1.354,49 MW respecte dels compromisos de Govern, Parlament i UE. En aquest sentit, avisa que, si no es capgira la situació, la previsió és que el 94% dels objectius d'energia renovable que té Catalunya “sols es podran cobrir amb importacions de fora”.

L'informe mostra que l'any 2021 s'ha caracteritzat per la progressiva normalització del consum energètic després de la pandèmia. Les dades de l'Observatori afirmen que la demanda elèctrica a Catalunya el 2021 fou de 44,66 TWh, un 1,4% superior a la de 2020, però encara lluny dels 47,09 TWh de 2019.

Aquesta demanda ha estat coberta, principalment, per les nuclears (52%), que ha aportat gairebé set vegades el que ha aportat la hidràulica, gairebé nou vegades més electricitat que els parcs eòlics i més de 62 cops l'aportació de l'energia solar fotovoltaica. “Sense un desplegament extraordinari de la solar fotovoltaica i l'eòlica, no es veu possible la substitució de la nuclear per renovables quan es produeixi el seu tancament”, avisa l'informe.

A la nuclear l'han seguit les importacions amb un 11,26% (+255% respecte del 2020), els cicles combinats amb un 10,76%, i la cogeneració amb un 10,15%. Pel que fa a les fonts renovables, les dades de l'Observatori assenyalen que el 2021 la hidràulica ha aportat un 7,52% de la demanda, l'eòlica un 5,85% i la solar fotovoltaica un 0,84%, mentre que la resta de tecnologies renovables sumen l'1,22% de la demanda elèctrica de Catalunya.

L'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya també destaca “l'espectacular creixement” de l'autoconsum, amb un increment del 72% de la capacitat de generació respecte a 2020. Les dades mostren que l'any 2021 s'han posat en servei 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d'autoconsum, amb una potència de 87,3 MW.

Això no obstant, la capacitat en autoconsum solar fotovoltaic a Catalunya és de 212,1 MW, que poden generar 275,7 GWh l'any, un 0,6% de la demanda elèctrica actual de Catalunya, segons l'Observatori.

D'altra banda, les emissions de CO2 associades a la generació elèctrica han reduït el 2021, un aspecte “positiu” pel centre d'investigació, passant dels 95,2 kg de CO2 per MWh el 2020, als 93,2 kg de CO2 de l'any 2021.

Dades “alarmants” i un decret llei “insuficient”

Tanmateix, l'Observatori avisa que les dades són “alarmants”. L'informe apunta que la capacitat de generació elèctrica renovable ha crescut en 88,74 MW, molt lluny dels 757 MW fotovoltaics i 440 MW eòlics terrestres anuals que, segons estima la PROENCAT 2050, caldria implantar cada any d'aquí al 2030.

“L'Observatori sempre ha considerat arriscat posar el focus de la transició energètica en una narrativa a llarg termini amb objectius a l'any 2050, atès que allunya les fites immediates i ajornar les decisions més necessàries”, declaren.

En aquesta línia, qualifiquen el Decret Llei 24/2021, l'eina jurídica del Govern per a la materialització de la seva estratègia d'implantació d'energies renovables, com a “insuficient”. Segons detallen, el decret no resol el “col·lapse administratiu” en la gestió de projectes i demanen “simplificar els procediments i apostar per la col·laboració publicoprivada”, amb entitats que “ajudin a accelerar les tramitacions”.

Amb això, l'Observatori apunta que “el gruix de la transició energètica està fora de l'abast del Govern de la Generalitat”. Segons indiquen, la nova capacitat de generació renovable que ha sol·licitat autorització per evacuar a subestacions elèctriques ubicades a Catalunya és de 9.005,56 MW. D'aquesta potència, només el 14% es tramita a través del Govern, mentre que el 86% es tramita a través del govern espanyol: un 80,1% són projectes a l'Aragó i el 5,9% dels projectes preveuen infraestructures de generació a Catalunya.

Finalment, l'informe també assegura que caldrien 18.051 persones treballadores qualificades per cobrir les necessitats d'avui del sector dels instal·ladors. Davant d'això, el centre d'investigació demana “afavorir la matriculació” en cicles formatius que afavoreixin el desenvolupament d'aquestes professions. Així mateix, estimen que cal invertir entorn de 40 milions d’euros anuals, fins al 2050, en aquesta formació.