L’Escola d’Oficis de Muntanya obre les portes a la Vall Fosca

L’escola espera l’homologació del SOC per poder lliurar certificats de professionalitat d’oficis tradicionals. Vol posicionar-se com a centre de qualitat que faciliti l’arrelament del jovent i les persones nouvingudes al territori


Pai2 Pallars i EnvallCooperativa s’uneixen per crear l’Escola d’Oficis de Muntanya (EOM) a la Vall Fosca, l'únic centre d’aquestes característiques a l’Alt Pirineu i l’Aran. Oferirà cursos reglats i reconeguts pel Servei d’Ocupació de Catalunya, com ara el muntatge d'instal·lacions d’energies renovables, la construcció amb matèries primes de proximitat, l’apicultura i la guarda de refugi. El projecte ha rebut la subvenció del programa Empenta de la Federació de Cooperatives de Treball per al foment del cooperativisme. Pretén engegar l’activitat aquest 2023.

El refugi Casa Bigodé del poble d’Envall, projecte vinculat a EnvallCooperativa, serà la seu de l’escola on l’alumnat aprendrà els oficis tradicionals que es volen posar en valor i recuperar, tot adaptant-los a les noves necessitats de l’entorn. Maria Grimalt i Marta Villagrasa, responsables de l’Escola d’Oficis de Muntanya, han assenyalat que “s’ha creat una ruralitat de segones residències, centrada només en el turisme i en les pistes d’esquí, i s’ha abandonat la realitat de compartir, fer pinya amb el poble i utilitzar els materials que trobaves per escalfar-te, per menjar i per construir”.

L’equipament compta amb 24 places d’estudiant que l’alumnat podrà fer servir també com a habitatge mentre rebi les formacions. Amb això, l’escola vol poder pal·liar les dificultats d’accés a l’habitatge i de transport. Actualment, el refugi ja acull cursos de motoserrista amb titulació europea i també, durant l’any passat, va allotjar els tallers de l’Escola d’Oficials Forestals. 

L’escola d’Oficis de Muntanya proposa una ‘nova ruralitat’ que neix com a resposta a “una ruralitat que han creat de paper, plàstic i turisme”, explica Grimalt. La iniciativa neix l’any 2022 per fer front a les necessitats derivades de la falta de recursos destinats per part de l’administració als territoris rurals i el creixent despoblament. L’EOM elabora i executa la  tasca formativa basant-se en tres problemàtiques fonamentals associades a la ruralitat actual: l’obligatori èxode juvenil a les ciutats per estudiar, la manca de feina posterior i la dificultat d’accés a l’habitatge per a persones nouvingudes a les zones rurals. Segons Grimalt, “potser volen estudiar aquí però no poden assumir un lloguer”.

Per combatre aquesta realitat, l’EOM ambiciona ser un centre de qualitat, referent a la zona, que permeti al jovent o les persones nouvingudes establir-s’hi. Del resultat de la formació, Villagrasa i Grimalt en destaquen la possibilitat de l'alumnat de poder desenvolupar-se professionalment al mateix territori i ser sostenibles econòmicament, possibilitant així l’arrelament. 

En un futur, volen incorporar i assentar-hi Programes de Formació i d’Inserció (PFI), pels quals es troben amb requisits burocràtics i administratius difícils de complir per l’especificitat de la zona (com ara les ratios de població o el transport). Ambdues sòcies, però, remarquen que el futur de l’escola depèn molt dels ajuntaments, de com es vagin detectant les necessitats reals del territori i de com l’administració les encari.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

  • Molt bon article.
    Projecte molt encertat per atendre les noves necessitats rurals i apropar els oficis tradicionals al jovent. Tant de bó aquesta iniciativa serveixi per impulsar-ne a d'altres.

Comenta aquest article