La Confederació reclama una inversió mínima de 150 milions d'euros el 2023 per incrementar els preus dels serveis socials públics

Redacció
ACN

La Confederació reclama una inversió mínima de 150 milions d’euros en els pressupostos del 2023 per incrementar els preus de la xarxa pública de serveis socials. Assegura que cal un increment del 10% per solucionar la falta de finançament dels últims dotze anys. 

En un comunicat, ha defensat que fa falta un increment de preus del 10% per tal de començar a posar solució a l'infrafinançament crònic que pateix el sector des de fa 12 anys. A més llarg termini volen un acord polític per construir un escenari plurianual. La patronal ha explicat però que els arriben informacions que l'increment amb què es treballa podria ser d'un 3%, un percentatge que ha considerat insuficient i que posaria "greument en risc" la qualitat de l'atenció a les persones i la viabilitat de les entitats.

La Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya ha alertat de l’impacte que suposaria que els nous comptes no incorporessin la necessària millora del finançament dels serveis d’atenció a les persones més vulnerables del país, a l’expectativa que aquests propers dies s’arribi a un acord polític per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2023. Tal com han exposat en reiterades ocasions, tant al Govern com als diferents grups polítics, asseguren que “és urgent l’aprovació d’uns nous pressupostos per a l’any 2023 que, des d’un primer moment, prevegin un increment significatiu de les dotacions pressupostàries destinades a aquesta tipologia de serveis essencials” (atenció a la gent gran, a la infància vulnerable, a les persones amb discapacitat, a les persones que pateixen problemàtiques de salut mental, o a les dones víctimes de violències masclistes, entre tants d’altres).

Una millora del finançament absolutament necessària -asseguren- per garantir la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la imprescindible millora de les condicions laborals dels més de 100.000 professionals (75% dones) que dia a dia treballen per la millora de la qualitat de vida d’aquests col·lectius.

Des de la Confederació són conscients que l’infrafinançament crònic que ve patint el sector des de fa més de 12 anys no es podrà revertir en un sol any, per això han plantejat la necessitat d’arribar a un acord polític per construir un escenari plurianual de recursos econòmics que, ja en els comptes del 2023, implicaria una inversió de mínim 150 milions d’euros en concepte d’increment dels preus a la Xarxa pública de Serveis Socials, corresponent a un increment del preus del 10%.

Davant les informacions que arriben de les negociacions conforme els nous pressupostos podrien no incloure aquesta millora reclamada, i tornar-se a ubicar amb un increment del voltant del 3%. Per aquest motiu, des de La Confederació volen alertar que aquesta situació sumada a l’increment extraordinari de costos de subministraments posa greument en risc La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la qualitat de l’atenció a les persones i la viabilitat de les entitats.

Alhora, aquesta nova manca d’inversió suposaria agreujar les desigualtats existents entre els serveis socials de gestió directa i els de gestió concertada amb la iniciativa social, aprofundint encara més en la bretxa salarial existent entre els  professionals respecte la funció pública que, en alguns casos, supera el 30% de diferencial.

Per la seva banda, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha criticat l’infrafinançament per part de l’Estat en matèria de dependència, aquest matí en una conferència que ha celebrat a Barcelona Tribuna. Campuzano ha subratllat que és aquesta manca de recursos provinents de l’Estat el que fa que sigui “impossible poder tenir una Catalunya socialment sencera” i ha remarcat la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema d’atenció a la dependència.

“El model actual, que configura la llei del 2006, és pervers i insostenible. És pervers perquè obliga la Generalitat a garantir serveis, prestacions i suports sense garantir-ne el seu finançament, i alhora sense preveure cap mecanisme que sigui sostenible en el temps i que permeti afrontar l’increment de les necessitats”, ha denunciat Campuzano.