Mentre la tònica dominant a gran part del món és la 'fast fashion', a Manresa neix un projecte que busca tot el contrari: promocionar la moda feta a foc lent, sense residus i lluny d'estereotips. Amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha creat un catàleg web que recull l'oferta de moda sostenible que hi ha a la ciutat. S'inclouen una dotzena de productors locals. És el cas de la Susanna Cuevas, que està al capdavant de D'Spart, una de les poques botigues que encara fan espardenyes de forma artesanal. Cuevas comparteix local al centre de Manresa amb dues emprenedores més, la Sílvia Bayer, del Taller de la Tieta, i la Queralt Haro, de Macropus, que fa roba de porteig i lactància. Totes tres formen part del catàleg juntament amb altres productores.
El projecte de Manresa porta per nom 'Més enllà de les aparences. Tèxtil amb valors' i planteja una pregunta: Pot canviar el món la roba que portes?. I precisament aquest és un dels objectius de la iniciativa: conscienciar els consumidors del poder que tenen cada cop que compren.
La primera acció que es farà és un catàleg web, que inclou una dotzena d'iniciatives. Entre elles, Cotó Roig, una empresa que va néixer ara fa gairebé una dècada amb l'objectiu d'oferir un producte tèxtil de proximitat i sostenible. Al seu capdavant hi ha l'Àngels Perramon, qui troba a faltar més valentia per part de la classe política. "Quan s'està permetent que, per exemple, a Gran Bretanya es produeixi ultra fast fashion amb unes condicions laborals nefastes és perquè la política falla per totes bandes. Per una banda hi ha esperança perquè hi ha un sector de la societat que està convençuda, però sense polítics valents no avançarem", afegeix.
La consciència mediambiental de la població fa que cada vegada hi hagi més gent que demani producció sostenible i, a la Catalunya Central, ja són moltes les iniciatives que estan sorgint en els últims anys. És el cas de la Queralt Haro que, quan va ser mare, es va adonar que no hi havia roba per portejar el seu fill, ni tampoc per poder donar el pit amb comoditat. Per això, es va decidir a crear la seva pròpia marca, Macropus, que significa cangur en llatí. I va tenir clar que ho faria amb tèxtil de proximitat i generant el mínim de residus.
La Silvia Bayer també fa peces de roba i complements sota la marca El Taller de la Tieta. Té clar que produir i consumir producte de proximitat és "una necessitat".
Tots són exemples d'iniciatives que s'inclouen en un catàleg amb el que l'Ajuntament vol donar visibilitat i promocionar alternatives econòmiques sostenibles i justes. Es podrà consultar a partir de la primavera i inclourà un reportatge fotogràfic amb models voluntaris de diferents entitats socials com Ampans, Caritas o Creu Roja.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari