Comencen els actes de celebració del 125è aniversari de la primera assemblea del cooperativisme català

Redacció
Neus Altisent i Silva

L’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord ha organitzat els actes de celebració del 125è aniversari de la primera assemblea del cooperativisme català que va tenir lloc l’any 1898 a l’antiga seu de la cooperativa La Bienhechora a Badalona.

El tret de sortida de les activitats ha estat una taula rodona sobre ‘el passat, el present i el futur del cooperativisme’ amb representants de federacions i xarxes de l’economia social i solidària de Catalunya, moderada per Anna Abellan, sòcia de la cooperativa La Sargantana i coordinadora de l’Ateneu. Abellan ha posat de manifest la voluntat que aquesta celebració “serveixi per conèixer millor el cooperativisme històric, però també que inspiri a seguir fent una societat més cooperativa, més sostenible, més feminista i més solidària”.

L’assemblea de 1898 va comptar amb 36 delegacions de tot Catalunya, “eren cooperatives que s’havien anat creant al llarg del segle, per donar resposta a les necessitats generades per les desamortitzacions (de 1836 i 1855), la privatització de terres i béns comunals i la industrialització”, ha explicat David Gómez Fontanills, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i soci de la cooperativa femProcomuns, que ha fet la contextualització històrica.

En aquest sentit, el director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, ha constatat que “la Catalunya del segle XX no s’entendria sense el cooperativisme, perquè quan el cooperativisme és fort té una incidència en la qualitat de vida, en la construcció de vida i, per això, cal reflexionar sobre quins models polítics contribueixen a la construcció del cooperativisme”.

Una visió que ha reiterat Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, segons la qual “cal tenir en compte les xifres; les administracions tenim el deure d’impulsar el món cooperatiu, que actualment ja compta amb quasi 49.000 llocs de treball, més de 3.500 empreses cooperatives, i genera més de 5.000 milions d’euros a Catalunya”.

“Som agents actius en la transformació socio-econòmica, estem treballant de manera coordinada per formar docents, entrar a les escoles, fer una primera Universitat d’Estiu, recuperar el Congrés del Cooperativisme i també veure com ajudar les cooperatives que estan treballant en la transformació digital i l’emprenedoria per facilitar que les iniciatives puguin escalar”, ha manifestat Guillem Llorens, representant de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Per la seva banda, la representant de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya, Marina Reig, ha assenyalat que “és molt important tenir en compte la transició ecosocial i les aliances amb altres moviments socials per poder ser una veu, una alternativa econòmica potent i aquest és un repte a treballar”.

La taula rodona ha comptat també amb la participació de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (HabiCoop). 

Les activitats per la celebració del 125è aniversari s’aniran desenvolupant al llarg de tot el 2023

Les activitats per la celebració del 125è aniversari s’aniran desenvolupant al llarg de tot el 2023, coordinades des de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord -un dispositiu de servei públic fet per cooperatives que impulsa la Generalitat des de 2017-, en col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona, les federacions catalanes de cooperatives, i altres entitats, que aquest any faran les seves assemblees i trobades a Badalona, per commemorar la fita.

Avui, el moviment cooperatiu a Catalunya compta amb les federacions de les cooperatives de treball, de consum, d’habitatge, escolars i agràries, agrupades en la Confederació de Cooperatives de Catalunya, a banda de participar a la Xarxa de l’Economia Solidària. També compta amb dispositius públics de promoció del cooperativisme com els ateneus cooperatius i els diferents programes de l’economia social que impulsa la Generalitat de Catalunya (Singulars, Comunalitats, Ocell de foc), els ajuntaments (agrupats a la Xarxa de Municipis de l’Economia Social), les diputacions i els consells comarcals.

Segons l’informe del Mercat Social 2022, el pes de l’ESS a l’economia catalana està al voltant del 5,60% en nombre d’entitats, en llocs de treball i facturació respecte del total (13,7 M€ i 5,65% del PIB català). Mentre que, també segons dades de 2022, un total de 4.587 empreses cooperatives, amb 2.500.000 persones sòcies (entre consumidores, treballadores i productores), i que generen 41.000 llocs de treball directes, participen en les federacions que integren la Confederació de Cooperatives de Catalunya.