La Trobada de la Cultura Cooperativa als Països Catalans, un espai de trobada per reconèixer el teixit cultural existent del sector, ha reunit una setantena de cooperatives a l’Ateneu Harmonia al barri de Sant Andreu de Barcelona. La jornada també ha servit per anunciar des de Cultura Coop la voluntat de crear un segell distintiu que ajudarà a les cooperatives culturals a fer visible l’existència d’una alternativa a la cultura convencional.
En aquest sentit, Irene Jaume Gambín de ‘La Ciutat Invisible’ i membre de Cultura Coop, ha destacat que “cal fer de contrapès, és necessari demostrar que es fa cultura de qualitat respectant els processos de manera més respectuosa econòmicament i socialment”. Per això el segell definirà uns trets identitaris concrets com: ser projectes que siguin cultura transformadora, estiguin constituïts com a cooperativa, tinguin condicions laborals dignes, facin intercooperació i siguin projectes amb vinculació amb el territori.
Des de Cultura Cooperativa també s’ha anunciat la incorporació a la Federació de Cooperatives de Treball com a sectorial de cultura. Raquel Bonell Barrachina de Quepo i membre de Cultura Cooperativa ha qualificat aquesta incorporació com “un pas natural per poder estabilitzar l’espai, fer projectes comuns i poder incidir políticament”. La resta d’intervencions de Cultura Coop han anat a càrrec de Eloi Aymerich i Casas de Clack i Brais Padín Pujoldevall de Vector 5.
A primera hora, l’acte ha començat amb la taula rodona sobre ‘Cultura cooperativa o barbàrie, com cooperativitzem la cultura arreu?’ amb les intervencions de Núria Verger de Corda i Poal Cultura (Palma de Mallorca), Àlex Badia i Tamarit de Barret (València) i Anna Cerdà i Callís de Paral·lel 62 (Barcelona).
Des de la cultura cooperativa reclamen un nou model cultural per fugir de la visió de cultura reduïda un pretext econòmic al servei de les grans marques i patrocinis comercials i que, per tant, adopta una forma irresponsable, desconeixement de les necessitats laborals, professionals i creatives de les persones treballadores culturals i i ignora els desitjos de les comunitats locals i de la ciutadania. Per això reivindiquen “una altra cultura” reforçant l’àmbit de la cultura no comercial, incidint i arrelant al territori i la ciutat en base a uns valors anticapitalistes, feministes i antifeixistes. Creuen necessari “impulsar espais de trobada i projectes comuns com aquest ofereix una oportunitat per complementar i aportar, des de la feina local de molts projectes, a aquesta visió més àmplia de model de ciutat i societat que imaginem, essent subjectes actius de la seva transformació. Associar-se i coordinar-se serveix per complementar, doncs, aquesta acció local, amb una veu més general i amb més capacitat d’incidència.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari