Creixen els municipis que aposten per la moneda complementària com a proposta per reforçar l’economia local i la cohesió social

Èlia Campreciós Ester

Els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) amb la Grama, Viladecans (Baix Llobregat) amb el Vilawatt, Barcelona amb el REC, i recentment, Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) amb La Rosa, han implementat aquest mitjà de pagament amb l’objectiu d’incrementar el consum local i la circulació de diners en el comerç de proximitat, creant xarxes de compra mutua entre la comunitat.

Cada cop són més els municipis que opten per la implementació d’una moneda local, complementària a l’euro, com a iniciativa per dinamitzar l’economia local i reforçar el teixit comercial. 

Els objectius d’implementar una moneda local són generar un impacte econòmic i social, ja que permet incrementar el consum i la circulació local dels diners afavorint el comerç local;  i mediambiental, ja que la gran majoria tenen un format digital. Aquesta iniciativa es pot implementar des de l’administració pública o a través d’altres entitats o projectes. 

Des de l’Observatori de la Moneda Complementària, cooperativa dedicada a l’anàlisi i el mapeig a nivell local, estatal i internacional de la moneda complementària, assessoria i promoció d’aquest sistema, identifiquen dos moments d’auge en la implementació de d’aquest sistema de pagament que van ajudar a pal·liar els efectes econòmics que se’n van derivar. El primer, després de la crisi del 2008 i el segon, després de la pandèmia de la Covid-19. 

Lluís Muns, membre de l’Observatori, destaca l’impuls, el 2014, de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb el projecte pilot gestionat des de l’administració i subvencionat per la Unió Europea. “La idea era analitzar com podien conviure dues monedes d’abast territorial diferent, l’euro i la grama, i quin impacte podien generar en el teixit local”, explica Muns. Segons l’Observatori, es va gestionar una part de la despesa regular de l’Ajuntament amb moneda complementària i l’altra amb euros: l’ús de la moneda complementària exigeix una circulació local perquè només és vàlida a Santa Coloma.

En canvi, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha proposat que sigui la ciutadania que bescanvi euros per roses i els utilitzi per a fer compres en els comerços locals, una transacció a través de la qual poden obtenir descomptes i beneficis, alhora que es promou una circulació interna de la moneda entre agents locals. Aitor Rivera, regidor en funcions de comerç, innovació i tecnologia d’Esquerra Republicana (ERC) i membre de l’equip impulsor de la iniciativa, confia que ajudi a “concienciar a la ciutadania del valor del comerç local, un col·lectiu que ha quedat força afectat arrel de la pandèmia i que cal reactivar”. Un dels objectius al que s’espera arribar és que “la moneda local pugui arribar a circular fins a tres vegades en comparació a l’euro”. El desplegament del projecte també va ser cofinançat a través de fons municipals i europeus. 

Des de l’Observatori de la Moneda, tal com comenta Muns, valoren molt positivament la implementació de les monedes locals, sigui quin sigui el sistema que s’esculli, i posen en relleu l’exercici de corresponsabilitzar tant de la ciutadania com del teixit econòmic local entorn l’impacte que genera el consum.

Altres ajuntaments de municipis, com ara Reus, estan treballant per implementar la iniciativa en un futur pròxim.