"La vida sovint és poc interessant, i no passa res, això és bona notícia"

Aina Serra i Julià

Begoña Roman trenca l'espai i el temps, però sobretot trenca la inèrcia. "Estem perduts en el ja no, però l'encara tampoc que ens imposa l'encadenat de crisis", així ha arrencat la filòsofa la xerrada sobre Crisi, comunicació i confiança. Reflexions des de l'ètica amb la que s’ha inaugurat la setena edició del Social Lab aquest mes de juny, organitzada per Social.cat a la Nau Bostik de Barcelona.

"Vivim en una societat que no sap conviure amb la incertesa" ha afirmat Roman. Aquesta realitat, de la mà de la comunicació contemporània en què "no comunicar i no saber, són males notícies" ens planta davant l'alerta de la permanent creació de relat indiferent als fets objectivables. "La vida sovint és poc interessant i no passa res, això és bona notícia", afegia somrient la filòsofa.

En aquest context, en què creix la idea que absolutament tota realitat és interpretable i tota interpretació és respectable, Roman alerta que no hem de perdre "l'actitud subjectiva de voler explicar la veritat" que dona sentit a tot acte de comunicació; i que no hem d'oblidar que "la finalitat de tot acte de comunicació sempre ha de ser comprendre'ns... ni vendre'ns, ni convènce'ns: comprendre’ns". Ho exemplificava dient que "si fa 5 minuts, quan he entrat aquí plovia i jo ara afirmo que a fora està plovent, per molt que faci un sol radiant, tothom serà capaç de comprendre la meva actitud en pro la veritat més enllà que, de fet, ja no plogui".

Des d'aquí, doncs, serà la honestedat, "la cerca de la veracitat" i el fet de ser reconeguts com a tal, el que ens permetrà crear vincles de confiança. Per a Roman "el pitjor de la postveritat és que no importa" i ho exemplifica amb l'extrema dreta que "juga a donar solucions fermes a les situacions d'incertesa, encara que siguin mentida" i això dona una idea falsa de seguretat a una societat enganxada a la planificació i el control, que no vetlla per la verificabilitat. Però també té clar l'embat a aquesta extrema dreta: "la resiliència, perquè vingui el que vingui estarem junts i hi donarem resposta".

I és des d'aquesta honestedat que haurem d'afrontar qualsevol situació de crisi: "acceptar que sovint estem perduts i que si hi ha molta boira, potser haurem de deixar de conduir", d’aquesta manera afirma podrem donar resposta a les situacions de crisi.

En aquesta línia, Roman fa una immersió en la comunicació en situacions de crisi, tot destacant algunes premisses: “no danyar les persones més vulnerables, no crear expectatives infundades, confiar en les capacitats de tothom qui dialoga, saber canviar de registre davant de cada context, oferir la informació al ritme que l'oient pot assumir-la”...

Parafraseja finalment Ortega y Grasset: “la claredat és la cortesia del filòsof”; així, esperem haver estat clares i no haver pervertit la veracitat de les paraules de Begoña Roman.