Mas Les Vinyes: un projecte de futur en la gestió de l’aigua

Redacció
Rut Valls Fontcuberta

A la granja escola Mas Les Vinyes, situada al municipi de Sant Martí d’Albars al Lluçanès, hi viuen diversos nuclis familiars i persones voluntàries. Ho fan amb un model que segueix els criteris de permacultura i agricultura regenerativa. El projecte cooperatiu va sorgir l’any 2013 d’un grup de persones que “volien viure i relacionar-se de manera justa amb la resta de persones, la terra i els éssers vius”.

“Un dels recursos més importants que tenim és l’aigua”, assegura Sergi Caballero, membre del Cercle Agró de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya  Central i soci Fundador de Mas les Vinyes. Segons explica, quan dissenyes una granja has de començar pel disseny hidrològic ja que és crucial i s’ha de posar al centre per assegurar-se un consum responsable i obtenir un bon estalvi d’aigua.

Un clar exemple de gestió de l’aigua és Mas les Vinyes, assegura Caballero “Nosaltres a casa no utilitzem aigua potable per anar al lavabo, utilitzem banys secs ja que l’aigua gastada en un lavabo convencional, durant un any, quan tirem la cadena, és la mateixa quantitat d’aigua que beuríem cada persona en quaranta anys”.  

En el cas de l’aigua que fan servir per a consum humà (cuina, rentadores, higiene personal i bestiar) sí és aigua potable de xarxa. Tot i que un cop s’ha fet servir, es fa circular per un sistema impermeabilitzat de basses amb plantes que la depuren a través de diversos processos químics.

“Estem regant tota la part nord de fruiters (ametllers, pomeres, pereres, codonys, caquis, prunes i albercocs) amb aigua que prèviament s’ha fet servir, per exemple, per rentar-te les dents, o per cuinar”, concreta el soci fundador de Mas les Vinyes.

Sobre la possibilitat que aquestes tècniques es puguin utilitzar a les ciutats, Caballero afirma que és viable “la reutilització de les aigües grises de les cases, treballar en un model d’urbanisme que tingui la capacitat d’aprofitar l’aigua de la pluja o fer servir l’aigua no potable, per regar, pels lavabos, etc.”.

A Catalunya, trobem alguns projectes agroecològics, portats a terme des de Ruralitzem Veusper la societat alimentària, que treballen, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i són un bon exemple de coordinació. Es tracta des d’horts urbans, fins a cooperatives de consum, supermercats cooperatius, gent què està fent de central de compra, altres que estan promovent polítiques públiques diferents a escala municipalista, algunes inclús en l’àmbit de la Generalitat o de la Unió Europea.