La Comunalitat Urbana Reus Sud i Eixarcolant busquen informants que conservin llavors de varietats agrícoles locals

Redacció
Laia Coronado Nadal

La Comunalitat Urbana Reus Sud, projecte d’enfortiment de l’economia social i solidària; en col·laboració amb el Col·lectiu Eixarcolant, especialitzat en la recuperació d’espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals; promouen un projecte per recopilar informació sobre les varietats locals i la conservació de llavors d’aquestes plantes.

“Un dels eixos de la Comunalitat Urbana Reus Sud és la sobirania alimentària”, explica Ricard Aragonès, tècnic del projecte. Assegura  que, en els debats de definició de la comunalitat, tenien la preocupació comuna del desmantellament de la cadena agroecològica: “Abans els pagesos tenien un teixit social de suport i distribució: els mercats en són un exemple; però ara tot està desconnectat”. Per aquest motiu,  l’objectiu és “dignificar la figura de la pagesia com a motor de la societat”. 

Per recuperar aquest teixit, van decidir començar pel principi. “La prospecció etnobotànica és un procés que, a través del mètode científic, vol conèixer la biodiversitat cultivada i silvestre local i fomentar la recuperació de les varietats agrícoles tradicionals que permetin impulsar canvis en el model agroalimentari del territori”, argumenta Paula Llaurador Coll, membre del node Camp de Tarragona del col·lectiu Eixarcolant.

“L’ús de varietats locals fa que hi hagi més diversitat genètica, i per tant més resiliència”, explica Llaurador. “Seleccionar les llavors manualment fa que potser alguns individus no resisteixin plagues o sequeres, però molts altres sí, a diferència d’un planter seleccionat, en què totes les plantes seran igual de vulnerables”. Fins ara, mai s’havia fet una prospecció oficial a la zona rural de Reus. Llaurador comenta que “és possible que hi hagi gent que s’hagi dedicat a recuperar llavors”. Un exemple, és l’associació l’Almàixera, però no estava professionalitzat i va acabar quedant obsolet. La diferència, ara, és el finançament i la sistematització de l’estudi, que han de permetre que les llavors i també els coneixements recollits perdurin en el temps. 

El projecte té quatre etapes: la primera, que és on es troba actualment l’estudi, és la identificació d’informants que conservin llavors de varietats agrícoles locals o de plantes silvestres comestibles per a fer-los entrevistes en profunditat i recollir informació. Els informants han de ser persones que guardin varietats agrícoles locals amb una antiguitat de cinquanta anys com a mínim, i preferiblement d’horta. 

La cerca d’informants s’està fent amb una crida pública a través d’un formulari, que segueix oberta per arribar a persones que conservin aquest tipus de llavors “La finestra d’oportunitat que tenim és d’uns anys, perquè moltes llavors estan en mans de persones grans, i correm el risc que desapareguin”, apunta Llaurador. 

Un cop finalitzada la fase d’entrevistes es vol recollir el material genètic en un banc de llavors i analitzar quines varietats es podrien cultivar. “En col·laboració amb el banc de terres de la Comunalitat, es vol trobar nous pagesos joves que es vulguin desenvolupar professionalment”, comenta Aragonès. En el marc d’una major consciència social dels productes de proximitat, “es podrien oferir a un preu molt més digne per als productors”, afegeix.

“Les varietats donen valor afegit a la producció agroalimentària, ja que són un patrimoni comú i del territori”, diu Llaurador. Pel que fa a les plantes silvestres comestibles, comenta que es poden incorporar a la dieta, però també són remeieres o aromàtiques. L’objectiu és revaloritzar un coneixement ancestral; i també que més endavant es pugui fer un estudi més ampli amb altres entitats, com GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans), CoopCamp o EcoCentral, que treballen en projectes semblants.