El Fòrum FESC 2023 debat sobre els grans reptes de futur de l’ESS

Neus Altisent i Silva
Damià Torruella Duran

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) 2023 ha reunit centenars de persones a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, els dies 20 i 21 d’octubre. Aquest any, el Fòrum ha comptat amb presentacions, sessions d’intercooperació, diverses taules rodones i actuacions musicals. També s’hi ha dut a terme la celebració dels vint anys de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i els deu anys de Pam a pam.

Una de les taules rodones ha estat ‘El creixement de les iniciatives de l’ESS’, on ha participat Jordi Valls (Hobest), Ester Vidal (directora de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona), Anna Fernàndez (XES), David Guàrdia (Sostre Cívic) i Jaime Lacueva (Tàndem Social).

Els participants han compartit les experiències de creixement dels projectes dels quals formen part. En aquest sentit, David Guàrdia ha destacat l’eficiència i la competitivitat de l’entitat i ha posat en valor el fet de tenir un equip propi i l’acompanyament extern que han rebut per part de Hobest i Tàndem Social.

Aquesta intercooperació entre entitats és, precisament, un dels factors que han destacat tant Jordi Valls com Jaime Lacueva, argumentant que el creixement no té perquè ser orgànic de la pròpia entitat, sinó que es pot créixer a través d’aliances. Valls també ha comentat que “el creixement propi pot suposar un repte organitzatiu, ja que no sempre és fàcil mantenir l’horitzontalitat”.

Des del punt de vista de creixement de la XES, Anna Fernàndez ha destacat la importància d’una bona comunicació interna i Ester Vidal ha afirmat que créixer és positiu “perquè ens fa sortir de la zona de confort i ens permet assolir noves dimensions”.

Precisament, el creixement s’ha tractat molt de prop a una altra de les taules rodones: ‘Pensar en gran la transició ecosocial: com passar d’allò micro a allò macro’, on ha participat Héctor Tejero (àrea de Transició ecològica de Más Madrid), Neus Casajuana (Revo Prosperitat Sostenible i WEALl Iberia), Enric Tello (recercador de la UB en transició ecosocial i membre d'Ecologistes en Acció de Catalunya) i Filka Sekulova (Universitat Oberta de Catalunya i Research and Degrowth).

En aquesta taula, els participants han explicat diferents conceptes relacionats amb la transició ecosocial i les seves possibles solucions. Héctor Téjero ha parlat de la “transició ecològica socialment justa” i ha destacat la importància de fomentar la unió entre grups que, tot i tenir diferències ideològiques, tinguin com a objectiu comú la transició ecosocial.  

De la connotació positiva del creixement n’ha parlat Filka Sekulova, que es mostra en desacord perquè “el creixement il·limitat no és sostenible en relació amb els recursos naturals”. En aquesta línia, Enric Tello ha llançat la pregunta de si una economia que ha de decréixer pot ser capitalista i, a més, ha explicat el concepte d’economia dònut, que parla sobre els límits i les deficiències del planeta i la societat, assegurant que el creixement actual no és sostenible.

Per la seva banda, Neus Casajuana ha posat sobre la taula el concepte d’economia del benestar, que proposa tallar les desigualtats des de l’arrel en lloc “d’intentar arreglar-les després a través dels impostos”. A més, el públic s’ha aixecat a aplaudir el seu discurs quan ha criticat que alguns defensors dels conceptes tractats a la taula s’enfoquin a discutir sobre les diferències en comptes d’ajudar-se entre ells per aconseguir l’objectiu comú.

Durant la jornada de dissabte també s’ha realitzat la taula rodona ‘Grans reptes per arribar a nous públics’, amb la participació de Carla Liébana (LaCoordi), Montse Santolino (LaFede) i Joana Ariet (Opcions i #ESSBCN2030).

Totes elles, han destacat la necessitat de construir una estratègia comunicativa amb un missatge positiu, visibilitzant la construcció que una alternativa és possible. Un dels recursos que s’ha posat sobre la taula ha estat recórrer als influencers, sobre els quals Joana Ariet ha comentat que “poden ser una bona eina, però que no ens ha d’obsessionar”, remarcant que per captar l’atenció de la gent jove és més important incorporar-los a les entitats, pensar com ells i entendre’ls. En aquesta mateixa línia, Montse Santolino ha afirmat que “molts cops volem un públic al qual no escoltem i intentem imposar les nostres idees”. “si volem atraure al jovent, que siguin els mateixos joves que els vagin a buscar, el missatge arribarà amb el seu llenguatge, més diluït però arribarà”, ha sentenciat Liébana. 

Durant la tarda, ha estat el torn de les taules rodones sobre ‘Una ESS culturalment més diversa i inclusiva’ i els models de gestió i relació públic-cooperativa-comunitària.

La FESC ha posposat part de la seva programació de la tarda per tal de facilitar als assistents unir-se a la manifestació ‘Aturem el genocidi a Palestina’, que ha sortit a les sis de la tarda des dels Jardinets de Gràcia.