Aquest mes d’octubre s’han presentat els resultats de la Universitat d’Estiu del Cooperativisme que valoren eixos com la diversitat i l’impacte ambiental de la trobada, així com un resum de les conclusions de les ponències. La primera edició de la UESCOOP, celebrada del 5 al 7 de juliol de 2023 i organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), va comptar amb la participació d’unes 500 persones.
Entre els aspectes més destacats hi ha la presència del jovent o les noves formes d’habitatge cooperatiu pel que fa al contingut de la UESCOOP fins a l’accessibilitat o la diversitat pel que fa a aspectes pràctics. Durant la sessió, es va aprofitar per presentar un vídeo-resum.
En una sessió telemàtica el passat 27 d’octubre, Guillem Llorens, president de CoopCat va destacar l’èxit de participació, especialment considerant que era una trobada d’objectiu molt intern, i va posar en relleu la presència d’uns 45 estudiants universitaris, fet que, segons ha explicat, “demostra que els espais que estem creant amb el món universitari estan funcionant”, com ho exposa el reportatge de Jornal.cat. També en relació a les generacions més joves, la presentació de materials resultants de les sessions va destacar la importància d’incorporar el jovent en el moviment cooperatiu”, segons Lorena Torró, directora de CoopCat. Els materials resultants de les relatories els va presentar Torró en funció dels àmbits, com cooperatives de joves, comunitats energètiques, creixement, transició energètica o intercooperació.
Des de CoopCat, fan una valoració positiva global de l’edició: “Hem tingut una bona recepció, però tenim marge de millora perquè la propera edició sigui més inclusiva”. Una propera edició que se celebrarà el 2025, ja que l’any que ve hi ha un canvi d’escala i es farà l’acte en format de congrés, coincidint amb el 125è aniversari de la primera assemblea del cooperativisme català.
Tot i aquest canvi, tant Cristina Grau de la cooperativa FGC Advocats, com Jordi Rojas de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, ambdós participants en la UESCOOP, van plantejar que va ser un “punt de trobada únic que no volem que sigui irrepetible”, i es va acordar de “buscar la fórmula de visibilitzar la UESCOOP durant el congrés per no perdre l’impuls de la primera edició”.
Pel que fa a la presentació de resultats es van destacar conceptes com el de Community Land Trust, una nova modalitat d’accés social a l’habitatge que va més enllà ja que té l’objectiu de dinamitzar el territori, evitar el despoblament i impulsar l’àmbit rural i periurbà a través d’una desmercantilització de l’habitatge que separa la propietat del sòl de l’ús dels habitatges i que a Catalunya n’hi ha algunes experiències a Valls.
També es van tractar temes com els models de finançament, iniciats sovint des de l’activisme i la inversió personal, i que per tant manca l’accés a capital especulatiu o donacions filantròpiques, “desafiaments en termes de recursos i finançament per a competir i créixer”. En clau de finançament, “el suport de l’administració pública és fonamental pel reconeixement i impuls de l’emprenedoria en format cooperatiu”, d’acord amb l’informe de resultats.
Pel que fa a la nova llei d’universitats, els experts de UESCOOP van determinar que obre oportunitats a través de dos mecanismes: d’una banda, la necessitat de fer més formació pròpia, i al llarg de tota la vida, i de l’altra, de mesurar, amb criteris no mercantils, l’ESS per poder-la visibilitzar. En el cas dels reptes de present i de futur com la intel·ligència artificial cal analitzar-la en clau de l’economia social i solidària (ESS): “ ¿És inevitable? Si no ho és, s’ha d’impregnar dels valors de l’ESS per fer-la més humana”, es plantejava als resultats.
Un altre dels punts dels resultats va ser una auditoria de diversitat, feta per l’Institut Diversitas i presentada per la cooperativa l’Eixida, on destaca la manca d’accessibilitat d’alguns dels espais. De cara a una futura edició, es va destacar la importància de preparar les taules amb més temps i recursos per garantir la participació de dones en tots els espais, així com de persones d’origen migrant i/o de cultures diverses, a qui també es planteja la necessitat de fer una difusió específica.
CoopCat també va presentar un càlcul de la petjada de CO2 “dels diferents productes i serveis que van intervenir en l’execució de l’UESCOOP”, on s’hi ha tingut en compte el transport (avions —que tenen el major impacte—, trens, cotxes particulars i furgonetes del transport de material), i que és d’11,65 kg de CO2 per persona acreditada (que en total eren 413 persones i no és el total d’assistents). No s’ha comparat perquè no s’havien fet mai esdeveniments similars ni s’havia analitzat abans la petjada, però seria interessant treballar per disminuir-la de cara al següent.
En els continguts hi ha propostes de millora com augmentar el temps per al debat, la perspectiva feminista, un major aprofundiment de les temàtiques.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari