Somnis fets realitat amb les finances ètiques

Laia Coronado Nadal

Les finances ètiques donen resposta a realitats molt concretes: per tal de visibilitzar aquest fet, FETS - finançament ètic i solidari ha engegat una pàgina web en què es poden consultar a quins projectes han anat destinat crèdits entitats de banca ètica com Coop57, Fiare i Oikocredit.

FETS ha presentat la web que parteix de la idea que sovint, el món de les finances és fred, aliè i difícil d’interpretar. Però rere les xifres i percentatges s’amaguen les històries de projectes que són possibles gràcies a les finances ètiques. L’objectiu, doncs, és tornar a una escala humana i tangible les finances La web té una llista i un mapa interactius que permeten filtrar per zona geogràfica o segons si són sector ambiental, cultural o social. 

Parlem amb tres projectes molt diferents que tenen en comú una mateixa forma d’entendre l’economia i les relacions humanes; que volen posar les cures i la comunitat al centre i generar alternatives i refugis avui i ara.  

SuperCoop Manresa: Cooperar per cuidar el medi ambient, els productors i la qualitat de l’alimentació

Un grup de persones que van veure la necessitat de crear un espai de comercialització a Manresa per als productes de la pagesia del voltant, tant primaris com secundaris. “No només vendre la pastanaga, sinó que en època de pastanaga fer-ne crema per tenir-ne tot l’any”, explica Marissi Valverde, actual presidenta de SuperCoop Manresa. El model de supermercat cooperatiu, que avui en dia funciona plenament, el prenen d’experiències anteriors en què els socis fan algunes de les tasques, fet que permet abaratir costos. 

A partir de la idea inicial, comencen a sumar socis fins que decideixen que amb 700 socis tenen prou força per obrir la botiga. La posen en marxa gràcies a un crèdit conjunt de Fiare i Coop57 de 220.000€. Però apareixen entrebancs: “la distància entre el somni i la realitat és molt gran”, diu Valverde, i no els socis en comptes d’augmentar, van baixar, fet que va obligar a fer un replantejament de la gestió, que va ser assumida per un consell rector. 

La previsió és començar a retornar el crèdit a partir de l’any que ve: “La flexibilitat i confiança que ens han donat Fiare i Coop57 no l’hauríem tingut amb un préstec habitual; estaríem ja desnonats i embargats. Ens l’han posposat quatre vegades: la primera per pura confiança, després perquè han vist que estavem reduint costos i eixugant deutes”. 

Llibreria Espai Llavors: Llibres crítics i espai per al barri

Espai Llavors, SCCL és una llibreria cooperativa situada al barri de Collblanc de l’Hospitalet, que va finançar la posada en marxa amb un crèdit de 35.000€ de Coop57 l’any 2020. Va sortir de la iniciativa de Dani Garrido, Noelia Domínguez i Alícia Arévalo, i la llavor va ser el treball de final de postgrau de llibreria de la UB. 

Expliquen que a més de tenir una selecció d’editorials independents i llibre crític, són un espai obert al barri: des del pati que esdevé refugi climàtic a l’estiu per “fer una mica menys dura la calor” a trivials, a més de clubs de lectura i presentacions. L’aportació inicial per formar part de la cooperativa és de 10€. A més, prenent el relleu de Contrabandos, tenen un sistema de lloguer de prestatgeries a les editorials, que paguen una quota per tenir els llibres allà i a canvi s’enduen el 100% del benefici. 

“El finançament de Coop57 va suposar tres quartes parts del pressupost que teníem, i la resta ho vam finançar amb un crowdfunding”, explica Garrido. Els va permetre fer les obres de reforma de la llibreria i la inversió inicial de llibres, que, comenta, és “el cost més elevat per a una llibreria que comença”.

La Morada: Viure en una comunitat feminista i dissident

La Morada és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús que es defineix com a feminista, situada al barri de Roquetes de Barcelona que està impulsada majoritàriament per lesbianes, persones trans i altres identitats dissidents. Un crèdit de 1.700.000 € de Coop57 i un altre de 250.000€ de la Fundació La Dinamo els ha de permetre el més clau: la construcció de l’edifici. Ara mateix s’està construint i preveuen que hi pugui entrar a viure el setembre de 2024. 

Com els altres projectes d’habitatge cooperatiu, La Morada entén l’habitatge com un dret, però se’n diferencia en l’enfocament feminista i en el fet és que la idea és compartir diferents etapes de la vida: “volem generar una vida comunitària en què el veïnat s’implica més pels altres i no es queda només en l’ús privatiu del seu habitatge”, explica María Berzosa, sòcia habitant. Volen posar, expliquen, les relacions interdependents al centre.