Reduir els desnonaments i la gentrificació, reclam de diverses entitats veïnals en matèria d'habitatge

Redacció
ACN

Diverses entitats veïnals de tot l'Estat han presentat aquest dilluns l'anomenada 'Declaració de Barcelona' per proposar canvis "estructurals" en les polítiques d'habitatge que redueixin els desnonaments, augmentin el parc d'habitatge assequible i evitin la gentrificació. Es tractaria de normes fiscals, inversió en habitatge assequible i canvis urbanístics, entre d’altres. La declaració, signada per la FAVB, la Confavc i la CEAV, és el resultat de la tercera trobada veïnal de grans ciutats que es va celebrar a Barcelona el novembre passat.

La declaració té un decàleg que resumeix les principals propostes. Es reclama al govern espanyol que apliqui ja la Llei d'Habitatge a les comunitats que ja han declarat zones tensionades, com Catalunya, que ho farà al febrer. I, a les comunitats autònomes que encara no han especificat aquesta mena de zones, els reclamen que ho facin com més aviat millor.

També proposen l'impuls d'habitatge assequible a les ciutats amb sòl edificable, que s'ampliï la compra directa per tempteig i retracte i que s'elevi la inversió pública en habitatge del 0,5 al 2% del PIB. Pel que fa a la rehabilitació, es proposa assolir una taxa del 3% anual de pisos rehabilitats als barris més vulnerables. Alhora, es vol prohibir la venda d'habitatge i sòl públics a empreses privades. La intenció és multiplicar per deu l’habitatge assequible.

Pel que fa a la fiscalitat, volen eliminar les exempcions fiscals de les societats d'inversió com les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària), així com el sistema de visats d'or. Per a adquirir un habitatge es proposa que s'hi hagi de residir almenys quatre anys. Per últim, es vol regular els lloguers d'ús turístic, temporal o comercial.

Per tot això, ja han demanat una reunió amb la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i han reclamat als diversos síndics i al Defensor del Poble que reclamin una reforma de la Constitució que consideri l'habitatge com un dret fonamental.

Segons un informe elaborat per les entitats veïnals, l’especulació s’ha convertit en un “fenomen social” perquè fiscalment s’ha beneficiat la compra d’habitatge per damunt del lloguer. Això provoca desnonaments visibles, uns 700.000 a tot l’Estat des del 2016, i invisibles, que són aquells que afecten llogaters que no poden afrontar l’augment del preu quan se’ls acaba el contracte.

Jaume Artigues, de la comissió d’habitatge de la FAVB, ha posat com a bon exemple de polítiques municipals d’habitatge el que ha fet Barcelona entre el 2016 i el 2022, però ha admès que això és insuficient, ja que cada promoció de pisos requereix un gran esforç i entre 5 i 8 anys d’execució. En canvi, ha lamentat el paper de la Generalitat.

En aquest sentit, ha dit que l’habitatge és un problema social i econòmic transversal, que no només afecta les famílies desnonades sinó a tota l’activitat econòmica del seu entorn.