Dones i cultura: manar amb calma i ensenyar bé

Meritxell Verdaguer

Gairebé dues-centes dones han participat en la tercera edició de Parlen les dones que organitza el Departament de Cultura. Durant la jornada han parlat les dones que estan al capdavant de la mateixa conselleria, s’ha donat veu a les que porten dècades d’experiència al món de la cultura i a les que s’encarreguen de difondre-ho a través dels mitjans de comunicació. Una jornada de reflexió, però sobretot que ha servit per compartir i fer xarxa.

Matí aparentment institucional a l’Esfèric de Montjuïc. La música en directe de Núria Conangla donant la benvinguda amb el seu violoncel elèctric ha estat un preludi del viscut a la tercera edició de Parlen les dones, la trobada de dones del món de la cultura que organitza el Departament de Cultura.

La periodista i escriptora, Gemma Ruiz, ha conduït amb diligència tot un matí de converses en una sala curosament organitzada: una taula circular al centre rodejada de les cadires per a les 170 dones que hi han participat. Ha donat també algunes indicacions per al llarg de la jornada. “Les que esteu al públic podeu intervenir quan vulgueu”, ha dit, però en aquell moment ha semblat que això podia ser impossible.

Tot seguit ha donat pas a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que s’ha assegut a la taula del mig amb dones que, amb ella, encapçalen el departament. El què ha passat després és que s’ha pogut veure com la consellera ha entrevistat les seves companyes de feina. Parlaven, reien, discutien i explicaven alguns dels projectes que han tirat endavant descobrint al mateix temps quin és l’ambient a la conselleria. Envejable.

La directora general d’Innovació i Cultura Digital, Marisol López, ha dit que quan li van proposar el càrrec va pensar que no ho podia fer perquè els referents que tenia eren homes amb americana. “Les amigues em volien acompanyar a comprar trajos!”, ha afegit. D’altres que estaven a la taula també s’hi han sumat a les pors davant això d’ocupar un càrrec, però aviat han arribat al consens: es pot fer diferent i ho hem de fer (les dones).

El segon grup de dones en ocupar la taula han estat les batejades com “amb experiència”. La que ha estat cap del servei de regidoria al Liceu i s’acaba de jubilar, Xesca Llabrés, ha explicat que quan va començar l’any 1988 els homes de l’equip van fer una porra per dir quant de temps aguantaria. El més optimista va dir que arribaria a Nadal, però finalment hi ha estat 35 anys. Una xifra que ha aixecat l’ovació de la sala.

La coreògrafa Montse Colomé, de 68 anys i encara als escenaris, ha escandalitzat el públic quan ha explicat la història d’un dia en què un pianista li va aixecar la veu i el seu cap en aquell moment va dir: “Aquesta dona només la puc cridar jo!”. Però això de cridar ja han dit que no era pas el seu estil a l’hora de manar: molt millor anar amb calma i ensenyar bé. Tot plegat un estil més feminista.

En aquest moment és quan ha arribat la primera intervenció del públic. Fent ús del seu dret a interrompre quan es volgués, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, ha aixecat els aplaudiments a la sala en dir que els polítics prenen decisions partidistes en una clara referència a la no aprovació dels pressupostos i a la nova convocatòria d’eleccions. Actualitat política també en aquesta jornada, és clar.

En la tercera i última taula les protagonistes han estat les periodistes a les seccions de cultura. Han celebrat amb moltes ganes que les dones cada vegada ocupen més espai en la informació: tenen més visibilitat i més veu, però a més els temes que travessen les dones cada vegada també tenen més espai. La periodista de Surtdecasa, Anna Zaera, ho ha resumit així: “Primer ens vam adaptar a les redaccions, però després ens hem adonat que havíem de parlar de la nostra vida, dels nostres cossos”.

Hi ha hagut potser un moment de tensió amb les moltes intervencions del públic, de persones vinculades a espais de cultura popular, demanant més cobertura per part dels mitjans. Des de la taula s’han enviat alguns consells de comunicació com fer actes els dies que hi ha menys congestió a l’agenda, dilluns i dimarts. La directora del Segre, Anna Sàez, ha dit: “Si sou de Lleida, no presenteu un llibre un dijous perquè l’agenda sempre està plena”. Tot plegat amb l’ànim d’ajudar.

Com que aquesta vegada un dels objectius ha estat explicar els projectes en els quals participen les dones que han estat convidades, també hi ha hagut un espai per a pitchings culturals que amb poca estona han demostrat el múscul cultural del país.

Tot plegat ha estat, potser també, un dels comiats de l’equip que ha liderat el departament durant els últims dos anys i que ara ha quedat a mercè de les eleccions. La consellera ha acabat amb les paraules “m’agrada manar” i potser en un altre context hauria quedat desencertat, però avui es tractava de defensar les dones en llocs on es prenen decisions i ha estat del tot adient.

Les assistents han rebut el regal d’una totebag, com no podia ser d’altra manera. Una totebag de les bones i, a més, amb cremallera, a l’alçada de la tercera jornada Parlen les dones.