Quines aportacions fan les cooperatives de treball pel Primer de Maig?

Marta Rosique Saltor

Avui, primer de maig, Dia Internacional dels Treballadors, és un dia de reivindicació i lluita de la classe treballadora en l'àmbit mundial. Als Països Catalans, hi ha convocades múltiples manifestacions arreu del territori, a partir de les quals els sindicats reclamen unes millors condicions laborals i demanen un canvi en el model econòmic actual. Un repte compartit amb les cooperatives de treball, que capgiren el rol habitual del treballador.

Una cooperativa de treball, d’acord amb la definició del president de la Federació de Cooperatives de Treball, Guillem Llorens, és “aquella cooperativa en què les persones sòcies formen part de la governança i, per tant, és un espai d’apoderament de les persones en el treball”. Per Llorens, aquesta fórmula pot fer una aportació rellevant a la jornada de lluita, ja que “el mateix model fa referència a la dignificació del treball, a l’apoderament de les persones, a la participació i a aquesta qualitat general del lloc de treball”.

Concretament, Llorens destaca que en el cooperativisme de treball “el pes de la persona en la decisió, en la governança i en la participació, com a base dels principis cooperatius és cabdal”. En contraposició a l’empresa convencional, subratlla que “la polaritat d’una empresa d’una lluita entre una banda patronal i una banda treballadora és molt més limitant que el fet de crear i construir un projecte que va més enllà del treball des de la governança col·lectiva i els drets i l’apoderament de les persones” i afegeix que això “fa que sigui la fórmula idònia des del punt de vista de la qualitat laboral i de la sostenibilitat empresarial”.

Per Clàudia Arribas, sòcia de Bruna – Cooperativa Audiovisual, “el fet de constituir el teu propi espai de treball implica crear les regles de zero i saber quin tipus de condicions volem per totes”. A més, afegeix que les cooperatives de treball permeten “coses que de vegades semblen una utopia”, ja que “en ser més flexibles les normes, ens dona una llibertat d’escoltar com estem en cada moment”.

A l’hora de plantejar un nou model econòmic, l’advocat Luis F. Pallarés, de la cooperativa d’advocats DCT Laboralistas, afirma que “per trencar aquesta dicotomia capital-treball, que caracteritza el capitalisme, la forma de superar-ho és el cooperativisme”. Per la seva banda, l’economista i soci de la cooperativa VerSembrant, Pau Llonch, destaca que permet “mirar més enllà de l’estret marge de la productivitat i pensar en altres coses que determinin les nostres bestretes”.

De fet, des de VerSembrant han publicat recentment una reflexió sobre les bestretes cooperatives. Per Llonch, el cooperativisme “ens permet atendre les necessitats humanes bàsiques de les diferents persones”, ja que facilita “decidir com podem remunerar-nos, no només d'acord amb criteris mercantils que ens ofereix el mercat de treball per la nostra força de treball, sinó per criteris més humans”. Alhora, afirma que “ens permet reduir la jornada de treball”. Per l’economista, tot això és possible perquè “en el cooperativisme impera la democràcia interna i no la propietat d’uns pocs”.

Tanmateix, l’advocat Pallarés també recorda que no totes les cooperatives respecten els valors cooperatius. L’advocat assenyala que “aquest ideal de prendre les decisions conjuntament, d’una gestió democràtica del que és l’esdevenir de l’empresa, quan és tan gran costa més de portar-ho”. A més, destaca que s’ha trobat “socis que se senten més treballadors que socis” i “falses cooperatives”.