Aquest cap de setmana s’ha celebrat la desena edició de la Literal, la fira d’idees i llibres radicals al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona. Més de 18.000 persones han assistit a la festa del pensament crític, que ha comptat amb ponències de referents com Angela Davis, Vandana Shiva, Rita Segato, Sara Ahmed i Marina Garcés. La Fira també ha esdevingut un espai de trobada de les editorials independents i llibreries cooperatives, que han generat 80.000 euros en vendes de llibres.
La xerrada que ha aplegat més assistents ha estat la de l’activista Angela Davis, que va tenir lloc dissabte 25 a la tarda. La venda d’entrades anticipades es va esgotar en pocs minuts i, malgrat tot, una hora abans de la xerrada ja hi havia una cua de gent sense entrada que sortia del recinte de la Fabra i Coats. En total, unes 1.300 persones van seguir l’acte, tant dins de la sala com en altres espais de la Fira on el van projectar.
La conferència va començar amb la intervenció de la periodista i presentadora del 324, Beatrice Duodu Owusu, qui va donar la benvinguda als assistents i va llegir un manifest per denunciar la falta de representació de la veu dels afrodescendents a la indústria catalana: “Seguirem parlant malgrat els intents de silenciar-nos, malgrat el menysteniment a les nostres veus i polítiques als marges d’aquest territori”. També va recalcar que “avui estem en aquesta sala i en aquest escenari de rebot perquè un cop més hem hagut de forçar la nostra entrada i reclamar implacablement l’espai”.
En conversa amb la filòsofa Jule Goikoetxea i la periodista Beatrice Duodu, Angela Davis va assenyalar el racisme persistent a Europa i, per tant, a Catalunya. “Europa s’imagina a sí mateixa de color blanc, és urgent que imaginem una Europa també negre”, va afirmar, tot recordant les onades migratòries que defineixen més que mai els europeus. I en aquesta línia va posar de manifest que, òbviament hem de celebrar quan hi ha una persona racialitzada al capdavant, però sobretot “ha de ser una invitació a lluitar perquè n’hi hagi més, a transformar les estructures que han tardat tant a permetre que tot just ara hi hagi la primera”.
Durant tota la intervenció, l’activista va anar fent referències al genocidi del poble palestí, i fins i tot ho va relacionar amb el concepte d’interseccionalitat: “fa més de trenta anys que reivindiquem la necessitat d'entrellaçar les lluites que ens travessen, i actualment això implica ser capaces de traçar un procés de solidaritat internacional amb Palestina, si no, voldrà dir que no som capaços de resoldre cap dels nostres problemes nacionals". També en va fer referència en parlar de l’autodefensa: "generalment, qui crítica la violència és qui la utilitza de manera normalitzada per sostenir els seus privilegis i, en canvi, aquells a qui se’ls acusa d'utilitzar la violència són aquells que lluiten per la justícia social”. Un missatge extrapolable també al moviment #BlackLivesMatter, als feminismes o a tants altres. En aquesta línia, va afegir que "el poder coercitiu no el tenim nosaltres, el tenen les forces de seguretat, fins i tot quan pensem que podem guanyar, ells sempre tornen”, va alertar.
En aquesta línia, Davis, va assenyalar que “hem de ser conscients que la força contra nosaltres és poderosa”, i per això, va llançar un missatge de resistència: “hem d’estar constantment vigilants i reconèixer que la seva intervenció és en realitat una resposta al que estem fent perquè estem en el costat correcte de la història”.
Aprofitant el marc de la Fira Literal, Davis va recordar que “el feminisme és una metodologia, una forma de pensar, una estratègia per organitzar-se, una visió”. Així mateix, conscient del context regressiu en què ens trobem, amb l’auge de l’extrema dreta, va afegir que “el feminisme no és només una qüestió de gènere, és voler un món millor per a tothom, és una batuda contra les forces que ens volen tornar enrere en la història” i afegia "hem de desenvolupar un feminisme que no sigui abstracte, que posi al centre aquelles persones que han rebut menys aires de llibertat que ningú"
Angela Davis, que té vuitanta anys, va voler acabar la conferència fent una reflexió a les persones assistents, que majoritàriament eren joves: “a mi m’agrada la idea que l’esperança és una disciplina” i “és part de la meva feina promoure esperança”. “Mai havia imaginat que al 2020 tanta gent blanca protestaria als carrers contra el racisme”, va afegir. A més, va voler recordar que tota lluita necessita relleus, que siguin conscients de “la memòria història”: “la majoria de nosaltres hem crescut acostumats a que no experimentarem els resultats de la feina que fem”.
Al final de l’acte, un grup de persones van mostrar el seu suport al poble palestí amb la bandera del país i amb càntics: “from the river to the sea, Palestina will be free!”. Amb motiu del desè aniversari, Literal ha tornat als seus inicis, definint la paraula “literal” tal com es va fer en la primera edició del 2015: “Relatiu o conforme a la lletra, al text. Que segueix el significat originari de les paraules, sense afegir interpretacions posteriors.” Durant aquesta dècada, Literal ha produït espais per al diàleg, ha impulsat el pensament crític i ha fomentat la literatura dissident, amb els llibres i les idees radicals com a eines per transformar la societat. L’èxit d’aquesta edició ha consolidat Literal com un espai imprescindible per al pensament crític i les idees radicals.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari