La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha celebrat la 41a Assemblea General a La Selva del Camp (Baix Camp), que ha aglutinat unes 200 persones representants del sector. Les cooperatives agràries han renovat parcialment el consell rector de la Federació i han celebrat que ha augmentat la facturació global (un 16%) i també la dimensió empresarial.
El conseller en funcions del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha presidit l'acte de cloenda al qual han assistit més de 200 persones vinculades amb cooperatives dels diferents sectors productius i d'arreu del territori.
En el decurs de l'Assemblea General, s'ha aprovat una renovació parcial del consell rector de la FCAC fruit de les eleccions als sectors de conreus herbacis i farratges, fruita seca, pinsos i ramaderia i llet, a més dels grups específics de formació i desenvolupament rural. També s'han presentat l'Anuari Socioeconòmic 2024 -amb les principals magnituds de les 193 empreses cooperatives- i el quadre de comandament Dashboard.coop -que conté l'evolució històrica de les dades en els últims 6 anys.
Ramon Sarroca, president de la FCAC, ha afirmat que "les dades corroboren que el cooperativisme agrari augmenta la dimensió empresarial i la facturació, alhora que és el model preferent per garantir la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental del territori. No en va, som un model molt resilient i arrelat al territori, amb presència a 33 comarques catalanes i unes tres quarts parts van ser fundades fa més de 50 anys".
La facturació es dispara a l'alça des de 2018
A l’Assemblea, s’ha celebrat que la facturació global va assolir el màxim històric del cooperativisme agrari amb 2.276,8 M€ milions d'euros el 2022. Aquesta xifra suposa un 16,6% més que l'exercici precedent. La facturació mitjana per cooperativa també ha crescut un 19%, mentre la facturació per soci productor ha augmentat un 17,2% i la facturació per persona treballadora, un 15,4%.
L'augment de la facturació és generalitzat a totes les demarcacions territorials, encara que les empreses de Lleida són les que més aporten al conjunt -un 53,5% del total de Catalunya- i també són les que més han incrementat el volum de facturació (19,5%). Les cooperatives de les comarques de Barcelona representen el 19% del total, seguides de Tarragona , les Terres de l'Ebre i Girona.
L'exercici econòmic ha estat molt influenciat, pel que fa a preus, per l'impacte de la guerra a Ucraïna, ja que va implicar una tensió en els mercats de matèries primeres i en el cost de l'energia que es van traduir en increments generalitzats. En alguns sectors, però, l'augment de preus no està justificat per aquest conflicte sinó per conjuntures concretes, com la disminució severa de l'oferta global.
Distribució territorial i més dimensió
Les 193 empreses cooperatives aglutinen 32.115 socis i sòcies productors i tenen presència a tot el territori català. El nombre més gran es concentra a les comarques de Lleida (63 cooperatives) i Tarragona (60). A les Terres de l'Ebre n'hi ha 31; a Barcelona, 23 i a Girona, 16. Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià, el Baix Camp, les Garrigues, l'Alt Camp i el Priorat.
A totes les demarcacions territorials, les cooperatives agràries han augmentat la dimensió. Les empreses cooperatives més grans es localitzen al Bages, seguides de la Noguera i el Pla d'Urgell.
Preus comercialitzats superiors
El pes del cooperativisme sobre la Producció Final Agrària de Catalunya és del 37%, arribant al 55% en el cas del sector agrícola i al 29% del ramader. A més, el cooperativisme agrari aglutina la major part de la producció sobre el total de Catalunya a diversos sectors.
En concret, les cooperatives elaboren el 76% de l'oli d'oliva del total català, produeixen el 72% d'ametlla, el 68% de l'arròs, 67% de l'avellana, 63% de la garrofa, 53% del vi i més del 40% de la fruita, a més de tenir una producció destacada de cereals, cítrics, llet, mel, farratges i ramaderia.
En general, els preus comercialitzats per les cooperatives tendeixen a ser superiors a la mitjana d'operadors de Catalunya, especialment quan la cooperativa crea valor afegit. En el cas de la planta viva, el preu comercialitzat és un 200% superior a la resta d'operadors i en el de cítrics, un 185%. També és superior, entre d'altres, en el sector de la mel (80%), el garrins (60%), la llet (42%), l'aviram (25%), l'arròs (24%), l'ametlla (22%) i els cereals (18%).
Renovació del Consell Rector FCAC
En l'Assemblea General s'ha ratificat l'elecció dels membres de Consell Rector que s'havia realitzat prèviament al si de cada branca o grup específic. En concret, el mandat de 4 anys enguany finalitzava per als titulars de conreus herbacis i farratges, pinsos, ramaderia i llet, fruita seca, formació i desenvolupament rural.
A tots els sectors hi ha hagut continuïtat excepte en conreus herbacis i farratges on s'incorpora Antonio Llaràs –de la Cooperativa Foment Agrícola les Planes- i al grup específic de formació que tindrà com a representant a Acoraida Arasa –de la Cooperativa Agrícola de la Sénia.
Xavier Pié –de la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre de Vilabella- continua al capdavant de desenvolupament rural, Ramon Armengol -de la Cooperativa d'Ivars- segueix com a titular de ramaderia i llet, Josep Pere Colat –d'Unió Nuts- és responsable de fruita seca i Emili Nebot -de la Cooperativa Agropecuària Catalana- ho és de pinsos.
El Consell Rector de la FCAC, presidit per Ramon Sarroca, compta amb un total de 10 representants sectorials i 3 titulars de grups específics.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari