En el marc de la setmana del cooperativisme, la Diputació de Barcelona i Jornal.cat han coorganizat la jornada 'Feminismes i cooperativisme: quan posem en pràctica la teoria'. L'acte, que s'ha celebrat aquest primer dilluns de juliol a l'Espai Francesca Bonnemaison, ha posat en relleu i ha aprofundit en la necessitat en què les cooperatives i l'administració pública local col·laborin més per avançar cap a una economia feminista.
La Jornada ha començat amb la benvinguda de la moderadora de l'acte, Marta Rosique, cap de redacció de Jornal.cat, qui agraït a les més de 70 persones del públic la seva presència, i ha donat pas a la primera intervenció amb Raquel Albiol, presidenta delegada de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona.
Albiol ha iniciat el discurs d'aquesta jornada de reflexió remarcant la importància de crear “una societat més justa i equitativa a través del feminisme i cooperativisme“. A més, ha afirmat que “el feminisme i el cooperativisme són dos conceptes que van junts, i que són necessaris per produir respostes alternatives que posin la vida en el centre, per posar fi a les desigualtats”.
Seguidament, Elba Mansilla, consultora i sòcia de La Ciutat Invisible, ha parlat sobre el paper de les dones en el món cooperatiu català: “fa 90 anys es va celebrar el congrés del cooperativisme on es va aprovar que les dones s'incorporessin a les direccions de les cooperatives”. Així mateix, ha celebrat que avui hi ha un creixement sostingut i de qualitat pel que fa a dones a càrrec de cooperatives quan “fa deu anys estàvem deu punts per sota de representació”. En aquesta línia, ha recalcat que “les cooperatives feministes del 2024 som hereves d'aquestes cooperativistes, antimilitaristes, de les feministes dels anys 70, i que hem trobat en aquest espai del cooperativisme una palanca de transformació social feminista".
D'altra banda, ha assenyalat que existeixen dos models de cooperatives. Trobem les cooperatives d'emprenedoria social, i un altre que respon a necessitats específiques, i és més col·laborativa, feminista i que posa la diversitat al centre. Pel que fa a aquest segon model, Mansilla ha destacat que “s'ha d'empoderar al col·lectiu migrant, ja que sovint no es té en compte el context econòmic de les persones migrants, que a vegades no tenen capital social o no poden cooperativitzar l'atur'”. "Cal un món cooperatiu més acollidor i divers" ha conclòs Mansilla.
L'esdeveniment ha comptat amb una taula rodona protagonitzada per Mariona Zamora de la Cooperativa L'Esberla, Noemí Canelles de Fil a l'agulla, Aina Serra, de La Sembra i Elisa Segués, de la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària, un espai on s'ha reflexionat sobre els reptes i les oportunitats del cooperativisme pel que fa als feminismes des de l'àmbit local.
Mariona Zamora ha destacat la importància de quantificar la pràctica feminista i traduir-la en allò material, en els pressupostos de les organitzacions perquè “el pressupost ha de reflectir que posem la vida i les cures al centre, que apostem pels treballs productius i reproductius, que redistribuïm els diners per fer reals els principis del feminisme”. Per aconseguir això, ha afirmat que “cal tenir plans d'igualtats, protocols, mesures de conciliació, espais de treballs no productius, mecanismes per ser indispensables, entre d'altres”.
Noemí Canelles ha remarcat el valor de preparar els grups humans per la gestió dels conflictes posant les organitzacions al centre: "no només volem posar les persones al centre, també volem posar l'organització perquè pensem que la nostra missió és forta". En aquesta línia, ha apuntat la importància de ser eficients encara que, com ha comentat, “parlar d'eficiència és tabú en el món cooperatiu”. També, ha assenyalat el repte que té el món de l'economia social i solidària d'incorporar la diversitat.
Aina Serra ha posat èmfasi en la necessitat de reduir el soroll en comunicació i construir relats col·lectius que acabin amb les estructures que perpetuen les desigualtats. “Cal fer comunicació des d'una mirada feminista, que posi a les persones al centre i respongui a necessitats”, ha afirmat. Per assolir aquest repte, Serra ho té clar: “s’ha d’entendre molt bé amb qui ens comuniquem, saber que diem i qui comunica, sense oblidar sempre cerca la veracitat de la informació”. Amb això, ha afegit que “s'aconsegueix construir relats alternatius i una comunicació més àmplia i inclusiva”.
Elisa Segués ha manifestat la necessitat de la transversalitat en les polítiques i valors de l'ESS en tots els àmbits de la gestió pública “és important que les cures s'hagin vinculat a l'ESS perquè s'ha reconegut que són economia”. També ha volgut posar en manifest que el món de l'ESS i l'administració pública comparteixen semblances, com per exemple, són dos mons molt feminitzats on més del 50% de les dones ocupa carrers de responsables.
En aquesta línia, les representants de les diferents cooperatives conjuntament amb Segués han coincidit en la necessitat de treballar conjuntament per situar els feminismes i les cures en el centre, per crear espais per continuar detectant les necessitats del territori i per donar resposta des dels valors del cooperativisme i feminisme.
Durant la jornada, la guanyadora del Premi a la recerca en polítiques de gènere Francesca Bonnemaison 2022, Guernica Facundo, ha exposat les necessitats i els reptes d'aquestes organitzacions, i ha posat èmfasi a la falta de recursos i de temps. D'altra banda, ha reivindicat les demandes d'aquestes entitats a les administracions locals: “generar un context local feminista, potenciar dinàmiques comunitàries i proporcionar recursos econòmics”.
L'acte ha finalitzat amb el comiat de Montse Nieto, coordinadora de l'Àrea de Feminismes i Igualtat, qui ha recordat les idees claus de la jornada i ha agraït l’assistència de les participants.
En acabar l'acte, s'ha realitzat un minut de silenci a l'exterior de l'edifici Francesca Bonnemaison per tots els feminicidis que s'han produït aquests últims dies.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari