El Congrés del Cooperativisme posa en relleu els valors cooperatius davant la individualització

Dei Sow Diallo
Marta Rosique Saltor

Sota el lema ‘Evitem el col·lapse’, el moviment cooperatiu de Catalunya ha celebrat el Congrés del Cooperativisme. Un esdeveniment històric que ha commemorat els 125 anys de tradició cooperativista i on s’ha posat en relleu la capacitat d’incidència i el creixement continuat del cooperativisme i on s’ha situat el repte de preservar els valors cooperatius davant l’auge de la individualització de la societat.

Organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la jornada ha estat un espai de “trobada de tot el cooperativisme per celebrar, compartir, analitzar i debatre el present i futur d’aquest model econòmic i social històric en clau catalana, però també estatal i internacional”. Hi han participat personalitats destacades del sector polític, econòmic i acadèmic com el president de la Generalitat de Catalunya en funcions, Pere Aragonès, el comissionat especial d’Economia social del govern espanyol, Víctor Mesegué, el president de l’Aliança Cooperativa Internacional, Ariel Enrique Guarco o  el president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia social, Juan Antonio Pedreño. 

L’acte d’obertura ha comptat amb la dinamització de la comunicadora i actriu, Txe Arana, i la periodista del TEB Vist, Maria Arenes. En primer lloc, el president de la Confederació, Guillem Llorens, ha destacat la necessitat del cooperativisme davant del context actual: “hi ha dues maneres de fer: o cooperar o extrema dreta”. Davant d’això, ha recalcat que aquest model, que és “la forma empresarial més ben valorada per la societat catalana”, és “una actitud, una manera de veure el món, de relacionar-te” i, per tant, és el que pot “fer front a reptes de consum, educació, mobilitat, habitatge, cura de persones, transició energètica, justicia social, moviments migratoris, feminisme…”.

Així ho han defensat també el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i el president del govern de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Rull ha remarcat que el 125è aniversari demostra que “el país ha volgut anticipar-se per fer front a les adversitats” i ha afegit que “els reptes de país i globals només es poden assolir des del cooperativisme amb la veu de tothom i amb la veu dels col·lectius més vulnerables”. Per la seva banda, Aragonès ha recalcat que “la Catalunya d’avui no s’entendria sense les cooperatives”. Concretament, ha posat el focus en la necessitat d’“enfortir els llaços comunitaris” davant “la individualització del capitalisme digital i financer”.

La ponència inaugural ha comptat amb l’alpinista i il·lustradora de contes, Araceli Segarra. Narrant la seva història d’ascens de l’Everest, ha fet valdre que “el més important és formar part d’un equip, el sentiment de pertinença”, tot enllaçant la seva història personal amb els valors cooperatius. També ha intervingut el cooperativista basc Lander Jiménez, que ha assenyalat la importància de la cooresponsabilitat en el cooperativisme i ha afirmat que “cal escoltar totes les veus per prendre millors decisions”. Posteriorment, Carme Pagès, sòcia de la cooperativa El Brot, ha recalcat que “hi ha una altra forma de consumir possible” basada en la triple aliança “territori, sostenibilitat i residus”.

Després d’una parada per dinar, s’han dut a terme quatre taules rodones. La conferència ‘Viure en equilibri: Com el cooperativisme vincula les necessitats individuals i les col·lectives’ ha estat moderada per la periodista Montse Poblet i s’hi ha reflexionat sobre els valors del cooperativisme. Borja Monreal, director de SIC4Change, ha assenyalat que “hem de redefinir el significat de col·lectiu. Hem de ser capaços d’expandir les fronteres del que percebem com el nostre col·lectiu”. Maria Casaoliva, sòcia de la cooperativa agrària Vall del Llobregós ha compartit que "el nostre objectiu principal és que les nostres explotacions siguin sostenibles econòmicament i ecològicament". Eva Ortigosa, sòcia usuària del projecte d’habitatge Cirerers ha afirmat que “casa meva és tot l’edifici. Quan penso en casa meva, no és només el meu pis individual, les meves quatre parets, sinó tot allò que passa.”  Poblet ha conclòs l’espai de reflexió  remarcant que “és millor resoldre un repte de manera cooperativa més que no pas en solitari”. 

La xerrada ‘Viure justament: Com el cooperativisme contribueix a desenvolupar territoris justos’ ha comptat amb la moderació de la periodista Montse Virgili i ha consistit en una reflexió entorn de l’alternativa que poden aportar les cooperatives. Margalida Ramis, articulista i activista experta en transició ecosocial, ha destacat que “necessitam aquesta mirada cooperativa per recuperar les sobiranies socioproductives, és a dir, totes aquelles qüestions que necessitam per garantir sa vida digna per a totes”. Per altra banda, Xabier Sotil, soci de la cooperativa Mondragón, ho ha portat a la pràctica i ha destacat que “el soci més important és la cooperativa”. Pau Moragas, soci de l’Olivera, ha posat el focus en la seva intervenció en què “tota persona suma si som capaços de treballar des del comú”.

Per altra banda, la conferència ‘Viure decidint: com les cooperatives empoderen les persones’ ha estat dinamitzada per la comunicadora Alba Riera. Al llarg de la xerrada, s’ha debatut sobre com el cooperativisme promou la presa de decisions i com aquest model ens permet donar resposta als problemes en l'actualitat. Ignacio Martin, expert en lideratge i transformació organitzacional, ha destacat que “els vincles que s'estableixen en el cooperativisme són de més qualitat”. Alba Rojas, sòcia de la cooperativa Frescoop, ha subratllat que “el cooperativisme és feina però també militància i lleure” i que “hi ha d'haver una part militant que integres a la teva vida”. Alfonso Bolado, d’Arç cooperativa, ha posat en relleu que “fer cooperativisme avui en dia és molt revolucionari, perquè implica tornar 125 anys enrere per recuperar idees per combatre el capitalisme".  Anna Garrigó, d’AlumnesCoop ha compartit que “créixer formant part d’un projecte cooperativista permet adquirir recursos per autogestionar-se extrapolables a altres àmbits de la vida”.

A la quarta taula rodona, ‘L'impacte local d'una política pública amb mirada cooperativa’, s’ha comptat amb la moderació d’Eloi Serrano i hi han intervingut vuit representants d’ajuntaments vinculats a la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària. Concretament, hi ha participat Sergi Morales de l’Ajuntament de Mataró, Ester Vidal de Barcelona, Toni Vidal de Salt, Betlem Parés de Manlleu, Pep Forn de Terrassa, Jordi Estiarte de Bellpuig i Cèlia Bermúdez de Reus. Tots ells han compartit reflexions, estratègies, reptes i accions concretes per promoure l’economia social i solidària als municipis, posant especial èmfasi a la necessitat de transversalitzar el model, fer xarxa i aliances amb les organitzacions del municipi i ser creatius per inventar nous models de col·laboració que garanteixin la promoció de projectes ecosocials. 

Dins del Palau de Congressos, també s’ha dut a terme una acció per part dels firmants del manifest en solidaritat amb Palestina. Han explicat amb un micròfon que ja són més de 90 cooperatives que han firmat el text i que ja han fet aportacions a Fi del Comerç d’Armes amb Israel, a la Unió General de Cooperatives a Palestina i a comitès de solidaritat amb el poble palestí.

Al final de la jornada, s’ha celebrat una conferència amb ponents internacionals sota el títol 'Cooperativisme global per evitar el col·lapse', on s'han exposat experiències cooperatives en l'àmbit internacional. Panos Tournavitis, membre del consell cooperatiu del Banc Cooperatiu de Karditsa, ha remarcat que Barcelona és "la capital del cooperativisme" i ha afirmat que "hem de buscar bancs que prioritzin a les persones abans que els beneficis". John Carlin, periodista i escriptor especialitzat en conflictes polítics, ha fet valdre que "ens trobem en un moment de gran incertesa, on dos dels grans valors com la vida i la dignitat humana estan amenaçats en molts llocs del món". Renata Farkasova, membre de la European Cooperative Society, ha compartit les dificultats de l'habitatge cooperatiu a Txèquia.

Seguidament, Maria Serra Olivella, Cofundadora del moviment Fridays For Future a Barcelona i ambaixadora del Pacte Europeu pel clima ha posat en relleu que “cal transitar cap a un món més just sense deixar a ningú al darrere". Lamine Sarr, cofundador de la Cooperativa Top Manta, ha volgut posar èmfasi en què "utilitzem els beneficis que guanyem per ajudar als altres". També Miguel Alba Ruiz-Morales, responsable de desigualtat i sector privat a Oxfam Intermón, ha defensat que "s'han de crear feines amb sous dignes on les persones treballadores tinguin dret de decisió". José Roberto Ricken, president de la Federació de Cooperatives de l’estat brasiler de Paraná, ha destacat la gran  projecció de futur de les cooperatives agràries del país.

El congrés ha conclòs amb la intervenció de Raquel Gil i Eiroá, regidora de l'Ajuntament de Barcelona, l’atorgament dels premis de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la clausura de Pep Guardiola. L’entrenador ha llegit un text emotiu on ha afirmat que “som un país de cultura d’equip, on la norma de la resitència és l’autoorganització” i ha acabat reflexionat sobre la societat: “tot ha anat tan lluny que l’única forma de salvar-nos és salvar-nos tots alhora”.