Amb la presa de possessió del nou executiu de la Generalitat de Catalunya liderat per Salvador Illa, comencen a publicar-se alguns dels nous càrrecs de govern. Al capdavant de la conselleria d’Empresa i Treball, comptaran amb l’exconseller d’interior Miquel Sàmper. A l’espera de conèixer com quedarà l’estructura del departament, qui liderarà la direcció d’economia social i solidària i cooperativisme i quins seran els principals projectes que impulsin, reprenem les propostes del programa electoral del Partit Socialista de Catalunya sobre economia social i solidària.
Tal com feia públic Jornal.cat en el marc de la campanya electoral, el PSC incorporava en aquestes darreres eleccions diverses propostes pel sector de l’economia social i solidària. Ara que lideren el govern de la Generalitat de Catalunya en solitari, reprenem algunes de les seves promeses i recordem algun dels reptes de la legislatura.
Amb el traspàs de carpetes entre governs, la carpeta més calenta pel que fa al sector és la llei de l’economia social i solidària. Un projecte de llei que després de gairebé sis anys de negociacions entre diversos actors, i amb el govern ja en funcions, l’executiu va aprovar. Ara, amb la nova legislatura, caldrà que la majoria que ha dit ser favorable a la llei l’aprovi, per tal que pugui tirar endavant.
El dubte al respecte és quin serà el contingut de la llei i quins seran els tempos previstos. En el seu programa electoral, el PSC afirmava que cal “aprovar un marc normatiu a Catalunya per a l’economia social, coherent amb la visió de la Unió Europea i amb el PERTE aprovat pel Govern d’Espanya, de tal manera que integri la diversitat de manifestacions de la nostra realitat”.
En el programa, també definia el seu model d’economia social: “un model per enfortir un teixit econòmic amb impacte social, territorial i mediambiental, resilient i inclusiu, en el qual les persones i la cura estan en el centre”, “un model competitiu i resilient per al conjunt de l’Economia Social que actuï com a catalitzador i promotor del desenvolupament i la revitalització dels territoris i que enforteix el teixit de petites i mitjanes empreses com a gran generador d'ocupació, a través de sòlids mecanismes de intercooperació, prioritzant la viabilitat i sostenibilitat de l'empresa amb un impacte social que també és econòmic”.
Amb el traspàs, un altre dels dubtes habituals són les subvencions. En aquest sentit, en el seu programa el PSC prometia -sense fer referència explícita al projecte Singulars- “desenvolupar instruments que facilitin el finançament per a les inversions del sector, combinant eines per incrementar els recursos propis i endeutament a llarg termini”. Així mateix, també assegurava la “generació de fons i instruments financers comunitaris per a: comercialitzar, emprendre, internacionalitzar-se, ajudar a altres entitats de l'economia social amb dificultats”.
A part d’aquestes qüestions estructurals, també prometien, entre d’altres, “impulsar, acompanyar i donar suport a la conversió en cooperatives o en societats laborals d’aquelles empreses en risc de fallida i tancament”, “contribuir a crear mercats sostinguts per a l’economia social”, “desenvolupar ecosistemes d'emprenedoria col·lectiva que es focalitzin en la generació de noves activitats socioeconòmiques” o “impulsar la recerca en economia social”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari