Què aporta l’economia social i solidària a la sobirania nacional?

Marta Rosique Saltor

En el marc de la Diada nacional de Catalunya, recopilem algunes mirades sobre el lligam entre sobiranies, sobre el cooperativisme com a eina de país i repensem què aporta l’economia social i solidària a la sobirania nacional. En parlem amb Mariona Lladonosa, Jordi Valls i Àlex Romaguera.

La sobirania nacional no es considera un objectiu per se de l’economia social i solidària, però sí que es percep que hi té incidència. Així ho veu Mariona Lladonosa, coordinadora del Màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària i membre de la junta d’Òmnium Cultural: “la construcció nacional no és que sigui un dels objectius directes, que de manera clara l'economia social i solidària i sobretot l'àmbit comunitari aborda”.

Alhora, no ser un objectiu no implica que no vagin lligats. Segons Jordi Valls, consultor i soci de Hobest, “quan parlem de sobirania nacional i sobiranies, que en l'àmbit social i polític se'n parla molt, lliga molt”. Segons Valls, “La sobirania nacional va més enllà de decidir en l'àmbit governamental o escollir partits: hi ha la sobirania econòmica, alimentària, energètica... I aquí tota l'economia social i solidària pot tenir un paper important com a eina per desplegar molta més sobirania”. També assumeix que “l'economia social és molt diversa” i que “el punt comú és la sobirania”. “Amb el tema de la independència aquí hi hauria més diversitat d'opinions”, afirma.

Àlex Romaguera, periodista i coordinador de la Revista ‘Nexe’, considera que la sobirania nacional o política és una peça més en el fet que “les comunitats polítiques tinguin capacitat d'autogestionar-se i de transformar la realitat per garantir una vida digna a les persones i vinculat a tota una sèrie de valors, que és el respecte al medi, la capacitat de dirigir el futur en tots els àmbits, de gestionar els recursos, de posar les persones al centre i les cures com a pedra angular”. “La sobirania política no és indestriable, el que volem és que serveixi per millorar la vida de la comunitat, ha d'anar aparellada”, afegeix.

Lladonosa apunta una línia semblant quan afirma que construir comunitat comporta també construir comunitat nacional: “L'àmbit comunitari evidentment és d'alguna manera la translació més micro a què és la idea de sobirania nacional, que és la construcció de comunitat, construcció d'aquest sentiment de solidaritat, de vincle social”. A més, considera que “tot el que és l'univers de l'acció comunitària té conseqüències directes sobre els possibles processos de vincle sobre el projecte nacional,  encara que ho faci d'una forma indirecta, encara que no es plantegi en termes de país”. “Una comunitat, al cap i a la fi, no deixa de ser una comunitat nacional, també”, afegeix. 

Alhora, es considera un element necessari també en les relacions globals. Segons Romagosa, “en termes econòmics, ambientals, socials, la manera de contribuir és tenir capacitat per intervenir en les decisions i formar part d'aquest mosaic”. Pel periodista, “la mateixa garantia per participar d'aquest món divers és formant part com a tal, com a subjectes”. 

En el context global actual, la sobirania política esdevé un element més per preservar la diversitat. Per Romagosa, “en contextos en què hi ha una economia de caràcter neoliberal,  depredadora, extractivista al servei de les ideologies oligàrquiques, el que hi ha és un desmantellament de la vida social, però també de les comunitats i això porta a desplaçaments i extinció de llengües i de cultures”. Per tant, afirma que “si volem un món divers, sense aquesta sobirania i aquest model productiu no podrem garantir-nos una vida amb totes les esferes de participació i d’equitat”.

Des d’un punt de vista comunitari, la llengua és, doncs, un element a preservar. Valls exposa el cas del Quebec: “allà hi ha el fet nacional i l'economia social està molt desenvolupada també, i està molt lligada també al fet francòfon: tot el tema territorial, d'arrelament al territori, de desenvolupament local o consum ecològic, sobirania alimentària...”. Per Lladonosa, aquesta realitat també hi és a Catalunya: “en termes lingüístics està clar que aquí hi ha un fil roig que continua connectant d'una manera o una altra amb l'experiència històrica que s'ha tingut en aquest camp”.

Segons Romaguera, la llengua no s’ha d’analitzar des d’una “mirada essencialista o romàntica”. En aquest sentit, proposa reprendre la visió de Yayo Herrero. Afirma que “el que és l'ecodependència també està molt vinculat al fet que en un ecosistema, que hi ha unes polítiques de saqueig d'extractivistes, que generen pobresa, això automàticament arrossega i és una pèrdua de la capacitat de conservar aquelles tradicions i de la terra i llavors hi ha un procés d'osmosi de colonització d'un model capitalista homogènic, basat en una economia irracional”. Davant d’això, destaca que “la diversitat només es defensa a partir d'un model cooperatiu on les persones, les necessitats de la majoria estiguin al centre o que siguin a poble”. 

Enguany se celebren 125 anys de cooperativisme i s’ha situat aquest moviment com un element comunitari català. Per Lladonosa, “el cooperativisme és una de les fórmules històriques més importants d'autoorganització i de tradició de Catalunya, perquè hi ha hagut un llegat molt fort que s'ha mantingut i que continua estant fort”. En aquest sentit, Valls afegeix que “les cooperatives de consum, de principis de segle, els Ateneus, les cooperatives obreres, han estat lligats a la promoció de la cultura”. Per això, proposa “saber llegir això històricament i fer les aliances amb Òmnium i amb qui sigui per tornar-ho a resignificar”. Romagosa, per això, recorda que “és una fórmula jurídica” i, per tant, això té sentit “en la mesura que està vinculat a l'equitat, a la transformació social, i en aquest context, fins i tot, a una aposta alternativa”.