Un informe de Greenpeace mostra com vuit de les nou fàbriques de clor existents a l'estat utilitzen una tècnica obsoleta, anomenada "cel.les de mercuri", altament contaminant, que ja ha estat abandonada per la majoria de països, fins al punt que l'activitat del sector a l'estat espanyol representa el 20% de la total d'Europa.
L'organització ecologista ha presentat aquesta setmana l'informe anomenat "La indústria del clor: la contaminació silenciosa" des del que s'evidencia la greu contaminació "invisible", que genera aquest sector industrial, els efectes tòxics de la seva activitat es perllonguen al llarg d'anys deteriorant la salut de les persones i del medi ambient. Tres de les indústries analitzades aboquen els residus directament als rius, una és a Flix i la resta a través d'emissaris submarins, dues de les quals són a Vila-seca i Martorell.
L'entitat lamenta la tolerància de les autoritats polítiques a aquesta situació. Afirma que malgrat les recomanacions europees i de diversos convenis internacionals demanen acabar amb la tecnologia de "cel.les de mercuri" abans de 2010, el govern central ha signat un acord amb la indústria per allargar el termini d'aplicació de mesures de prevenció comunitàries fins el 2020.
El clor i les seves alternatives
El clor és un gas molt inestable, que reacciona ràpidament amb l’aigua i amb una varietat de substàncies químiques quan s’allibera al medi ambient. El clor es fabrica des de finals del siglo XIX com a derivat del procés d'elaboració de sosa càustica, i s'utilitza principalment per a l'emblanquiment i la potabilització. A partir dels seixanta, molts dels seus efectes nocius es van començar a conèixer per les conseqüències del seu ús.
El clor-gas provoca irritacions en el sistema respiratori i en els ulls a baixes concentracions (entre 1 i 15 ppm), dolor al pit, vòmits, alteracions del ritme respiratori i
tos (a 30 ppm), pneumònia tòxica i edema pulmonar (entre 40-60 ppm). Hi ha una àmplia gamma d'efectes sobre la salut humana de l'exposició crònica a compostos clorats, entre els quals hi ha afeccions al sistema reproductor i càncer.
Malgrat que el clor és present en moltes de les activitats que desenvolupem a la nostra vida, curiosament és un gran desconegut, per no esmentar les conseqüències del seu procés productiu. Un dels seus usos més comuns, com és la potabilització de l'aigua i la desinfecció en piscines és fàcilment substituïble per alternatives com l'ús de l'ozó o la radiació ultraviolada.
La perillositat de l'ús del clor ha fet que se'n prohibeixin els derivats més tòxics, com per exemple el pesticida DDT, la fabricació del qual no es permet a
Europa des de 1977, o els PCB que es van prohibir a Espanya el 1983.
Per al plàstic PVC, el principal consumidor del clor que es produeix actualment, al mercat hi ha alternatives més sostenibles per a tots els usos, la qual cosa fa que la seva producció sigui innecessària.
Quant als pesticides clorats, molts d'ells inclosos als llistats internacionals de substàncies perilloses, cal afirmar que l'agricultura ecològica, per exemple, ofereix alternatives d’eficàcia provada en el control de plagues.
Un altre dels usos més estesos és en la indústria del paper, tot i que cada vegada hi ha més papereres que ofereixen una producció exempta de clor (TCF- Totally Chlorine-Free) o exempta de clor elemental (ECF – Elemental Chlorine-Free).
Podeu consultar el contingut de la resta de l'informe de Greenpeace en aquest PDF
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari