Tres exemples d’iniciatives comunitàries que han impulsat projectes per ampliar l’oferta formativa de català

Marta Rosique Saltor

Aquesta setmana, el Sindicat de Manters denunciava en un fil a la xarxa social X que és “gairebé impossible” apuntar-se a les classes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya. El col·lectiu criticava que el termini per inscriure-s'hi sigui de només dos dies i en horari laboral i es queixava que a les 9 del matí el web estava col·lapsat i amb una llarga cua d'espera. Unes dificultats que la mateixa portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, admetia en roda de premsa.

L’alta dificultat de l’administració per accedir a tots els municipis amb múltiples horaris disponibles ha fet que des de fa temps hi hagi entitats arreu del país que ofereixin classes de català, tant acompanyant el Consorci de Normalització Lingüística com treballant de forma independent. A Jornal.cat, hem parlat amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Lo Portal Sudanell i el Casal Popular Lina Òdena, que han impulsat projectes per ampliar l’oferta formativa.

La Coordinadora d’Assocacions per la Llengua Catalana 

La CAL és una entitat que des del 1996 fomenta l’ús social del català arreu del país. Des del 2007, impulsen el projecte ‘Xerrem Junts’, que pretén ser complementari a la tasca del Consorci. Es tracta d’una trobada setmanal “en concepte de veïns i veïnes i no de professors”, en què es promou “una experiència humana de comunicació, un aprenentatge de la llengua, la cohesió social i l’entesa intercultural”. Així ho exposa el director i impulsor del projecte, Jordi Esteban. Aquesta formació es fa a partir de materials elaborats per experts.

L’impuls d’aquestes trobades es fa a demanda, quan una entitat, una escola, una empresa o qualsevol col·lectiu o sol·licita. Amb aquest model, ja fa 17 anys que generen un espai de trobada. Així, actualment porten 240 grups diferents amb 200 persones voluntàries, tant d’un nivell inicial de català com una mica més avançat. “Estem a punt i a disposició del Sindicat de Manters”, recalca Esteban.

Lo Portal, Sudanell

Aquesta entitat de Sudanell (Segrià) va néixer fa poc temps i ja ha esdevingut un referent per municipis d’arreu del país. Lara Costafreda, que és impulsora de Casa Nostra Casa Vostra, es va trobar que, en intentar ajudar una família marroquina recent arribada al poble a aprendre català, l’oferta del Consorci no els satisfeia. Les inscripcions s’obrien dues vegades l’any, el procés d’inscripció era complicat i s’havien de desplaçar fins a Lleida. Va ser en aquell moment que van decidir muntar l’associació Lo Portal.

A l’entitat, compten amb diferents comissions: gènere, sostenibilitat, gent gran, i dins d’aquestes hi ha la llengua i la cohesió social. És des d’aquí que promouen el programa ‘Català per la inclusió’. “Només anar a classe soluciones un trosset del camí, però per aprendre la llengua t’has de vincular amb la gent del municipi”, afirma la Lara. Per això, no només ofereixen classes de català, sinó que ho acompanyen de parelles lingüístiques, actes culturals oberts a tothom i acompanyament jurídic. És un programa complet que utilitza la llengua com a eina de cohesió social”, conclou.

El projecte ha cridat l’atenció a diversos grups de societat civil, que s’hi han posat en contacte per aprendre’n. Han rebut entre 20 i 30 visites d’ajuntaments i han contribuït al naixement d’altres projectes a la rodalia: a Borges Blanques o a Vilanova de Bellpuig, per exemple.

El Casal Popular Lina Òdena, Barcelona

En aquest casal de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona (Barcelonès), van començar a impulsar tallers de català just abans de la pandèmia. “A la que vam voler fer tallers era dels primers que teníem clar que volíem fer perquè sabíem de la demanda que hi havia i sí, efectivament, de seguida ja es van omplir”, ens exposa Pere Ricart, de la Lina Òdena. Tenien clar que hi hauria oferta formativa d’altres nivells, però que ells podien oferir l’inicial, per gent acabada d’arribar i implicada en altres entitats del barri.

En ser gratuïtes, les classes sempre s’han omplert. El seu objectiu, però, no és només ensenyar català. “No és només fer les classes perquè la gent pugui aprendre català de primeres, sinó que tinguin un lloc on puguin arrelar i que això es vinculi més amb el casal  i amb el barri”, afegeix Ricart. A més, el seu pròxim repte és incloure un punt de trobada del Voluntariat per la Llengua, que esperen impulsar-lo durant el curs de la mà del Consorci.