Dones rurals: mirades d’arreu dels Països Catalans

Marta Rosique Saltor

En el Dia Internacional de la Dona Rural, recopilem diverses mirades de dones pageses d’arreu dels Països Catalans sobre el context en què es troben dins del sector i els reptes que encara consideren que cal afrontar. N’hem parlat amb Acoraida Arasa, de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ariadna Servelló, de Revolta Pagesa, Urgell Isus, de l'Associació de Dones del Món Rural de Catalunya, Catalina Pons, de FAGME-Menorca, Inés Calleja, de Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Anna Climent, de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, i Natacha Filippi, de la cooperativa L’Aresta.

Segons l’Observatori de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’ocupació de dones en el sector primari segueix sent pròxima a la paritat, amb un 43,5% del total. Tanmateix, la seva implicació i representació en els espais de decisió segueix sent minoritària. Les dones representen un 21,6% de les persones sòcies de les cooperatives agràries catalanes, havent disminuït durant els darrers anys, i un 21,2% de les gerències, un 5,7% dels consells rectors i un 4,1% de les presidències, havent augmentat lleugerament. 

El percentatge d’ocupació no sorprèn a ningú. Així ho exposa Ariadna Servelló, enòloga a Vins Desantesos SCCL de Vinebre (Ribera d’Ebre) i membre de Revolta Pagesa: “les dones sempre han estat al capdavant de les explotacions agràries i ramaderes”. Una afirmació que és compartida i matisada. Per Natacha Filippi, sòcia de la cooperativa agroecològica L’Aresta de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), “les dones hi són, sempre hi han sigut, però moltes vegades no han estat la cara visible de l'explotació, i això fa que pensem que és un sector molt masculí”. En canvi, per Anna Climent, impulsora de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, al País Valencià, “les dones rurals han sigut sempre superprotagonistes i supercapaces de tot i molt valorades”.

Les que accedeixen a espais de representació, celebren poder aportar noves mirades. Acoraida Arasa, pagesa i productora d’oli d’oliva a la cooperativa de la Sénia (Montsià) i responsable d’Igualtat d’Oportunitats a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, afirma que “la dona comença a estar representada dins les cooperatives, que sempre hi ha estat, però ara fem un pas més endavant i comencem a estar als Consells Rectors, i la veritat és que donem una visió diferent, no és ni millor ni pitjor, és una visió diferent que es complementa amb el que pugui haver-hi de tota la vida”. 

Compaginar la feina remunerada amb les tasques de cures no acostuma a ser senzill, i menys en el sector primari. Segons Arasa, de la FCAC, “encara tenim les feines de casa que, encara que siguin compartides, no ajuda”. “Jo crec que ens limitem nosaltres mateixes, perquè quan penses en la feina que tens, dius ‘no, tinc massa feina, no puc’”, afegeix. Una anàlisi que també comparteix Servelló, de Revolta Pagesa: “al final recauen moltes feines sobre nosaltres i la conciliació està molt poc visualitzada en el que és l'entorn rural”.

Per Climent, de Benialfaquí (Comtat), les cures s’haurien d’analitzar des d’una altra mirada: “hi ha una part de les dones rurals antigues que admire moltíssim i és que eren capaces de fer criança, de fer les tasques de la casa i les tasques pròpies de l'agricultura”. “Jo reivindic que siguem capaços de fer el mateix, però tant homes com dones, no qu  reclamem, que també em sembla bé, més mitjans per a la conciliació, sinó que els xiquets tornen a ser partíceps del dia a dia a càrrec tant dels homes com de les dones”. 

Tampoc resulta senzill comptar amb la inversió econòmica inicial per impulsar nous projectes. Inés Calleja, cultivadora de cànem ecològic i presidenta de la Cooperativa Noma a Binissalem (Mallorca), així ho expressa: “Per la gent que comença un projecte agrícola sense una herència familiar és molt difícil”. 

Per empoderar altres dones i generar referents, algunes assenyalen la necessitat de pedagogia. Per Servelló, “és molt important” perquè “sempre que una dona treballa al camp amb tractor, porta animals o el que sigui, sempre ens hem de justificar”. Des d’aquesta mirada, l'Associació de Dones del Món Rural de Catalunya, mira de donar resposta. Com explica Urgell Isus, vicepresidenta de l’entitat i propietària d’una explotació familiar ramadera de vaques de carn, Ca l'Andreu, a Alàs (Alt Urgell), “es fa molta formació i molta pedagogia, també fem xerrades a les escoles agràries explicant-nos al jovent, intentant-los ajudar i també intentar empoderar les dones al màxim explicant la realitat, que no és un camí de roses”.

Una realitat que sovint destaca per la inestabilitat, la dependència de subvencions, la dedicació absoluta i la precarització, que són els fets que més neguitegen a totes les entrevistades. Una preocupació que, com afirmen, afecta tant les dones com als homes. “Jo crec que el problema no és només que no hi entren les dones, sinó que no hi entra tothom, perquè la veritat és que el camp està malament”, explica Catalina Pons, presidenta de FAGME i membre del Consell Rector de la Cooperativa Sant Bartomeu a Ferreries (Menorca). 

Malgrat tot, algunes veuen certs horitzons d’esperança, tant amb nous projectes com amb cooperatives ja existents. Segons Calleja, de Mallorca, “fa cinc anys, més o menys, que estan sorgint projectes cooperativistes, agrícoles, liderats per dones, que cada vegada són més, i a part d'això, cada vegada s'està posant més dones enfront de les cooperatives”. Una realitat que també comparteix Filippi, de la Conca de Barberà, que considera que es creen nous projectes a partir d’una “reorientació productiva de les petites cooperatives que s'estan morint”.

Per altra banda, d’altres consideren que els projectes on participen els ofereix iguals condicions o algunes oportunitats. Segons Pons, de Menorca, “nosaltres, aquí a Menorca en el cas meu, som molt ben acceptades per tot”. Per Arasa, del Montsià, fer de pagesa li ha obert noves oportunitats: “a mi m'ha anat molt bé per criar els dos xiquets, m'ha anat molt bé estar de pagesa treballant per mi, poder disposar jo d'unes hores que no hagués de donar explicacions a ningú”.