Les Jornades de l’Economia Plural reclamen noves mètriques per calcular el treball de cures o la regulació del clima

ACN

Un informe elaborat per l'Observatori Coòpolis, la Universitat de Leeds i la UAB denuncia que les activitats que sostenen el benestar social i mediambiental estan ocultes en el càlcul del PIB a escala local i mundial. El document s'ha presentat a les Jornades Internacionals de l'Economia Plural -que s’han celebrat el 23 i 24 d'octubre a Barcelona- i reclama noves mètriques per calcular el treball de cures no remunerat, realitzat de forma dominant per dones, o els “serveis de l'ecosistema” com la pol·linització, la fotosíntesi, la regulació del clima o els cicles hidrològics. "Vet aquí la paradoxa, el PIB no detecta les economies que produeixen benestar ni tampoc les que deterioren el nostre entorn", han avisat els autors de l'estudi.

De forma extraoficial, es calcula que el treball de cures no remunerat suposa entre el 70 i el 80% del PIB mundial, mentre que els 'serveis de l'ecosistema' superen el 200% del PIB global. "Aquest treball no remunerat és fonamental per a la sostenibilitat de les societats, però no es reflecteix en els indicadors econòmics tradicionals, com el Producte Interior Brut (PIB)", ha recalcat l'informe de l'Observatori Coòpolis, realitzat en col·laboració amb els investigadors Bertie Russell i Sara González.

"De manera semblant, els serveis ecosistèmics també queden fora de les mesures tradicionals, contribuint a l'explotació irresponsable dels recursos naturals", han lamentat els autors del document, que aposten per "noves mètriques" que facin visibles aquestes economies i relacions de suport mutu que estan arrelades al territori i que responen a principis de "justícia social, sostenibilitat i solidaritat comunitària".

Enfocaments transformadors i índex de felicitat del Bhutan

En paral·lel, alguns dels objectius compartits de l'informe i les Jornades de l'Economia Plural passen per calcular el retorn social i reduir la dependència de les economies regionals del sistema econòmic global; mostrar i aprofundir en economies internacionals que ja es basen en mètriques alternatives i que mesuren la salut domèstica, comunitària i ecològica, o el benestar social i psicològics; i promoure la planificació democràtica de l'economia, desenvolupant estratègies adaptades a la producció local per garantir l'autosuficiència.

L'informe posa d'exemple l'índex de Felicitat Nacional Bruta (FNB) de Bhutan, un sistema amb nou components que inclouen el benestar psicològic, l'ús del temps, la diversitat cultural, els estàndards de vida i l'educació. "Els enfocaments economicistes no reflexionen sobre els desafiaments fonamentals i urgents de repensar la nostra economia, eviten preguntes sobre les economies del benestar també han de ser necessàriament economies postcreixement i quins passos s'han de prendre per impulsar aquestes transicions", critica el document elaborat per Coòpolis.

Com a contrapartida, es reclama els "enfocaments transformadors", que es preocupen per qüestions més àmplies sobre qui controla la riquesa, l'expansió de la democràcia econòmica, com repensar la propietat o com desmercantilitzar les relacions socials. "Dissenyar mesures del valor més acurades pot ser una palanca per desautoritzar l'actual règim econòmic i constituir una nova economia. Enviem el PIB a la paperera de la història", conclou l'informe 'L'economia que el PIB oculta'.

Entre els ponents internacionals de les Jornades Internacionals de l'Economia Plural -que s’han celebrat a l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona- destaquen organitzacions com Le Chantier de l'Économie Sociale (Canadà), Democracy Collaborative i Cooperation Jackson (Estats Units), Right to Energy Forum (Alemanya), Collettivo di Fabbrica (Itàlia) i el Transnational Institute (Països Baixos).