L’economia social i solidària queda al marge de la nova estructura de la Comissió Europea

Laia Coronado Nadal

Els ministeris responsables d'economia social d'Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya i Eslovènia han enviat una carta a la Comissió Europa on demanen que un dels comissaris assumeixi la cartera d'economia social. D'aquesta manera, reclamen que es garanteixi una representació adequada de l’economia social en la nova estructura de la institució, en la línia del que s’havia fet durant el mandat 2019-2024.

La vicepresidenta segona del govern de l'estat espanyol, Yolanda Díaz; Yves Coppieters, ministre de Solidaritat i Economia Social de Valònia (en nom de Bèlgica); l’alemany Robert Habeck, ministre d’Economia i Acció Climàtica i Georges Mischo, ministre de Treball de Luxemburg defineixen com a “preocupant” que cap de les cartes de mandat enviades als Comissaris designats es refereixi a responsabilitat i competències en l’àmbit de l’economia social.

També expliquen que la legislatura de 2019 a 2024 va ser “especialment productiva” en matèria d’economia social, per l’aprovació del Pla d’Acció d’Economia Social el desembre de 2021 i la Recomanació del Consell sobre el desenvolupament de les condicions marc de l’economia social el novembre de 2023. “És important que la nova Comissió Europea proposi prioritats polítiques en el camp de l’economia social”, concretament en la creació de marcs legals nacionals i europeus de suport al sector.

Una de les receptores de la missiva és Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica d’Espanya i actualment vicepresidenta executiva designada per a la Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió. La carta es dirigeix a tres dels vicepresidents designats de la Comissió, i per tant també la reben Roxana Minzatu, encarregada de Persones, Habilitats i Preparació i Stéphane Séjourné, encarregat de Prosperitat i Estratègia Industrial.

En la carta, Díaz destaca que l’economia social és un sector amb 4,3 milions d’empreses a la Unió Europea (UE), que dona feina a més de 14 milions de persones treballadores i representa el 8% del PIB total de la UE. La ministra també argumenta que és un pilar important en la cohesió social i democràcia econòmica, que és un dels objectius generals de la Comissió. 

Com a braç executiu de la UE, la Comissió té la competència exclusiva en iniciativa legislativa. És a dir, que és l’únic òrgan que pot proposar noves lleis que després seran d’aplicació a tot el territori de la Unió. La nova Comissió Europea, igualment liderada per Ursula von der Leyen, serà de caràcter més dretà que l’anterior mandat, en correlació als resultats de les eleccions europees. Per primer cop, també hi haurà un comissari d'extrema dreta: l’italià del partit d’extrema dreta liderat per Giorgia Meloni, Raffaele Fitto.