El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament torna a reclamar el 0,7%

Ada Garcia Martínez

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha impulsat la campanya ‘No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció’, per recuperar el 0,7% a l’agenda política i augmentar el compromís dels governs locals per la cooperació internacional per la justícia global. Trenta anys després de la primera acampada per reclamar aquesta xifra, el Fons ha organitzat l’acte ‘Governs locals contra les fronteres hostils’ a Barcelona (Barcelonès), que dona el tret de sortida al CICLE 0,7%, que vol conscienciar sobre aquesta eina i recollir peticions pels ajuntaments.

L’esdeveniment, dinamitzat per Marta Rosique, cap de redacció de Jornal.cat, ha comptat amb la presència de representants institucionals, perfils experts, entitats per la justícia global, i membres de diversos governs locals, amb l’objectiu de potenciar el debat sobre la necessitat d’augmentar el compromís per la cooperació per la justícia global, abordar reptes i compartir oportunitats.

La directora general de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, Andrea Costafreda, en el seu parlament institucional, ha afirmat el compromís del govern de la Generalitat amb el 0,7%, que es proposa assolir-lo i articular-lo al territori per al 2030.

Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ha lamentat que tot i l’esforç dels municipis catalans, únicament 18 governs locals destinen el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional i ha reclamat que la justícia global esdevingui una política estructural dels municipis del país.

Pedro Aguilera, Comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, ha remarcat un dels arguments de la campanya impulsada pel Fons Català: destinar recursos per la cooperació internacional és urgent. “Ara més que mai, cal apostar per la multilateralitat, la cooperació, el compromís, solidaritat i treball en xarxa.”

David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ha aprofitat la seva intervenció per compartir dades sobre l'estat del 0,7% a la província de Barcelona: L’Ajuntament i la Diputació de Barcelona superen el 50% del total de recursos destinats a la cooperació en tota la província. D’altra banda, en els últims anys ha augmentat fins al 17% els recursos destinats a emergències humanitàries, sent Palestina, la Mediterrània, els campaments sahrauís, Ucraïna i els països fronterers, els principals receptors.

Durant l’acte, també s’han sentit les veus de representants d’entitats i perfils tècnics municipals, que han aportat les seves experiències en cooperació internacional a través d’una taula rodona, en què s’ha debatut sobre l’acció humanitària, la mobilitat humana i l'hostilitat de les fronteres.

El Doctor Marco Aparicio Wilhelmi, professor titular de dret constitucional de la Universitat de Girona (UdG), president de l’Observatori DESCA i membre de la junta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha fet referència a la cronificació dels conflictes i de les crisis humanitàries: “les situacions d’emergència que tenen lloc arreu del món, ens ha fet aprendre a donar continuïtat política per poder definir quin tipus d’iniciatives volem impulsar per donar-hi resposta”. En aquest context, ha remarcat el perill que suposa l’extrema dreta a l’hora de seguir aportant recursos en aquesta tipologia de situacions.

Laura Riba Singla, gerent de projectes d’Irídia, ha centrat la seva intervenció a reivindicar la importància dels municipis, que esdevenen el territori immediat de la ciutadania i són els espais on connectar amb les problemàtiques i col·lectius travessats per les polítiques i lleis migratòries actuals. En canvi, Clara Calderó Delgado, responsable de projectes de migracions a Novact, ha parlat sobre les fronteres: “són espais opacs on hi ha una repetició continuada de la vulneració de drets, però l’Administració no és transparent amb el que realment hi passa perquè es posaria en evidència del que passa al seu territori”. Una de les línies d’actuació d’Irídia i Novact és la investigació per poder fiscalitzar els organismes responsables d’aquestes vulneracions de drets, tasca que s’emmarca en la campanya Món Local Refugi, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Mar Companys Alet, vocal de feminismes de LaFede.cat - organitzacions per la justícia global, ha aportat mirada àmplia sobre el que significa cooperar: “Quan va sorgir el compromís del 0,7%, es promovia l’ajuda als territoris, ara, en canvi, s’ha d’apostar l’acompanyament i l’empoderament d’aquests”.

El darrer perfil de la taula rodona ha sigut Carlos Martín, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de la Garriga i representant polític de la comissió de Món Local Refugi, que ha explicat com el seu municipi procura treballar la sensibilització des de la quotidianitat, instal·lant exposicions en centres de salut o educatius. També ha afirmat que, per ells, “la cooperació no ha estat tema de debat, sinó un acord unànime”.

La intervenció com a govern local de Carlos Martín s’ha complementat amb la participació de l’Ajuntament d’Alella, l’Ajuntament de Caldes de Montbui i l’Ajuntament de Centelles que, respectivament han explicat com s’impliquen en la cooperació internacional des del seu municipi.

L’acte ha acabat sent una compilació de reflexions, iniciatives, projectes i eines pràctiques per incentivar als governs municipals a augmentar la seva implicació amb la cooperació internacional a través del compromís del 0,7%. Un propòsit que seguirà desenvolupant-se en els pròxims actes de campanya que està organitzant el Fons Català de Cooperació a les capitals de província, com el del pròxim dimarts 19 de novembre a l’Antic Ajuntament de Tarragona.