La Xarxa de Comunalitats Urbanes vol incrementar la seva incidència

A la 6a trobada de la xarxa es va anunciar que el programa es renovarà almenys fins a 2028 amb una nova convocatòria


Enxarxament, trobada, formació i treball estratègic: les vint-i-sis comunalitats actives ara mateix en diversos territoris de Catalunya van fer la 6a trobada el passat 28 de novembre a Terrassa amb la línia central d’incrementar la capacitat d’incidència de les Comunalitats més enllà dels municipis on treballen. En la trobada, el Direcció General d'Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, també va anunciar que el programa es renovarà durant almenys una edició més (que abarcarà des de finals de 2026 fins a 2028).

El projecte de les Comunalitats sorgeix d’un programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya en el marc d’una línia de subvencions bianual que dota cada Comunalitat de fins a 350.000€ per desenvolupar línies d’acció. Laia Forné, Co-Directora de l’Àrea d’Economia i Béns Comuns de la cooperativa IDRA; que fa la coordinació tècnica de les Comunalitats, explica a Jornal.cat que la importància d’aquestes trobades semestrals és el fet que ajuden a “enfortir la xarxa” i a treballar de forma conjunta, “entendre que no estem aïllats com a Comunalitat sinó que formem part d’una cosa més gran”.

Fins ara, les Comunalitats han permès impulsar projectes com l’obrador tèxtil Tulleda de Manresa, un espai gestionat per diferents cooperatives del territori; o les xarxes d’ocupació i suport mutu a les comunalitats de Nou Barris i Sants, que busquen “crear un vincle entre les empreses del territori i persones que hi estan buscant feina, per millorar les condicions laborals i de partida i per generar suport també entre persones que busquen feina”, explica Forné. Les Comunalitats abarquen territoris d’un mínim de 20.000 persones i es focalitzen en un barri o barris concrets on hi desenvolupen projectes d’intercooperació i d’economies comunitàries i alternatives.

Pel que fa a les trobades, Forné destaca que són espais que es dediquen a objectius com l’enxarxament: “Pensem en col·lectiu per veure si podem treballar algunes coses de manera comuna”. La incidència que es vol aconseguir és arribar més enllà del municipi seguint els valors del programa; i per tant, posar en valor altres tipus d’economia que no només passin pel mercat: “El model d’economia que treballem també passa pel mercat perquè són projectes productius, però també incorpora altres mirades com les economies comunitàries i vinculades al territori”. 

En aquesta línia, Forné explica que un dels reptes és que es valorin totes les tasques que no tenen un resultat immediat: “Tot allò que permet fer vincle, pont, enxarxament, facilitar informació, acompanyar… és difícil de veure i de quantificar però és molt important perquè surtin després projectes concrets”. Un dels reptes que es plantegen és justament, veure com es pot quantificar el que es fa per a poder-ho explicar. 

També hi ha una estona per a la formació —que en aquesta 6a trobada es van dedicar tres formacions a l’arrelament i vincles (per Resilience Earth) la mirada antirracista (amb La Tregua) i a la mirada des del gènere (a càrrec de l’Esberla)— i també al coneixement entre les diferents Comunalitats i l’intercanvi de projectes. A més, en la trobada es van treballar quatre línies estratègiques amb grups de treball: la transició ecosocial, l’aliança públic-comunitària, les metodologies comunitàries interseccionals i la defensa dels béns comuns del territori. Abans de la fi de la present convocatòria, encara es faran dues trobades més d’aquestes característiques.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article