FAQS: Preguntes freqüents sobre col·laboració publicocomunitària

Redacció

En aquesta secció de 'FAQS: Preguntes freqüents', abordem algunes de les qüestions més comunes relacionades amb la col·laboració publicocomunitària, que promou els vincles entre el sector públic i l’economia social i solidària.

Amb el suport de:

    

1. Què és la col·laboració publicocomunitària?

És una forma de gestió on la comunitat local, mitjançant cooperatives, associacions o entitats sense ànim de lucre, participa activament en la gestió de recursos o serveis públics. Aquest model busca posar la comunitat al centre, enfocant-se en la democratització econòmica, la sobirania local i la gestió compartida dels béns comuns.

2. Com es diferencia de la col·laboració publicoprivada?

En la col·laboració publicoprivada, el sector públic assumeix un paper merament d'administrador i client de serveis amb socis que són privats i que tenen com a principal interès l’eficiència econòmica. 

En canvi, en la col·laboració publicocomunitària, les administracions actuen de forma conjunta amb la ciutadania activa promovent la creació de valor públic, posant el focus en la proximitat, l’arrelament, el retorn social i l’apoderament de les comunitats. L'objectiu no és el lucre sinó el benestar col·lectiu, la justícia social i la sostenibilitat.

3. Què entenem per ‘gestió comunitària’?

Ens referim a aquella gestió d’un bé en què la comunitat implicada decideix les normes de funcionament i identifica les necessitats a les quals cal donar resposta.

L’Ajuntament de Barcelona, fent un recull de les diverses iniciatives impulsades al respecte, va recollir aquests principis de gestió comunitària:

• Ser un projecte d'interès públic
• Tenir un retorn social
• Accessibilitat, universalitat i lliure adscripció
• Democràcia directa i autodeterminació
• Transparència en la gestió econòmica i en la presa de decisions
• Rendició de comptes i comunicació
• Vincles territorials
• Sense ànim de lucre
• Condicions bàsiques de dignitat laboral, equitat de gènere, cures de les persones i grups, no discriminació, sostenibilitat ambiental, seguretat i qualitat de l’espai

4. Com es diferencia la gestió comunitària de la gestió cívica?

La diferència rau en qui defineix la forma i l’objecte de la gestió. A la gestió comunitària, la definició es fa des del territori i en base als valors de l’economia social i solidària, mentre que en la gestió cívica qui ho fa és l’administració pública.

5. Quin rol juga l'economia social i solidària en la col·laboració publicocomunitària?

L'economia social i solidària és clau en aquesta col·laboració, ja que -com exposa el ‘Preguntes freqüents sobre economia social i solidària’- es tracta d’un model que avantposa el bé comú a l’eficiència econòmica. La relació amb el sector públic de l’ESS no sempre és publicocomunitària, ja que això depèn de l’enfocament que en faci l’administració, però els seus principis faciliten que la tendència sigui aquesta.

6. Quines tipologies de col·laboració publicocomunitària existeixen?

Hi ha diverses tipologies de col·laboració publicocomunitària, entre les quals trobem:

• La coproducció de polítiques públiques: Implica una col·laboració estreta entre entitats públiques i comunitats locals en el disseny i implementació de polítiques.

• La cessió d’ús de béns comuns: Es facilita que la comunitat decideixi i gestioni un bé públic per un període de temps determinat.

• La gestió indirecta: L’administració pública cedeix la gestió d’un servei d’espai públic a partir d’un conveni de col·laboració. Pot ser co-gestió, gestió cívica o gestió comunitària.

• La concertació publicocooperativa: Es promouen des de l’administració estructures organitzatives que faciliten el contacte entre el sector públic i el cooperatiu.

7. Quins exemples de projectes de col·laboració publicocomunitària existeixen a l'àmbit internacional?

• La Mumbuca, que és una moneda digital única de la localitat de Maricá, a Brasil, utilitzada per proporcionar una renda bàsica als seus residents.
• Els Community Land Trusts als Estats Units, que gestionen terres de manera comunitària per oferir habitatge assequible.
• Les comunitats energètiques d’Amèrica Llatina, que combina coneixements moderns i ancestrals per replantejar el consum energètic i promoure un desenvolupament local just i sostenible.

8. Quines lleis regulen la col·laboració publicocomunitària?

Per ara, cap. Si la llei d'Economia Social i Solidària s’aprova amb el mateix text que va aprovar l’anterior govern de la Generalitat de Catalunya, per primer cop hi haurà un marc legal per la col·laboració públic-comunitària, facilitant així aquest tipus de col·laboració en diferents àmbits locals.

9. La col·laboració publicocomunitària pot ser una alternativa a l'externalització de serveis?

Sí, presenta una alternativa viable a l'externalització, posant l'accent en la gestió participativa i democràtica dels serveis, que pot resultar en un major benefici social i menys dependència de les dinàmiques de mercat capitalistes.

10. En la col·laboració publicocomunitària, quin rol té el sector públic?

El sector públic s’obre i es democratitza al mateix temps que cedeix sobirania cap a formes d’autoorganització social. L’Estat acompanya, facilita i promou la vida comunitària. Es fa un trànsit del partenariat de mercat públic-privat cap a un partenariat public-comunitari-cooperativista amb altres tipus d'economies més plurals, arrelades i socials i amb impactes en la millora de la vida dels territoris, persones i comunitats.