Les entitats valencianes de l’àmbit rural aposten per lluites alternatives a les urbanes

Laia Coronado Nadal

Una trentena d'entitats es trobaran a Viver (l'Alt Palància, comarca de l’interior de Castelló) els dies 13 i 14 de desembre per a parlar de formes de vida, organització i lluites alternatives per al món rural. Les VIII Jornades de la Nova Ruralitat es desenvoluparan a través de set taules rodones, que tracten l’eix central de “la supervivència del món rural i en com cal reivindicar-lo i contraposar-lo a l’urbà”; a través d’àmbits com la cultura i l'art, l'energia i la gestió del territori, l'habitatge, el cooperativisme, les cures, els moviments socials, l'acció comunitària i les empreses innovadores en el món rural.

Per a Xavier Ginés, un dels organitzadors de la trobada com a membre de l'Observatori de la Ruralitat (UJI) i del Fòrum de la Nova Ruralitat, les trobades arriben “després de fer l’anàlisi que la ruralitat era sempre mirada i jutjada des d’una òptica urbanocèntrica en què allò rural es qualificava de tos, vulgar o molt vinculat a l’agrari, molt atàvic”, com explica en declaracions a Jornal.cat.

Explica que aquestes mirades van evolucionant i que formen part d’un moviment ampli de persones que reivindiquen l’entorn rural: “Hi viuen persones absolutament iguals que les que viuen a les ciutats, però amb limitacions en els serveis públics que fan la seva vida una miqueta més complicada; amb coses positives que tendeixen a oblidar-se: la vida rural està plena d’iniciatives, innovació, comunitat, alternatives, etc.”

Les jornades, que són anuals, sorgeixen amb la voluntat de fer incidència política i acabar esdevenint un espai de ‘lobby’ social: “Volíem fer seure els polítics en els mateixos espais que els habitants del món rural”, coincidint en l’inici dels governs del Botànic a la Generalitat valenciana. I ho van aconseguir, amb la presència de molts alcaldes i de secretaris del govern valencià. “En les següents Jornades vam aconseguir suport institucional directe, i ara l’hem tornat a perdre”, tot i que apunta que sí que tenen el suport de la Universitat Jaume I de Castelló, però no és suficient per tornar a la dimensió anterior de les trobades. 

Ginés explica també que en aquesta ocasió el suport institucional era especialment difícil d’obtenir perquè parlaven d’accions polítiques i militants: “Al món rural, gran part de les accions individuals són polítiques en tant que es desenvolupen en un espai relativament hostil, amb pocs mitjans i amb l’objectiu de construir, remuntar i recuperar per a plantejar vides alternatives”. 

Per a treballar aquests temes, parlaran des d’experts a alcaldes passant per activistes que lluiten en espais diversos. Una de les taules tracta el paper en la dinamització social rural de les cooperatives, amb la participació de la Cooperativa de Viver, la cooperativa Agrícola d’Atzeneta, Micel·li Ambient Coop. V i Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA).

A més, hi participen entitats com la Plataforma No a la MAT, Fem Orgull Vilafamés, el Col·lectiu Feminista de l’Alt Palància o BDS Comarques de Castelló: Ginés assenyala que qui participa en aquests moviments són els mateixos que en el món urbà, però afronten problemàtiques diferents. Ho exemplifica amb el moviment LGTBI+: “Sovint l’entorn rural no és molt apte, per exemple, per a desenvolupar vides sentimentals i sexuals diferents perquè hi ha un assenyalament més gran que en el món urbà”.