“La situació actual és paradoxal: tot i que es parla més que mai de salut mental als mitjans, la situació real d’accés als serveis públics no està garantida en absolut”: així ho destaca Enric Arqués, psicòleg i president del Fòrum de Salut Mental i Addiccions (FSMiA), una associació d’iniciatives en assistència i gestió en salut mental i addiccions formada per 23 entitats de l’economia social i solidària. La federació ha celebrat ara els 30 anys amb acte públic el passat 29 de novembre on van reivindicar les necessitats de “present i el futur” del sector.
Des de l’accés a l’habitatge fins a un atur estructural, la salut mental afecta tots els àmbits de la vida i per això les entitats que hi treballen demanen un abordatge “transversal”. En canvi, actualment està infrafinançat fins i tot des del departament de Salut, d’on depèn la major part del finançament: “El departament de Salut de la Generalitat destina un 6% del pressupost mentre que en altres països europeus amb una situació econòmica similar es destina entre el 8 i el 10%. I això té conseqüències directes en el patiment de molta gent: qui pot, se’n va a la privada però molta gent queda sense atenció”, apunta Arqués en conversa amb Jornal.cat.
De fet, des de FSMiA citen en nota de premsa dades del propi Departament que marquen que entre un 35% i un 50% de les persones amb trastorns mentals no reben cap tractament o reben una atenció insuficient. Alhora, Arqués assenyala que els costos de no intervenir són “molt alts i a llarg termini”: d’acord amb alguns estudis independents, com els de l’economista Guillem López Casanovas; i es mostra preocupat amb la situació dels joves.
En aquesta línia, la iniciativa de la Generalitat amb el programa Ocell de Foc. Arqués valora positivament el projecte: “Tot i que segurament requereix una estructura més àgil i sòlida, en efectes de prevenció i promoció l’Ocell de Foc ha estat un projecte molt interessant”. Per bé que s’ha confirmat des del departament de Treball que el programa seguirà, la convocatòria que li ha de donar continuïtat més enllà del proper 31 de desembre no ha sortit encara, i això, apunta el president, genera inseguretat jurídica en les entitats. Per problemàtiques com aquesta, el FSMiA proposa que projectes estructurals com aquest no siguin per subvencions.
Taules rodones de debat de present i futur
Experts, representants públics i activistes van participar en dues taules de debat. En la primera, sobre l’imaginari social que hi ha al voltant de la salut mental i les addiccions, s’hi van tractar temes sobre estratègies per arribar a un estat de benestar que no implica tant una absència de malaltia sinó millora de les condicions de vida, com combatre la precarització, l’accés a l’habitatge o la falta de relacions socials. Hi van participar experts com Miquel Domènech, professor de psicologia social a la UAB, o Gemma Altell, de la consultoria social i de gènere G360, junt amb activistes d’Obertament com Mar Ferrer i Ignasi Matamala.
En la segona, sobre els reptes de futur en salut mental i addiccions, hi va participar David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme; junt amb altres responsables com Anna Vila, directora general de Serveis Socials. Un dels aspectes tractats va ser el Pacte Nacional per la Salut Mental, un instrument interdepartamental i intersectorial de la Generalitat de Catalunya. Però en molts casos calen resultats concrets, com l’habiatge: “Tant en l’accés —llargues llistes d’espera—, com la sortida de pisos tutelats: són col·lectius que no es poden permetre un lloguer. Si no hi ha un mínim d’ingressos, és difícil portar a terme la promoció de l’autonomia d’aquestes persones”, assenya Maite Tudela, responsable del Consell d’Habitatge de Fòrum SMiA.
Pioneres en el model comunitari
Les entitats que formen part del Fòrum són més antigues que el propi FSMiA: algunes creades els anys 60 i altres els 70 del s.XX, van sorgir en un context de model manicomial i d’hospitals psiquiàtrics únicament per proposar un model comunitari basat en serveis de salut mental especialitzats. “Ho fan en base a l’emprenedoria social que s’inspirava en models d’altres països Europeus i que oferien un accés gratuït, amb un esperit de servei públic”, comenta Arqués. Per això amb l’arribada de la democràcia, quan el PSUC i el PSC guanyen les eleccions municipals, concerten aquestes entitats a través de la Diputació (i anys més tard les competències es transfereixen a la Generalitat). I com a associació d’associacions sorgeixen l’any 1994 de la unió de projectes amb molts elements en comú, tant per la forma jurídica de ser associacions, cooperatives o fundacions com pel model en salut mental a aplicar.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari