En el marc del monogràfic sobre el municipalisme i l’economia social i solidària (ESS), destaquem 10 iniciatives publicocomunitàries a partir de les quals les administracions locals han contribuït a promoure l’economia social i solidària. Conversem amb representants dels ens locals i de les entitats de l’ESS per tal de conèixer com responen conjuntament a les necessitats dels municipis, tot promovent una societat basada en els valors socials col·lectius.
Amb el suport de:
1. La Raval i El Rusc, Manresa (Bages)
La Raval és una cooperativa d’habitatge de Manresa que neix el 2018 amb la voluntat de fomentar un model de llar basat en la convivència i en la comunitat, amb espais privats i espais comunitaris que posin al centre les persones. El projecte s’activa amb l’aliança del sector públic i el privat per tal d’optar per alternatives que s'allunyin de l’individualisme i l’aïllament social actual. El cap de servei d’urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, Ricard Torres, explica en declaracions a Jornal.cat que “la finalitat ha estat crear habitatge cooperatiu conjunt”. En aquesta línia, afegeix que “l’ajuntament ha oferit un solar municipal com a mostra d’implicació pública en un projecte cooperatiu”.
La cooperativa té un tret diferencial i és què s’ubica al centre històric de la ciutat, i això és determinant perquè “feia molt temps que no es feia cap construcció dintre del centre històric”. A més, La Raval és una iniciativa social que ha portat dinamisme al municipi amb noves famílies i històries.
El Rusc és un projecte d’habitatge cooperatiu de gestió col·lectiva i pública impulsat per Sostre Cívic. L’edifici compta amb dotze habitatges cooperatius d’entre 30 i 35 m2 en règim de cessió d’ús per allunyar-se del model de compra i lloguer.
La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa. La tècnica d’economia social i solidària de l’ajuntament, Liz Massip, assenyala que “és un projecte molt autònom i des de l’administració hem fet difusió i l’hem acostat al teixit de l’economia social”. La tècnica destaca que la iniciativa “afavoreix les persones joves menors de 30 anys i persones de més de 65 anys per construir una comunitat intergeneracional”.
2. La Mimosa, Granollers (Vallès Oriental)
És una iniciativa de consum agroecològic inclusiu que neix l’any 2021 per tal de millorar hàbits alimentaris, acostar els productes agroecològics a les famílies vulnerabilitzades i contribuir a crear noves relacions entre col·lectius de persones. El projecte es materialitza a través d’una targeta-moneder amb saldo mensual perquè les famílies en situació de vulnerabilitat beneficiades del programa puguin formar part del grup de consum agroecològic.
És un projecte impulsat per l’Ajuntament de Granollers amb la participació de Creu Roja i la Magrana Vallesana (l’associació de consumidors i productors de Granollers). El tècnic de promoció econòmica de l’Ajuntament, Vicenç Planas Herrero, afirma que “és un projecte amb un gran impacte qualitatiu, ja que sis famílies se n’han beneficiat i n’han fet una valoració molt positiva”. A més, La Mimosa destaca de la resta de programes d’ajuda alimentària de Catalunya perquè no “ofereix aliments processats i procedents de la gran indústria alimentària”.
3. Cosidores de Salt (Gironès)
L’any 2022 es crea l’associació ‘Les Cosidores de Salt’. Una agrupació de dotze dones cosidores que vetlla per l’autoocupació de les impulsores i per reactivar el sector tèxtil a Salt. Les integrants del projecte són dones migrants que ocupen 4 o 5 hores diàries de treball conjunt i prenen les decisions de forma assembleària.
L'associació està vinculada a l’Ajuntament de Salt i també es relaciona amb l'Ateneu, el projecte de Comunalitats, entre d'altres. La tècnica d’ocupació i emprenedoria de l’ajuntament, Dolors Martin, explica que “la iniciativa ha tingut molt impacte social perquè ha teixit una comunitat, ha aconseguit que les dones vagin cada dia a treballar i construeixin un espai de confiança i ajuda mútua per a elles”.
4. La SempreViva, Bellpuig (Urgell)
És una cooperativa de cures formada per quatre persones sòcies treballadores que vetlla per la protecció de la salut física, psicològica i social de les persones. La SempreViva s’adapta als usuaris i a les seves famílies oferint serveis d’atenció domiciliària de proximitat, tant per a persones grans per garantir el dret a envellir d’una manera digna a casa seva, com al canguratge als més petits.
L’ens també aposta per la dignificació i el reconeixement del treball de les cures. En aquesta línia, l’alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, manifesta que volen “dignificar un treball altament feminitzat i precaritzat de manera que les persones que ara presten aquest servei ho facin dins d’una estructura empresarial corporativa amb uns drets laborals garantits”. Estiarte conclou que “el sector de les cures està creixent perquè és una necessitat social en augment per cobrir les necessitats de les cures d’una manera fiable, segura, amb garanties i de manera digna”.
5. Ecosistema de l’ESS a les Terres de l’Ebre
L’ecosistema d’economia social i solidària a les Terres de l’Ebre neix fa set anys per tal de promoure els valors del sector al territori i per a acompanyar la creació d’iniciatives i projectes dins del marc de l’ESS. L’Ateneu Cooperatiu és l’actor referencial que s’encarrega d’aglutinar el conjunt d’entitats, fundacions i associacions del territori.
La tècnica d’economia social de l’Ajuntament d’Amposta, Lola Martínez Sala, comparteix amb Jornal.cat que la seva “fortalesa és la unitat. El que fa que es parli de l’ecosistema de les Terres de l’Ebre és l’enxarxament entre tots els actors”. Afegeix que “tenim reunions de coordinació cada tres mesos perquè tenim consciència que tot va a l’una. Intentem que tot el que es faci tingui un fil conductor i que totes les idees que sorgeixen puguin ser acompanyades”. D’altra banda, destaca la diversitat de l’ecosistema: “hi ha entitats del sector de les cures, però també de l’àmbit cultural, mediambiental, etc.”
6. Espais Vius, Reus (Baix Camp)
És un projecte que té la finalitat de contribuir a la revitalització del comerç de la ciutat a través de la reactivació d’espais comercials buits. L’estratègia consisteix en el fet que les persones emprenedores amb negocis de triple impacte, és a dir, que respectin el medi ambient, l’àmbit social i l’àmbit econòmic, instal·lin el seu negoci en els locals buits.
Reus Espais Vius és un projecte impulsat per la regidoria d’empresa i ocupació de l’Ajuntament de Reus. La regidora d’aquesta àrea de l’ajuntament, Celia Bermudez Gomez, apunta que “el projecte ha generat un gran impacte i ha creat 30 llocs de feina a la ciutat; el primer negoci que s’ha engegat és sobre restauració de mobles. A més, ha contribuït al fet que la zona buida deixi d'estar degradada, bruta i amb persianes baixades, que provocava que la gent ja no hi passejava”. També destaca que s’ha aconseguit que “les microempreses tinguin els valors de l’economia social i solidària”.
7. Alterna’t, Osona
El Catàleg de Productes i de Serveis per la Compra Pública Responsable de les empreses i entitats per l'economia social i solidària d'Osona és una eina pionera que vol valorar les empreses d’economia social i solidària com a generadores d’activitat econòmica. També les vol donar a conèixer a les àrees i els serveis de les administracions que fan compra pública responsable i innovadora.
La cap de l’àrea de serveis a les persones i promoció econòmica de l’Ajuntament de Manlleu, Silvia Betlem Parés Cuadras, explica que per elaborar el projecte van “buscar que uns experts ens assessoressin amb criteris en compra pública responsable, vam fer una tria i ho vam aterrar al nostre territori”.
8. Masoveria urbana, Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell)
L’ajuntament del Palau d’Anglesola cedeix un immoble a l’associació Repoblem amb l’objectiu de rehabilitar l’espai i crear dos habitatges i un obrador de pa.
El Palau d’Anglesola és un poble amb 2.000 habitants i moltes cases tancades, per això, l’alcalde, Francesc Balcells i Teixidó, afirma que els “interessa des de l'Ajuntament que aquest projecte de masoveria funcioni superbé perquè sigui de model i un exemple”. Afegeix que “la iniciativa posa al mercat habitatge social per dues famílies i crea llocs de feina”.
9. Bloc4BCN, Barcelona (Barcelonès)
L’Associació Bloc4BCN és un projecte publicocooperatiu que busca contribuir al desenvolupament i la transformació socioeconòmica de la ciutat de Barcelona i del territori català a través de la promoció del cooperativisme i la intercooperació. Ofereixen acompanyament a projectes econòmics de l’ESS des de la creació fins a la consolidació, assessoren i connecten projectes amb l’ecosistema cooperatiu i sensibilitzen a través de campanyes i actes a la ciutadania sobre el cooperativisme.
L’edifici de Bloc 4 està ubicat dins d’una antiga nau a l’espai fabril Can Batlló, amb un total de 4500 metres quadrats dedicats a l’enfortiment de l’economia social de Barcelona. L’immoble ha estat rehabilitat i cedit per l’Ajuntament de Barcelona.
10. CEL, Mieres (La Garrotxa)
És una cooperativa energètica de la Garrotxa que busca combatre la crisi climàtica actual proporcionant sistemes alternatius renovables per aconseguir una economia verda i sostenible. Actualment, la CEL de Mieres pot subministrar energia elèctrica dins d’un radi de 2km.
La cooperativa compta amb 73 socis. Un d’ells, Josep Montfort, soci fundador de CEL de Mieres, explica en declaracions a Jornal.cat que el motiu del projecte és “proporcionar energia de proximitat neta que s’escapi dels monopolis i oligopolis comercials que dominen el mercat elèctric”.
La iniciativa ha comptat amb el suport de l’administració pública: “l'Ajuntament, a canvi, d'un percentatge de la producció elèctrica que fan les plaques fotovoltaiques, ens ha cedit el sostre dels edificis públics i ha posat dues fases de plaques fotovoltaiques al sostre del pavelló municipal”, apunta Montfort. En aquest sentit, conclou que han “signat un conveni de cessió de teulades”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari