Neix Ecohub, un pol cooperatiu per acompanyar i accelerar transicions ecològiques “justes i democràtiques”

Laia Coronado Nadal

Ecohub sorgeix de la idea de tres cooperatives de la comissió d’ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que van veure necessari un espai d’intercooperació per a potenciar l’activitat empresarial en la transició ecosocial. “Volem que sigui un espai de ‘think tank’ i de creació de coneixement a més d’oferir serveis”, explica Rubèn Suriñach, un dels impulsors del projecte, que ha arrancat fa pocs mesos. Un dels principals objectius és acompanyar les administracions públiques en aquestes transicions.

L’engegada del projecte parteix d’un primer estudi i anàlisi on es va veure que era possible, i després d’una aturada temporal aquest any s’ha pogut arrancar amb l’accés a dos finançaments que, com explica Suriñach, van permetre treballar per ampliar la base de socis de partida del grup cooperatiu i anar a la constitució, que es va donar tot just aquest mes passat.

“Ho hem vist amb la DANA a València: hi ha una mirada que el futur món serà un espai de conflicte i malestar social. Però hem d’aconseguir capacitar el teixit comunitari, associatiu i institucional perquè siguin capaços de donar resposta a situacions així de manera participativa”, explica Suriñach. Per a Ecohub, la millor manera de fer això és que les polítiques públiques tinguin, de base, un element participatiu, i per això un dels focus del pol és justament la innovació democràtica i la participació ciutadana.

“Hi ha un decalatge molt gran entre la percepció de la ciutadania sobre el risc de la crisi climàtica, reflectida en enquestes com el CEO, i l’esfera dels canvis materials i polítics, que son molt limitats”, denuncia Suriñach. Per això Ecohub vol acompanyar directament a les administracions a plantejar-se com s’ha de fer front i aplicar-ho. Per exemple, ja estan acompanyant una administració local a projectar la realitat i necessitats del municipi a 20 anys vista, i què cal fer ara per prevenir problemes. “El realisme ecològic no està interioritzat en els equips tècnics, cal una presa de conscieǹcia”, afegeix.

Per altra banda, també es dirigeixien al teixit cooperatiu, associatiu i de moviments, on detecten una necessitat forta d’aprendre les capacitats per anticipar-se i prevenir. “Hem de treballar perquè tot el que deriva del canvi climàtic en termes socials no ho capitalitzin el feixisme i l’extrema dreta sinó el teixit social i els actors que apostem per una transició ecològica justa i democràtica”, apunta.

Aquestes voluntats es concreten amb serveis d’educació ambiental, recerca, comunicació, participació i acompanyament estratègic a administracions públiques. Però també tenen dos “dispositius propis”, és a dir, projectes més enllà dels serveis. Per una banda, l’Escola de Transicions, un espai formatiu per a tècnics i activistes creat per Espai Ambiental, la XES i Ecohub i que ja ha fet una primera edició d’un curs per la Transicio Ecològica i Alternatives econòmiques. I per altra banda, l’Observatori per la Transició Ecosocial, un espai de recerca i innovació. “La idea és que tots dos espais puguin alimentar els serveis que volem prestar”, explica Suriñach.

Actualment el pol el formen set entitats: a Espai Ambiental, Musos, el Risell (les cooperatives iniciadores) s’hi han sumat Opcions Consum Conscient, Cicra (especialitzada en justícia ambiental i en assessoria jurídica en temes de migracions), Holon (de participació, innovació democràtica, disseny de producte i servei) i Recerca i Decreixement, l’única entitat que no és una cooperativa sinó una associació d’investigadors vinculats a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB), formada per experts que tracten l’ecologia política i el decreixement des de la universitat. A més, el pol té acords d’intercooperació amb IDRA i Resilience Earth.