Durant l’any 2024, la cooperativa gastronòmica Abarka ha contractat set persones migrades i, arran d'això, quatre d’elles ja han aconseguit la documentació i les altres tres estan en procés de tramitació. El model de cooperativa pot facilitar aquesta regularització, però en tot cas, com afirma el soci d'Abarka, Malamine Soly,“és una qüestió desconeguda”. En el marc del Dia Internacional de les Persones Migrades, des de Jornal.cat abordem una de les principals problemàtiques que es troben les persones migrades quan arriben al país: tramitar la documentació.
Per tal de facilitar la regularització, convé conèixer d'entrada quins són els requisits de documentació. Cal un padró sense interrupció durant tres anys, viure aquests tres anys en el territori, disposar de targeta sanitària, un contracte de feina de mínim un any i participar en cursos i activitats relacionades amb l'idioma.
Existeixen diverses maneres per conèixer persones migrades en situació administrativa irregular. El soci d’Abarka, Malamine Soly, explica que la cooperativa compte amb “entitats derivadores que recomanen a les persones migrades contactar amb Abaraka. També, a través de les persones de la comunitat mitjançant el boca-orella”. Després del primer contacte, la cooperativa busca “una data de reunió presencial per examinar quines possibilitats pot oferir a la persona”.
Soly manifesta que Abarka s’encarrega de “fer contractes a persones migrades que només necessiten aquest pas per poder tramitar la documentació”. Cada cas és diferent, per això, a vegades des de la cooperativa no poden ajudar directament i el que fan és “recomanar a la persona seguir un camí o un altre segons la seva situació”. “Hi ha persones que primer necessiten tenir un padró o una targeta sanitària i, per tant, els posem en contacte amb les entitats o administracions que els poden ajudar”, afegeix.
El camí per aconseguir la documentació és complicat. Conscient d’aquesta realitat, el soci d’Abarka recomana el següent: “Sempre cal tenir present el temps que porta la persona vivint al territori. Si fa poc temps que està al país, aconsellem que segueixi el tràmit d’arrelament social. En canvi, si la persona ja fa anys que viu al territori, optem per l’arrelament per formació. Aquest procés li permetrà tornar de visita al país d’origen sense problemes o renovar el permís amb més facilitat”.
Les cooperatives poden tenir un paper protagonista en el procés de regularització de les persones migrades, ja que “al final és com contractar a qualsevol altre treballador”. “És una qüestió desconeguda, i sembla més complicat del que és”, exposa en Soly. També apunta que és cert que pot existir “un cost addicional de temps, i a vegades, de despeses de gestió, per exemple, aconseguir el número de la Seguretat Social. Però a banda d’això, és com qualsevol altre contracte i totes les empreses ho poden fer”.
D’altra banda, les entitats socials també són clau en aquest camí. Punt de Referència és dedicada a acompanyar jovent sense una xarxa de suport en la transició a la vida adulta. El jovent amb situació administrativa irregular reivindica que vol estudiar i treballar. En aquest context, un jove, l’Ebrima comparteix que “dels joves que surten dels centres de menors hi ha dues categories: els que surten amb papers i formació i ja poden treballar, i altres joves que surten sense papers. Sense papers no pots treballar o acabes amb una feina que no et permet guanyar diners, tenir un pis o una habitació. Al final no et queda altra opció que viure al carrer”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari