L’Esberla, consultora social cooperativa especialitzada en perspectiva de gènere, ha participat en el disseny i processament de dades de l’estudi ‘Violències masclistes contra periodistes’, redactat per la periodista Meritxell Rigol i impulsat per l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat, un projecte impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. L’estudi es publica poques setmanes més tard de la sentència condemnatòria a Saül Gordillo per l’agressió sexual patida per la periodista Mar Bermúdez, i les autores de l’informe assenyalen que els resultats situen el cas com un més entre molts.
Amb una mostra de 136 dones periodistes de mitjans que treballen a Catalunya, algunes de les dades més rellevants de l’estudi són que més de la meitat de les enquestades afirmen haver viscut assetjament sexual (54,4%) i assetjament per raó de gènere (55,1%) en l’exercici com a periodistes. A més, un 21,1% de les periodistes que havien patit assetjament expliquen que han abandonat el mitjà en què treballaven. També, més de la meitat de les situacions assenyalades ha tingut lloc fa menys de dos anys, i gairebé vuit de cada deu, fa menys de cinc anys: són violències vigents.
L’estudi s’aproxima i analitza eixos com els masclismes subtils, les discriminacions de gènere i també l’assetjament sexual i per raó de gènere. Les consultores expertes en abordatge de violències masclistes que hi han participat són Chari Portero Ronda i Núria Alcaraz Coca i en les conclusions globals alerten que han detectat el periodisme com un entorn on predomina un alt grau d’acceptació i minimització del masclisme, i evidencien la insuficiència de les eines de prevenció de les violències masclistes (un 50,7% de les enquestades perceben que no hi ha personal capacitat per fer prevenció, detecció i abordatge de les violències masclistes).
“L’impacte més estès que hem detectat amb l’estudi és l’autocensura. És a dir, que les dones periodistes que han viscut assetjament han optat per deixar de parlar de determinats temes i per mantenir un perfil baix”, ha explicat la periodista Meritxell Rigol en la presentació de l’informe, aquest dimecres al matí. A més, també explica que s’ha detectat una minoria “rellevant”, d’un 7% de les dones a qui aquest assetjament ha fet que deixin la professió.
Majoritàriament, l’assetjament s’ha produït per part de companys de redacció i de professió (en un 69,9% dels casos), seguit de persones entrevistades o fonts (un 53,1%) i superiors jeràrquics de l’empresa (50,4%). Són molt menys freqüents els casos que assenyalen a persones desconegudes o anònimes (prop del 18%). I de fet, les redaccions es detecten com els espais més insegurs per a les professionals davant les violències masclistes, “cosa que ha de cridar l’atenció sobre la manca d’efectivitat dels mecanismes adoptats per prevenir-les als mitjans”, adverteixen les autores de l’informe.
El món digital també és un dels espais on es produeixen assetjaments –i és espai de treball habitual de les professionals de la informació--. Més del 30% de les enquestades diu que ha patit assetjament en línia, i el més habitual són missatges de flirteig o missatges ofensius. És un abast que les autores de l‘estudi consideren “significatiu”, i assenyalen que és un tipus d’assetjament que fa difícil aconseguir sentir-se en un lloc segur, ja que són una eina de la que és difícil desconnectar-se. A més, el ciberassetjament també pot deteriorar la reputació i credibilitat de la periodista.
Per últim, també són rellevants els resultats en relació als masclismes subtils. Un 80% de les dones que han respost el qüestionari percep obstacles d’accés, permanència i promoció dins del sector, i la dificultat més assenyalada és la síndrome de la impostora (51,8%). Un resultat, d’acord amb l’informe “indicatiu de dinàmiques esteses de manca de reconeixement i d’infravaloració”. “Contrasta l’àmplia percepció d’haver superat idees pròpies d’estereotips sexistes en l’imaginari de la professió, com ara que els homes tenen més capacitats per cobrir determinats àmbits temàtics amb la identificació, també majoritària entre les enquestades, de discriminacions que responen a mandats de gènere tradicionals”, clouen.
Serveis d’atenció a la violència masclista: 900 900 120, el 112 (emergències) o el correu electrònic [email protected].
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari