Els fabricants han de pagar la recollida dels aparells elèctrics

Medi Ambient demana a les empreses productores d'aparells elèctrics i electrònics que paguin als ajuntaments la recollida d'aquests residus. El Departament negocia amb productors i distribuïdors un conveni que reguli els nous sistemes integrats de gestió (SIG), les societats que s’hauran de fer càrrec d’aquest tipus de residus. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i diversos ajuntaments van iniciar fa anys la recollida selectiva dels residus d’aparells elèctrics i electrònics –i el seu tractament posterior- mitjançant les deixalleries, els sistemes municipals de recollida d’andròmines, i les plantes de tractament i reciclatge de piles, fluorescents i neveres que hi ha al Pont de Vilomara. Fins al moment, l’ARC i els municipis han assumit la logística i la despesa que això genera, però aquesta situació ha canviat radicalment amb el nou Reial decret que regula aquests residus. Aquest RD, en vigor des del passat 13 d'agost, assenyala l'obligació per als productors de recollir selectivament els aparells posats en el mercat un cop esdevenen residus, i gestionar-los adequadament. Per tant, han de finançar-ne la gestió, la qual es pot organitzar o bé de manera individual, o bé de manera col·lectiva participant en un Sistema Integrat de Gestió (SIG). L’ARC responsable d’autoritzar aquests organismes, ja ha rebut nou sol·licituds de SIG que volen actuar a Catalunya: Ecotic, Ecolec, Ambilamp, Ecolum, Ecoasimelec, Ecofimática, Tragamóvil, European REcycling Platform i EcoRaee’s. Amb aquesta mesura la Generalitat vol evitar l’ofec econòmic dels ajuntaments i facilitar la implantació dels SIG. La varietat d’aparells, la tipologia dels actors involucrats i les possibles vies de recuperació i tractament fan que la implantació dels SIG d’aparells elèctrics i electrònics sigui força complexa. Els residus d’aparells elèctrics i electrònics tenen cada cop més pes dintre del conjunt dels residus municipals, la gestió dels quals és responsabilitat dels ens locals. Aquest increment continuat requereix un augment de l’esforç econòmic i organitzatiu que hi dediquen els ajuntaments. D’acord amb el principi “qui contamina, paga”, és el generador d’aquest residu –el consumidor, en última instància- qui n’ha d’assumir el cost de gestió (recollida, reciclatge, tractament i disposició), i no els pressupostos municipals. Lògicament, l’aplicació d’aquest principi comporta la repercussió del cost de la recollida, el tractament i el reciclatge en el preu dels productes: el que fins ara paguen les administracions públiques, ara ho ha de pagar qui compra l’aparell (que serà qui se’n desfaci).