Així ho conclou l'estudi dels investigadors Cristina M. Villanueva, Manolis Kogevinas i Joan Grimalt de l'Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i del Centre d'Investigació d'Epidemiologia Ambiental (CSIC). El treball prova que hi ha el doble de risc de desenvolupar càncer de bufeta pel fet de nedar habitualment en piscines degut a l'exposició als trihalometans, uns components generats en els processos de desinfecció de l'aigua.
Els investigadors afirmen que si bé la cloració en el tractament de l'aigua potable és el més habitual a l'estat espanyol existeixen alternatives més segures per a aquests processos. Espanya, afirmen, és el segon país de la Unió Europea després de Portugal amb els nivells més elevats de trihalometans.
Per això el treball alerta que cal indicar que la prevenció química i bacteriològica de les aigües no són antagòniques, especialment per a un país del nivell socioeconòmic com Espanya. El risc sobre la salut humana de la cloració de l'aigua és evitable, ja que hi ha mètodes de desinfecció i línies de potabilització alternatius al clor i als procediments actuals, amb igual capacitat desinfectant i menor formació de compostos clorats i bromats.
...potser hauries de posar exemples d'alternatives al Clor. No?
Deixes l'article en unes afirmacions molt poc documentades.
Jordiet, gràcies per tota l'explicació, molt bona, certament, tot i que ja ho sabia perquè sóc llicenciada en ciències químiques.
L'article, al final diu "amb igual capacitat desinfectant i menor formació de compostos clorats i bromats." i durant tot el text ha estat esmentant els THM. Crea força confusió que al final digui el tema aquest dels bromats i els clorats que són les sals inorgàniques dels àcids corresponents.
Els THM són subproductes orgànics de la desinfecció amb clo... Llegir més
La forma més ecològia per evitar el clor i protegir les persones que neden a les piscines és omplir-les amb aigua salada, com va passar durant la sequera.
Trena:
Crec que a l'article no parla dels clorats i bromats (si et refereixes a les sals de ClO3- i BrO3-), ni diu que els "clorats i bromats" siguin trihalometans.
Es parla dels "compostos clorats i bromats", referint-se evidentment a compostos orgànics que tenen clor o brom, com són, per exemple, els dos principals trihalometans formats en la cloració de l'aigua: CHCl3 i CHBr3. És a dir, els trihalometans CHCl3 i CHBr3 són compostos clorats (el primer) o bromats (el segon)... El CHI3 é... Llegir més
Els bromats i els clorats NO són trihalometans.
Així doncs quines són les alternatives al clor per a piscines i aigua potable?
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari