Irlanda veu ara la UE i el Tractat de Lisboa amb uns altres ulls

Irlanda va coincidir en el temps amb el Regne Unit i l'estat espanyol en encapçalar el nombre d'habitatges construïts a Europa, ara les obres estan aturades i el preu de l'habitatge ha caigut un 9%, i en determinades zones fins un 17%. Acumula 35.000 habitatges nous sense vendre i les construccions no arriben a la meitat de les de fa un any. També és cert que a pesar de liderar el creixement a Europa durant els 90, Irlanda va ser el primer país que va entrar oficialment en recessió, ara fa un any.

La situació actual s'ha girat com un mitjó i el primer ministre, Brian Cowen, va avançar aquesta setmana que l'economia irlandesa es pot contraure fins un 10%  d'aquí al 2012.
 

A més del daltabaix immobiliari, l'economia d'aquella illa ha passat serioses dificultats amb la banca. A més de la nacionalització del Anglo Irish Bank Corp, ha d'injectar més de 4.000 milions d'euros al sistema financer. La confiança en els efectes no arrenca i les accions dels bancs van perdre un 91% del seu valor durant l'any passat.

Islàndia i Irlanda el mateix camí

Des del Fòrum Econòmic de Davos s'han sentit veus advertint que si no fos per l'euro i la UE, Irlanda estaria en fallida com Islàndia. Peter Sutherland, president de British Petroleum i Durao Barroso, president de la CE, van ser els que ho van defensar amb més convenciment.

Un atur que arriba al 10%, la contracció del consum i la cantarella que més es repeteix darrerament: "vivíem per damunt de les nostres possibilitats", han transformat la visió de la Comunitat Europea que tenen els habitats de l'illa.  Si al juny van rebutjar en un referèndum el Tractat de Lisboa, un sondeig fet fa pocs dies constatava que ara un 58% d'irlandesos estaria d'acord en aprovar-lo i només un 29% es manifesta obertament en contra.
Més informació: Periódico Mediterráneo